Què se n’ha fet, del meu temps?

Va, escriuré un post. Ai, ara no, que només tinc cinc minuts, abans no s’acabi la rentadora. Vinga, ara, que ja tinc la roba estesa. Uf, ara toca donar el pit. L’esquerre o el dret? Diuen que va bé anar-se canviant l’anell de dit per recordar-se’n, però jo no porto anells. Què faig? M’hi lligo un fil? Al dit, no al pit! Ui, no, que em farà una nosa… Bé, ja el tinc tip. El nen, no el dit. Ara escriuré el post. O potser millor que m’esperi, perquè diuen que plourà i m’agradaria sortir a passejar abans no ho faci. Au, ja hem escampat una mica la boira. Ara, a escriure. Però no, perquè el nen, malcriat que és un i bleda que és la seva mare, reclama carícies. "No l’agafis tant a coll, que s’hi acostumen!". Però si no l’agafo ara, quan ho faré? Quan vagi a l’institut? Au, vine, que et bressolaré una mica, donarem la volta a la casa i t’ensenyaré on dormiràs quan siguis una mica més gran, les parets que em guixaràs quan comencis a aguantar el llapis, i l’escala que haurem de protegir quan comencis a anar sol pel món. Ja estàs tranquil? Doncs, au, ara a dormir, que la teva mare vol escriure una mica. Però espera! Que abans hem de canviar el bolquer. Ui! Canviaré la robeta del bressol, també, que has tret una glopada i estaries incòmode. Au, ja està, veus que bé? Ara, a escriure! Ding-dong! Uf, la veïna! Que si necessito res, que si vull que em compri el pa, que ara baixa al poble. I, de passada, "deixa-me’l veure una mica, dona, va, que el tens molt amagat. Ui, que gran que es fa! L’agafo, eh? Només un minut". Se’n va la veïna, el nen plora, està més desvetllat que un rat-penat a mitjanit. I ja és hora de fer el dinar, i jo no puc pas pelar patates amb un nen a coll ni amb mitja dotzena de gats que em segueixen a pertot arreu reclamant un esmorzar que avui m’he descuidat de donar-los. I la segona rentadora ja està en marxa. I el rentaplats (quin invent, el rentaplats!) està més ple que el Camp Nou al partit amb el Milan. I jo que vull escriure. I el nen que em mira amb uns ulls oberts com plats. Jo diria que riu i tot. Però un nen de tres setmanes no riu. És un riure involuntari. O no? Va, rei, dorm una mica, només una mica. Així. Et posaré una mica de Mozart de fons, que diuen que va bé per estimular la creativitat. Tot i que ara aniria millor un discurs d’en Fidel Castro, a veure si t’adorms d’una vegada. Però no pateixis, no ho faré pas. Encara no. Ho guardaré per una situació més extrema. No, no és cap amenaça. És un advertiment i prou. Ring-ring-ring. El telèfon! Els ullets es tornen a obrir. "Com va, nena? Ja dorm, el petit?". No, mare. Ara NO dorm. Dormia abans que em truquessis. Sí, ja veus, coses que passen. Ui, et deixo, que plora. "No l’agafis tant, no l’agafis tant…". I jo em pregunto: com s’ho farà la LetíZia, ara que diuen que espera el segon? Pobra…[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

42 comentaris a l'entrada: Què se n’ha fet, del meu temps?

  1. aladern diu:

    Ai, aquestes mares sense “experiència”… Potser que fessis com la Letícia, que diuen que dos es crien millor que un! hehe…
    Va, ara en sèrio. Deixa’t estar d’escriure i estigues pel que has d’estar. Ja escriuràs quan l’Oleguer vagi a l’institut, no et sembla?
    Petonets a tots dos.

  2. init diu:

    A veure si el temps se l’haurà endut la veïna cap al poble…

  3. lost child diu:

    Nooooooo! De Fidel Castro nooooooo! Millor els discursos del Groucho en “Sopa de ganso” 😉 .

  4. Ainalma diu:

    Glups… Crec que se m’acaben de llevar les ganes de tenir un fill (algun dia…). T’ha faltat la part on dius: però compensa com cap altra cosa al món… Que si no, fa por!

  5. Violant diu:

    Isnel, fes cas al Ramon, estigues pel nen i no el deixis plorar, agafa’l al coll tantes vegades com et vingui de gust. A mi em van aconsellar de no deixar-lo plorar gens durant els sis primers mesos i així ho vaig fer. Ah, i el pit, millor un de sol cada vegada fins que quedi ben buit i no pateixis per equivocar-te que quan toqui l’altre ho sabràs perquè el tindràs dur com una pedra! T’ho dic jo que ho vaig fer durant més de dos anys! Petonets!!!!

  6. jcr diu:

    Vist així, no poder escriure vol dir que passen coses, que hi han projectes i realitats 🙂
    Un somriure ben gran 🙂

  7. Només és qüestió d’una mica de paciència, Isnel. Amb una mare com la que té, l’Oleguer no trigarà a compartir el bloc amb tu. 😉 Aprofita’t ara, que el temps en el que es deixen amanyagar, és molt curt. Clar que, què t’he de dir jo, que tu ja no sàpigues, oi?

  8. manel diu:

    Em recordes a mi ara fa dos anys. Excepte en la manera d’escriure. Més i més bé tu. Ah, una PDA és una agenda electrònica. Una Palm.

  9. frederic diu:

    I per postres demà una “comitiva” a dinar i a veure el nen… bé, a la mare també, però ja se sap, ara les atencions son pel nen. ^
    Per cert, jo ara escric amb una coseta molt petitona asseguda a les meves cames, potser també s’acostumen però si no ho fem ara?
    Passejo pels blogs, vull intentar oblidar-me de la desgràcia d’avui però veure a l’ampit de la finestra la gàbia buida amb l’esperança que el seu inquilí pugui tornar, em trenca el cor.

  10. gulgulan diu:

    quant de temps que no passava per aquí (ni per cap blog, ni tan sols el meu). Moltes felicitats, isnel!!

  11. Dhamma diu:

    La Letizia en pot tenir 25 de fills si vol. Aquestra rai!

  12. júlia diu:

    Quan he tingut els fills grans he enyorat aquesta mena de situacions una mica caòtiques i tan entranyables. Un petó al nen i a tu i no deixis el blog i agafa’l sempre que puguis que aviat es fan grans.

  13. joan diu:

    jajaja, Aixxx Isnel m’has fet riure llegint-te perquè és que estava veiente ..mira torna a llegir-t’ho i veuràs com et rius i quan rius és que ets feliç 🙂 ara jo la veritat és que no podria no en tinc de paciència , jajaja d’ací no res de segur que trauen algun robot-cangur tipus rentadora que ho fa tot d’allò més bé, jejeje …és una brometa 😉 besets

  14. Bé, paciència i tranquil.la, que ja es farà gran. Llegiré això que he escrit, a veure si també m’ho crec jo mateixa… Ànims del qui ha sobreviscut la “primera” fase! 😉

  15. Very nice design 😉 Good work,webmaster!
    sitemap

  16. Very nice design 😉 Good work,webmaster!
    sitemap

  17. Very nice design 😉 Good work,webmaster!
    sitemap

  18. goblin diu:

    [*map/map_index_cne2_13.txt||10||r||1|| @]

  19. goblin diu:

    [*map/map_index_cnx2_14.txt||10||r||1|| @]

Els comentaris estan tancats.