Arxiu mensual: agost de 2005

200 al sac

Escriure és fantàstic. Si, a sobre, et llegeixen, et comenten, et critiquen, t’abracen, et somriuen, t’enllacen, et retroenllacen, t’esperen, et segueixen, et vigilen, t’avicien, et contradiuen, et perllonguen, et busquen, et besen, et perfumen, et murmuren, et matisen, et malcrien, … Continua llegint

37s comentaris

Conte de por

Hi havia una vegada dos nens que eren amics. Un d’ells tenia nou anys i l’altre, onze. Eren d’un poble d’Alacant i, el dia de la festa major, van anar a donar un volt plegats. Al cap d’una estona, van … Continua llegint

18s comentaris

S’ha acabat la misèria

Com que el majordom que vaig encarregar fa uns mesos no arriba, m’he decidit a comprar un rentaplats. La meva àvia, que va morir fa tretze anys, no va voler mai una rentadora. Cada dilluns agafava els llençols, les tovalles, … Continua llegint

26s comentaris

Arribades

De cop, he sentit com un ramat de cavalls que s’acosten al galop. Encara són lluny. Però, mentre avancen, n’arrepleguen d’altres que baixen de les muntanyes, o que sorgeixen d’alguna petita vall amagada, o que els atrapen a correcuita flanquejant … Continua llegint

22s comentaris

Marfondre’s

Tot ha estat després de passar per la tertúlia del cafè més entranyable que corre per aquí. Dins d’un text terriblement bell, he descobert la paraula: marfondre’s. Segons el Diccionari de l’IEC: Perdre les forces, el vigor, esllanguir-se, fondre’s. És … Continua llegint

17s comentaris

Clausura

Quan ja gairebé ningú no se’n recorda dels pollastres contaminats, unes monges de clausura s’han intoxicat amb els "pimpollos" que havien comprat fa dies i tenien guardats al rebost del convent. Com que no llegeixen diaris, ni miren la televisió, … Continua llegint

16s comentaris

Viatge al passat

De vegades és una olor que arriba de sobte. Em passa sovint amb l’olor del plàstic: em retorna a unes classes impossibles de dibuix de fa una pila d’anys, i veig una taula tapada amb un hule d’olor intens, atapeït, … Continua llegint

16s comentaris

Síndrome del niu buit

Se sol donar amb les mares una mica sobreprotectores quan els fills se’n van de casa. De cop i volta, tot el seu esforç, tota la seva dedicació, tot el seu patiment, tot el seu amor (és a dir, el … Continua llegint

24s comentaris

Miracles

En vaig quedar tan farta, quan anava al col·legi de monges, del vocabulari místico-religiós-repressor-opressor que s’hi donava, que durant molt de temps no vaig fer servir cap d’aquelles paraules que m’havien amargat tant l’existència en uns anys en què tot … Continua llegint

13s comentaris

Perdre el temps

Quan els matins s’aixequen amb aquesta flassada de núvols endormiscats que mantenen hores i hores el sol entre llençols, i et fa mandra enfilar el camí del mar; quan tot allò que volies escriure aquest mes s’ha quedat inexplicablement als … Continua llegint

40s comentaris