Arxiu mensual: agost de 2005

Escriure és fantàstic. Si, a sobre, et llegeixen, et comenten, et critiquen, t’abracen, et somriuen, t’enllacen, et retroenllacen, t’esperen, et segueixen, et vigilen, t’avicien, et contradiuen, et perllonguen, et busquen, et besen, et perfumen, et murmuren, et matisen, et malcrien, … Continua llegint →

Hi havia una vegada dos nens que eren amics. Un d’ells tenia nou anys i l’altre, onze. Eren d’un poble d’Alacant i, el dia de la festa major, van anar a donar un volt plegats. Al cap d’una estona, van … Continua llegint →

Com que el majordom que vaig encarregar fa uns mesos no arriba, m’he decidit a comprar un rentaplats. La meva àvia, que va morir fa tretze anys, no va voler mai una rentadora. Cada dilluns agafava els llençols, les tovalles, … Continua llegint →

De cop, he sentit com un ramat de cavalls que s’acosten al galop. Encara són lluny. Però, mentre avancen, n’arrepleguen d’altres que baixen de les muntanyes, o que sorgeixen d’alguna petita vall amagada, o que els atrapen a correcuita flanquejant … Continua llegint →

Tot ha estat després de passar per la tertúlia del cafè més entranyable que corre per aquí. Dins d’un text terriblement bell, he descobert la paraula: marfondre’s. Segons el Diccionari de l’IEC: Perdre les forces, el vigor, esllanguir-se, fondre’s. És … Continua llegint →

Quan ja gairebé ningú no se’n recorda dels pollastres contaminats, unes monges de clausura s’han intoxicat amb els "pimpollos" que havien comprat fa dies i tenien guardats al rebost del convent. Com que no llegeixen diaris, ni miren la televisió, … Continua llegint →

De vegades és una olor que arriba de sobte. Em passa sovint amb l’olor del plàstic: em retorna a unes classes impossibles de dibuix de fa una pila d’anys, i veig una taula tapada amb un hule d’olor intens, atapeït, … Continua llegint →

Se sol donar amb les mares una mica sobreprotectores quan els fills se’n van de casa. De cop i volta, tot el seu esforç, tota la seva dedicació, tot el seu patiment, tot el seu amor (és a dir, el … Continua llegint →

En vaig quedar tan farta, quan anava al col·legi de monges, del vocabulari místico-religiós-repressor-opressor que s’hi donava, que durant molt de temps no vaig fer servir cap d’aquelles paraules que m’havien amargat tant l’existència en uns anys en què tot … Continua llegint →

Quan els matins s’aixequen amb aquesta flassada de núvols endormiscats que mantenen hores i hores el sol entre llençols, i et fa mandra enfilar el camí del mar; quan tot allò que volies escriure aquest mes s’ha quedat inexplicablement als … Continua llegint →