Els escenaris (Diari de la gestació d’un llibre)

Las cristalinas aguas del lago son capaces de mudar su color del azul al verde, e incluso a un enigmático gris, según los caprichos de un sol que nace y se oculta tras los conos volcánicos que lo rodean. Sus orillas, salpicadas de viejos muelles, invitan al paseo, al baño, al descanso y, sobre todo, a la contemplación y el disfrute de toda la belleza que se ofrece, desnuda de artificios, ante los ojos del admirado viajero que goza la suerte alcanzar el que Huxley definió como «el lago más bello del mundo».

Hasta aquí llegaron durante los años sesenta y setenta numerosos hippies y trotamundos, exiliados contraculturales y voluntarios de todo el mundo, para establecer sus colonias a orillas del lago, especialmente en P????. Sin embargo, desde finales de los setenta hasta bien entrados los ochenta, cuando toda G??????? se estremecía bajo el azote de una extremadamente cruel y sangrienta guerra civil, el área montañosa que rodea el lago se convirtió en una de las zonas más peligrosas del país y fueron muchos los extranjeros que la abandonaron. Pero los que se resistieron a partir, siempre mantuvieron de alguna forma vivo el espíritu de rebeldía y libertad que les animó a llegar hasta allí de manera que cuando en los noventa volvió la paz, el lago recobró su capacidad de atracción sobre los viajeros de todo el mundo y el turismo de la zona resurgió con una inusitada fortaleza en el que sin duda es uno de los rincones más hermosos y mágicos de la hermosa y mágica G??????.

Una part de la història passarà aquí. Potser amb aquesta descripció s'entengui una mica per què dic que els protagonistes estan més o menys lligats amb la revolució hippie.

Encara estic recopilant informació que em servirà a l'hora d'escriure. De moment, dissabte vaig estar enganxada a internet tot el dia i he pogut obtenir moltes dades interessants. També em serveix rememorar el viatge que vaig fer a aquest país i tornar a mirar les fotos que vaig tirar. L'argument es va consolidant més i més cada dia que passa. És una època molt maca en la gestació d'un llibre, quan encara no escrius res però et vas amarant de tot el que hi sortirà: els personatges, els escenaris, les històries, els perquès, les sorpreses. Vaig tot el dia amb paperets amunt i avall per si em ve una idea. Faig el sopar i hi penso. Me'n vaig a dormir i hi penso. Surto al jardí a regar i hi penso. I sents aquelles pessigolles, aquell petit tremolor cada cop que una peça apareix de sobte i es posa al costat d'una altra…

També estic donant voltes al títol. M'agrada començar un llibre amb un títol decidit: fa que no m'aparti de la idea original, és com si em conduís pel bon camí. Manies, suposo. Però una servidora funciona així. Vull un títol amb misteri, una cosa com… Ai, potser encara no. Més endavant.

Sobre els noms dels protagonistes principals, encara estic dubtant. N'hi ha algun que m'agrada força: Estany, Perceval, Valdemar… I de noies: Àlida, Bunda (d'Abundància), Nit (nom inspirat per en Deric)…

L'argument? Doncs la història comença aquí, al nostre país, en una família una mica especial. Després d'un succés puntual, la família i algú més es traslladaran al país de la fotografia que encapçala el post. I allà sorgiran els dubtes, les sorpreses, els misteris, els descobriments, els canvis…

De moment, estic així: pensant i inspirant-me. Però aviat, molt aviat (espero!) podré dir que ja tinc les primeres pàgines escrites.

Per cert: si algú sap d'alguna pàgina web especialment interessant sobre la cultura maia, en català o castellà, ho agrairé. N'he trobat força, però mai se sap. M'interessaria també algun diccionari on line maia (qualsevol dels que es parlen actualment)-castellà. I podeu continuar proposant noms, que encara no hi ha res decidit.

La cosa sembla que va bé. Feia temps que no sentia aquesta mena de felicitat emergent. L'experiment d'explicar aquí com es gesta un llibre també m'agrada. De moment.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Els escenaris (Diari de la gestació d’un llibre)

  1. ramon diu:

    Buenaaaaas!!!! Diria que aquest llac el conec tot i ho haver-hi estat mai. Oi que parlem del mateix llac (blau) i tal i tal…?
    No tinc el nou diccionari de l’IEC. Però guardava una llista que vaig trobar fa temps dels “manlleus” torlerats per l’IEC. Allí hi diu: Hippy, el que no sé és com fa el plural. imagino que “hippys”.
    Encara no he proposat cap nom. Ja ho faré, ja….
    :***********

  2. nimue diu:

    dooooncs… encara no he llegit el llibre i ja sé que m’ha d’agradar 🙂
    quina bona idea fer un diari del procés!

  3. ramon diu:

    Gairebé sempre em costa una barbaritat entrar a les pàgines de Blocat! 🙁 Al final tinc que desistir. Només em passa a mi?

  4. ramon diu:

    si penses “emigrar” i no et fa el pes “Blogspot”, per allò de que és lluny de casa i et sents com una formiga en l’univers anglofon, jo et recomanaria els tarragonins de “Tinet”. És una casa més petita, però són bona gent i super amables, i si tens qualsevol dubte, problema o vols fer el canvi que sigui, només cal que truquis i t’ho solucionen ràpid. Vaja, que jo n’estic força content.
    Blocat fa temps que es va morir d’èxit, ara em sembla que és més aviat un cementiri de blocs inactius. Pensa-t’ho.

  5. nimue diu:

    blogspot també es pot tindre en català…

Els comentaris estan tancats.