Arxiu mensual: abril de 2005

Avui he anat tot el dia amb un somriure ingenu penjat als ulls. Tot em feia riure (o somriure), tot m’ho he agafat bé (fins i tot passar set hores per esmenar una carta i oblidar-me que, als matins, acostumo … Continua llegint →

Sí, vull, li he dit avui a en joan, en un comentari extraordinari a un poc mesurat escrit meu… No, no vull, li he dit a algú en un mail que no acaba mai d’escriure com jo voldria… Sí, vull, … Continua llegint →

Quan baixo a Barcelona, acostumo a deixar el cotxe en un pàrquing i després agafo un taxi. Amb el taxista d’avui hem parlat de divorcis i de casaments. Encara que, per ser sincers, haig de dir que ha parlat més … Continua llegint →

Amb llençols nets, o nous… I resseguir la pell, i besar racons secrets, i encendre una espelma discreta, i somriure, i sentir el desig, i entreveure la nit per la finestra, i escoltar el silenci, i notar només les mans, … Continua llegint →

El teu és un blog fresc, que destil·la optimisme, humor i, de tant en tant, com dius tu, "també t’hi poses sèrio". Al teu costat, ens hem estat un temps a Grenoble i ara a París, hem anat de concert … Continua llegint →

Avui no tinc cap imatge per acompanyar aquest escrit. I, encara que la tingués, segurament no em vindria de gust posar-la. Tornant a casa, després d’un sopar sentimentalment vitamínic (i gastronòmicament també), sobretot després d’un dia que havia començat embussat … Continua llegint →

Tinc un veí que, quan se li embussen les canonades de casa seva, tira un litre i mig de coca-cola per la tassa del wàter. Diu que li va tan bé. Jo tinc el dia embussat, avui, però em temo … Continua llegint →

Per demostrar-se unes quantes coses que ara no vénen al cas, va començar a escriure en un diari interactiu personal. De seguida s’hi va sentir bé. Molt bé. Va tastar-hi unes amistats especials, càlides i flonges, d’aquelles que fan venir pessigolles … Continua llegint →

Com ahir, com demà, com la setmana que ve… Són dies moguts, aquests, amb aroma de llibres, de signatures i dedicatòries fetes sense temps per pensar-hi gaire, de rostres somrients, de preguntes i més preguntes, de petites biblioteques, d’aules de cadires … Continua llegint →

Com ahir, com demà, com la setmana que ve… Són dies moguts, aquests, amb aroma de llibres, de signatures i dedicatòries fetes sense temps per pensar-hi gaire, de rostres somrients, de preguntes i més preguntes, de petites biblioteques, d’aules de cadires … Continua llegint →