“Ium”

En una de les moltes imatges que han donat i donen aquests dies sobre l'apagada de Barcelona, es veia una colla de xicots cridant això: "Queremos ium, queremos ium, queremos ium…". I no m'estranya. Fa uns quants anys, al poble on jo visc, vam estar-hi tota una setmana, sense llum. I és perillós. Molt perillós. Perquè, al final, t'hi acabes acostumant. Busques estratègies per canviar els hàbits i substituir unes coses per unes altres. Et trobes de cop amb més estones per parlar amb els de casa. A cap hora ja ets al llit i descanses més. No compres tant i t'hi mires més per adquirir allò que no es faci malbé en un dia.

És clar que al meu poble amb prou feines hi ha semàfors ni ascensors (els edificis més alts no passen de tres plantes), ni hospitals, ni grans centres comercials. De sucursals bancàries, tres. I, de fleca, una. Potser és per això que aquests dies se senten tantes veus enfadades lamentant-se així: "És vergonyós que això passi en una ciutat com Barcelona!". Deu ser per això, perquè, si no, no ho entenc. De vergonyós ho és a pertot, tant si es tracta de Barcelona com d'un poblet aïllat al mig de les muntanyes. Perquè, al cap i a la fi, de dret a gaudir de les comoditats de la vida moderna, en té tothom. De sortir a la tele, veus? potser no. Perquè a nosaltres poc que ens van fer cap cas, aquella vegada, ara que hi penso…

En fi, que torni aviat la "ium", i a veure si aleshores ho veiem tot més clar.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: “Ium”

  1. Litus diu:

    A casa quan marxava la “ium” fèiem festa! Espelmes, el pare tocant l’acordió…ara no és el mateix, és clar.

  2. elur diu:

    Sí senyora, totalment d’acord amb tu.

    una abraçada!

  3. Ainalma diu:

    Ei, que la foscor també té el seu encant, aprofiteu-la!!! I sigueu boooooons….

  4. júlia diu:

    És que aquí a Barcelona, des de les olimpídallonses, el fòrum i el turisme que ens envaeix ens hem pensat que erem el melic del món. Una mica de foscor sempre posa les coses al seu lloc. Una abraçada, Isnel, m’alegro que reprenguis el blog.

Els comentaris estan tancats.