Quan ja gairebé ningú no se’n recorda dels pollastres contaminats, unes monges de clausura s’han intoxicat amb els "pimpollos" que havien comprat fa dies i tenien guardats al rebost del convent. Com que no llegeixen diaris, ni miren la televisió, ni escolten la ràdio, ni fan safareig amb les veïnes, ni van a la perruqueria, ni discuteixen el preu de les coses al mercat, ni passegen el gos, ni van a comprar el pa, ni tenen cap blog obert (que jo sàpiga, ep!), ni van a l’estanc, ni estenen la roba al balcó, ni fan cua a enlloc, no s’havien assabentat que tenien uns pollastres contaminats dormint entre les parets del seu santuari.
No vull escriure cap post irreverent, perquè tothom és lliure de fer el que vulgui amb la seva vida. Però no puc deixar de mostrar de nou la meva incomprensió cap a unes persones que, amb la feina que hi ha pertot arreu, es reclouen voluntàriament en vida per pregar per nosaltres. No ho entendré mai.
De totes maneres, ha quedat prou comprovat que el fil directe amb el cel no serveix de res quan hi ha uns pollastres contaminats corrent pel món. Deu ser que aquestes coses, allà dalt, no compten.
[@more@]
No és gens irreverent aquest post, Isnel, troboq ue ho expliques molt b´. jo tampoc entenc què fan aquesta gent tot el sant dia tancats quan hi ha tanta cosa per fer a fora. Quan hi penso només em ve una paraula al cap: inutilitat. i si no sabien que els pollos estaven contaminats tampoc deuen saber que a Eyiòpia i al Sudan els nens es mroen de fam, ni que hi ha guerres per tot el món, ni terrorisme, ni res. Per tant: em pregunto per què deuen pregar si no s’enteren de res. Potser ho fan en general, en abstracte: per la pau, per la riquesa ben repartida, perquè tothom tingui dret a una educació i aun sostre… no sé, deu ser això, suposo… però ja m’explicaràs…
Amb les peles que s’arriben a gastar les empreses per saber a quin «target», a quina gent, a quins clients, arriben els seus productes, això de tenir un producte «marcat» que surt als media deu ser fantàstic pels de marketing. (quin dia tinc!)
Has de pensar que els pollastres també són criatures de Déu…
ja és ben estrany, oi, en un món com el nostre on tot està tan lligat i relligat?
però encara és bo que hi hagi coses que ens sorprenen..
Devia ser cosa del dimoni en persona… 🙂
Més aviat deu ser que no hi ha «allà dalt»
Hola. Contesto tot barrejat post i comentaris. L’afer del pollastre només és un accident per no seguir l’actualitat i de no relacionar que el que diuen et pot afectar a tu (ambdós fets força corrents), però al mateix temps que les monges els ha passat a famílies amb vida social normal i no han sortit al diari (en tinc referència).
Sobre la clausura, jo mai no ho faria, i inclús en l’àmbit religiós també és incomprensible per a molts. Però es pot mirar d’entendre. Cal partir d’una concepció radicalment diferent de la vida. Si ho mesurem amb la nostra idea utilitarista de les coses no ho entendrem. Per cert, no hi ha algun prejudici en alguna cosa que he llegit? Es diria el mateix si l’isolament l’hagués practicat un monjo budista, per exemple?
Si el Tristany estaguera per ací no vull ni pensar que diria sobre aquest tema 🙂 De segur que tindría el comentari perfecte per a l’ocasió.
Vam estar parlant com no podia ser d’altra manera dels blogs de tots i totes i és un tio molt clar i nét, amb una visió molt real de les coses.Va ser com si ens coneguerem de tota la vida i darrere d’un somriure que si no l’entens podria semblar irònic (que també ho és clar) a mi em semblà una persona tímida i molt sensible. D’eixes persones que saps que no amaguen res. Espere que aviat puguem fer un bon sopar sense pollastres 😉 tinc moltes ganes de veure-vos, d’abraçar-vos i de parlar amb vosaltres ..Una abraçada ben ben gran i un beset ben ben dolç ,sense salses. 🙂
(2a part) Potser «no hi ha allà dalt» perquè tot és aquí dins. Matiso la idea de pregar: no és demanar coses a un totpoderós de fora. És més un tipus de vivència interior, espiritual, no tan allunyada de la meditació no cristiana. Jo mai ho faria, però la clausura opta radicalment per una vida no materialista, per mostrar amb la pràctica que és possible una altra concepció de la vida. Jo ho veig en la línia de la «revolució interior» de pensadors no cristians com Erich From («Tenir o ésser») o el nostre psicòleg mediàtic Antoni Bolinches («La felicitat personal»). D’una altra manera, ja que es contraposa la clausura a ajudar els altres, «fer» pels altres no ho és tot, doncs ¿no ens sonaria fals algú que faci accions altruistres només perquè «toca», per guanyar punts danvat Déu o el seu entorn social? No faltaria alguna cosa?
Doncs fa un temps, això mateix de les mongetes em podria haver passat a mi: durant els cinc primers anys d’autonomia (no diré «independència», perquè no ho era) econòmica, vaig triar viure sense televisor, i, com que barrejar estudis amb treball em llevava molt de temps, doncs, la veritat és que no m’enterava gaire del que passava pel món.
Això sí, vivia la mar de tranquil i tenia temps de sobres per a tot el que havia decidit de fer. Com les mongetes.
Ah, gent de poca fe! Que aviat heu oblidat alguns la vostra educació cristiana! Déu posa a prova la fe dels més integres, com els ha passat a les monges. “I Satanàs va sortir de la presència de Jahvè; i va afligir Job amb una úlcera maligna, de la planta dels peus fins a la coroneta del cap… “Vam acceptar el bé com un do de Déu, i el mal, no l’acceptaríem?” (Job 2: 7…10). El que em crida l’atenció és que la monja cuinera faci servir productes precuinats. Quina decepció! Quanta modernitat! Si és un càstig i no una prova, ho entendria.
Jo entenc que hi hagi persones que vulguin aquesta forma de vida, però s’ ha demostrat que de tant en tant és bó sortir a fer vida al poble més proper, o comprar els diaris. Ho sento per elles, però tanta clausura ja es veia venir que no era bona… En fi…
Ei!
Com esteu, els de Girona, després de la pedregada? Tots bé?
Doncs jo no sé… però m’ho feria mirar… menys resar i més viure la vida, home! 😉 Que Déu ja deu estar cansat de sentir-les… 😛
No parlava de publicitat sinó de marketing, d’estudi del mercat, és a dir saber qui compra, i clar que en vendran, simplement canviaran la marca i endavant, a més sabent a qui ho estan oferint molt més que no ho sabien abans. tampco dic que ho hagin fet a propòsit, però que potser no ha anat malament des del punt de vista tecnomercantil.
jo recordaria 2 frases:
«A dios rogando y con el mazo dando»
«haz lo que te digo pero no lo que hago»