Arxiu mensual: febrer de 2005

Neu

Aquest matí, la neu ha trucat a la porta de casa. Des de l’estudi, veig la mimosa vinclada pel pes, el roure emblanquinat i, lluny, un cel espès, carregat… [@more@] Tweet

29s comentaris

Pànic (s)

Coses que em fan (més o menys) pànic: consultar la llibreta d’estalvis el dia 20 de cada mes; trobar gel a la carretera; les vespes (les que piquen); que em regalin flors de plàstic; que es cremi un bosc; en … Continua llegint

10s comentaris

Cansament

Ja ha llençat el paper del caramel que li va endolcir aquella tarda, i la carícia que li va semblar rebre s’ha esfumat. Aquesta nit se sent més cansada que mai. És un cansament llarg, nu, rebentat. Un cansament que li fa … Continua llegint

6s comentaris

Posem que…

… algú, algú més aviat solitari, obstinat i somniador, algun dia, va imaginar un caramel nou, bo, dolç, consistent, nutritiu, ben embolicat amb un paper de colors original i de bon mirar; que, un cop creat el caramel, el va presentar … Continua llegint

19s comentaris

Coses maques

Ahir a la tarda em va passar una cosa molt maca. No, dues. Però no ho puc explicar. Encara no.[@more@] Tweet

4s comentaris

Tocaria

Tocaria escriure algunes gotes de dips, ara, que fa dies que no en cauen. Però també tocaria posar ordre als papers de la taula, que n’hi ha massa, i netejar el garatge, que està massa ple d’andròmines per llençar. També … Continua llegint

20s comentaris

Cadenes

Jo pertanyo a aquest grup tan alt de conductors que, segons el RACC, no sabem posar les cadenes al cotxe. I no sé per què. Perquè bé desxifro força bé els manuals d’instruccions del que sigui. I podo rosers. I faig … Continua llegint

11s comentaris

L’urna (i 2)

La cosa va acabar al Trueta (l’hospital de Girona). No pels fogots, que n’hi va haver, i molts! Perquè, després de cada vot, se n’havia d’anar al lavabo a fotre el melindro en aigua freda, que els interventors (pocs, poquíssims) el … Continua llegint

11s comentaris

L’urna

Tot va venir d’aquella vegada que va conèixer una noia que mai no en tenia prou. Ell era molt més jove que ara, i més fogós, i amb qualsevol cosa s’excitava. Ella era maca, exuberant, desinhibida, llençada i imaginativa. Si hagués … Continua llegint

21s comentaris

La nit

Fa temps -mesos, anys-, la nit se li presenta com un espai absolutament buit de qualsevol mena de tendresa. A la nit, a la seva nit, ja no hi caben petons, ni carícies, ni complicitats, ni plaer, ni somnis dolços, … Continua llegint

10s comentaris