Arxiu mensual: juny de 2005

Dóna’m la màper fer camícap el gran llac dels somnis,dóna’m la màhi ha un horitzóque ens crida de molt lluny.Tot és pur com el silencique precedeix el canti el temps desfà tendrament els rullsque ha de dur al futur desitjat.Dóna’m … Continua llegint →

Tinc calor (només ho diré una vegada). Hauria pogut guardar una mica de la neu que va caure avui fa just quatre mesos. I empresonar-la d’alguna manera (enganxada a la tanca, o amagada en algun racó del camp, o enterrar-la … Continua llegint →

M’agrada acaronar-te de nou quan ja no estàs, ser-ne irreverent, inconscient, salvatge, dolç, irrespectuós, dòcil, pallasso, profundament tendre, tímidament masculí, sorprenentment intel·ligent, agossadarament irresponsable. Aquest fragment és una mostra del teu últim post, de la categoria que jo qualificaria d’intimista. … Continua llegint →

S’enlairen cap a una infinitat de destins i ho indiquen així: una fletxa groga i un avió (negre) acabat de desenganxar-se de la terra (també negra). I ja està. Com si tot fos tan senzill, tan neutre, tan impersonal i … Continua llegint →

Així no arribaran mai enlloc. Algú els ho hauria de dir… i d’empènyer cap a l’aigua… I una ona gegant les hauria de dur de dret cap a l’horitzó… Perquè així, així com estan ara, no arribaran mai enlloc… mai… … Continua llegint →

Només hi falta una esquerda que vagi de banda a banda, en aquesta impressionant lluna d’avui. Quan tanca els ulls, la veu. Tanca els ulls i veu l’esquerda que s’ha disfressat de somriure de gat de Cheshire. Però no coneix … Continua llegint →

Començament de tarda amb cel inquiet. Un entrepà lleuger i una coca-cola en un local amb nom de capital europea. Sonen valsos desmaiats. L’aire condicionat crea petits camins invisibles saturats de frescor. La dona que escriu als bars obre el … Continua llegint →

Tan contenta que anava ella, a punt de pujar a l’autocar que la duia de Barcelona a Madrid, i va i me li posen un micro a davant. Una mica nerviosa (potser patint perquè no li agafin el seient del … Continua llegint →

He dit i repetit que no en parlaria, més que res perquè no trobo les paraules que voldria. Però no me’n puc estar. I ho faré curt: que demà (avui, ja) caigui una bona calamarsada sobre Madrid (Sabeu com el … Continua llegint →

No fa ni una hora he encès unes espelmes molt especials. Trenta mil lectures es mereixen aquestes espelmes i molt més. Com a mínim, es mereixen trenta mil abraçades com les que han anat degotant al llarg de set mesos, … Continua llegint →