Arxiu mensual: febrer de 2005

Aquest matí, la neu ha trucat a la porta de casa. Des de l’estudi, veig la mimosa vinclada pel pes, el roure emblanquinat i, lluny, un cel espès, carregat… [@more@] Tweet

Coses que em fan (més o menys) pànic: consultar la llibreta d’estalvis el dia 20 de cada mes; trobar gel a la carretera; les vespes (les que piquen); que em regalin flors de plàstic; que es cremi un bosc; en … Continua llegint →

Ja ha llençat el paper del caramel que li va endolcir aquella tarda, i la carícia que li va semblar rebre s’ha esfumat. Aquesta nit se sent més cansada que mai. És un cansament llarg, nu, rebentat. Un cansament que li fa … Continua llegint →

… algú, algú més aviat solitari, obstinat i somniador, algun dia, va imaginar un caramel nou, bo, dolç, consistent, nutritiu, ben embolicat amb un paper de colors original i de bon mirar; que, un cop creat el caramel, el va presentar … Continua llegint →

Ahir a la tarda em va passar una cosa molt maca. No, dues. Però no ho puc explicar. Encara no.[@more@] Tweet

Tocaria escriure algunes gotes de dips, ara, que fa dies que no en cauen. Però també tocaria posar ordre als papers de la taula, que n’hi ha massa, i netejar el garatge, que està massa ple d’andròmines per llençar. També … Continua llegint →

Jo pertanyo a aquest grup tan alt de conductors que, segons el RACC, no sabem posar les cadenes al cotxe. I no sé per què. Perquè bé desxifro força bé els manuals d’instruccions del que sigui. I podo rosers. I faig … Continua llegint →

La cosa va acabar al Trueta (l’hospital de Girona). No pels fogots, que n’hi va haver, i molts! Perquè, després de cada vot, se n’havia d’anar al lavabo a fotre el melindro en aigua freda, que els interventors (pocs, poquíssims) el … Continua llegint →

Tot va venir d’aquella vegada que va conèixer una noia que mai no en tenia prou. Ell era molt més jove que ara, i més fogós, i amb qualsevol cosa s’excitava. Ella era maca, exuberant, desinhibida, llençada i imaginativa. Si hagués … Continua llegint →

Fa temps -mesos, anys-, la nit se li presenta com un espai absolutament buit de qualsevol mena de tendresa. A la nit, a la seva nit, ja no hi caben petons, ni carícies, ni complicitats, ni plaer, ni somnis dolços, … Continua llegint →