No sé pas què estic fent

Enceto categoria (Gotes d'escriptura) per a un invent. O una gosadia. O una imprudència. O una ingenuïtat. O un repte. O tot alhora. M'explicaré. Fa temps que no escric res -res llarg, vull dir-, perquè em falta temps i els que heu anat entrant per les Gotes ja sabeu per què. Però, d'idees, en tinc a grapats. I em moro de ganes d'escriure. I fins i tot hi ha alguna editorial que m'espera "alguna cosa" aviat. I ara estic de vacances. I m'ho he organitzat prou bé per tenir cada dia unes horetes per mi. I ho vull fer. Vull escriure un llibre aquest mes. Tinc més o menys pensat l'argument, i aquestes últimes setmanes he anat recollint informació sobre el tema. Ara només falta que m'hi posi amb ganes, amb il·lusió i aprofitant el temps al màxim. Fins aquí, tot molt clar (em penso!).

Ara arriba la gosadia (o l'invent, o la imprudència, o la ingenuïtat… o digueu-li com més us agradi). He pensat escriure un llibre donant la cara. És a dir, fent un diari al bloc de com va el llibre: si escric gaire cada dia, si m'entrebanco, si les coses surten fluïdes o no, si em trasbalsa algun assumpte quotidià per tirar-lo endavant… Però això no és tot. Des del bloc, quan convingui, demanaré ajuda. Com que no sé què pot resultar de tot plegat, si a mesura que avancen els dies veig que la cosa s'embolica, tanco la categoria, tanco el diari de com va el llibre i em dedico a fer vacances i prou, que per això ens les donen.

De moment, per prudència i precaució, només diré que es tracta d'un llibre juvenil. Els que em coneixeu també sabeu que la meva dèria és la literatura infantil i juvenil. I com que, si la cosa va bé, potser el presento a algun premi, tampoc no el transcriuré aquí, perquè després et diuen que si l'obra no és inèdita no val. Ara, alguns fragments, quan la cosa avanci, no dic pas que no…

De moment, per si hi ha algú a qui li vingui de gust donar-me un cop de mà, busco un nom per al protagonista, que serà un noi d'uns quinze o setze anys. Penso en un nom una mica original, ja que el noi en qüestió és fill d'un pare força especial, un hereu una mica frustrat de la civilització hippie, per entendre'ns. Aquests personatges viuen en una ciutat mitjana de Catalunya, que no especificaré en el llibre. També he d'acabar de pensar de què treballa el pare. Si teniu idees…

I ara una qüestió legal que podria anar a buscar en un altre lloc, però si hi ha algú que ho sap m'estalviaré la recerca d'informació. Si a un noi de quinze o setze anys l'enxampen fent un atemptat contra el medi ambient (posem per cas: un petit incendi, destrucció d'arbres, arrabassament de flors d'un parterre de la ciutat, tirar colorant a una font o a la llera d'un riu…), què li pot passar, judicialment parlant? Sanció, advertiment, etc. etc.

De moment, comencem amb això. I ja s'anirà veient. Gràcies per llegir-me i, als que us vingui de gust col·laborar-hi, gràcies per avançat.

(No sé pas què estic fent, no ho sé pas).

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: No sé pas què estic fent

  1. Isneeeeel! Que les vacances són per descansar!
    Ei, que sí, que m’alegre molt que vulgues dedicar-li una mica de temps a la cosa, i estic segur que ho trauràs endavant , ja ho crec que sí!

    A veure, a veure… En eixe assumpte legal, no te sé dir; sospite que depén molt de “qui” l’enxampe i de les circumpstànces de l’enxampamenta: si és un guardia civil amb bigot i el noi es posa xulo, és una cosa; si és la senyora Antònia la del mercat, és una altra.

    Però el nom està clar: Ausiàs; o Roger; o Ludovic. Si el pares són hippys (ai, que no sé on anava la “y” grega…), poden haver tingut una feblesa per la literatura i la història mediavals (què vols que et diga: els fills de hippys que he conegut, amb el temps, han evolucionat a fills de metge, d’advocat; sí, val, en realitat han estat els hyppis els que han evolucionat; o no, perquè al seu torn eren fills d’advocats o de metges; total, que els fills de hyppys que jo conec són allò que es deia “de bona família”, burgesos de tota la vida).
    Bé, no sé si m’explique, ja és una mica tard per a les meues neurones i m’has pillat cansat, però per ací van els tirs. Els meus, almenys.

    Una abraçada, i bones vacances!

  2. ramon diu:

    Que què estàs fent, dius? Viure la vida, dona! que no et sembla poc? I tu tira-ho endavant, que ja en sortirà una cosa o altra. De moment, ja és prou fantàstic que els projectes, les il·lusions, les ganes de fer coses no s’acabin mai.
    Mira, per començar et poso una llista de noms adèspotes (noms de distinta procedència sense equivalència al santoral). Què et sembla si en tries una dotzena i proposes una votació popular al blog, prodria estar bé, oi?
    Recorda’t també de fer vacances. Una abraçada i un petonàs!

  3. Deric diu:

    Em sembla un experiment prou interessant per tirar endavant.
    T’han donat molts noms ja! Si els pares eren hippys, no sé, un nom com Sol, Riu, Pi, Romaní, Núvol… alguna cosa referent a la natura.

Els comentaris estan tancats.