No fa ni una hora he encès unes espelmes molt especials. Trenta mil lectures es mereixen aquestes espelmes i molt més. Com a mínim, es mereixen trenta mil abraçades com les que han anat degotant al llarg de set mesos, acompanyades de la meva mirada atònita, extraordinàriament sorpresa, incrèdula, afalagada, aclaparada…
És aquesta dolça metzina que m’emborratxa de petites satisfaccions cada dia.
Haver-vos conegut ha estat, per mi, un autèntic plaer.
I aquest post sona a egocentrisme, a egoisme, a mirada al melic… Ja ho sé… Però també a aires de complicitat, d’enamoraments, de connexions, de confidències, de petits secrets, d’històries imprevistes, de gotes de plaer, d’algun emprenyament (també!), de rutes, de moments i d’olors, de balcons, de salts, de vaixells, d’estacions, de matinades i de nits, de silencis, d’inspiracions italianes, de tomaqueres, de cafès, d’amazones, de gats negres i somriures, de dies estranys, de mosaics, de flors de tots colors imaginades, de pensaments, de mirades líquides, d’experiències de professor de secundària, de seductores invitacions a veure el mar de Port de la Selva, de deserts, d’imatges de la Lluna, d’intrigants punts suspensius…. No ho puc esmentar tot, no puc… no puc… no puc… Són moltes, trenta mil abraçades rebudes… Són moltíssimes… Són massa…
Són aquesta dolça metzina de cada dia… Absolutament inesperada. Impensable. Sorprenent. Agraïda…
Un disbarat…
[@more@]
Estic enmetzinat per el verí de l’Isnel, i així, drogat perdut de tan comentari rellegit al seu blog, vull morir, amb un dolç i tendre somrís als llavis… I és que m’ha abraçat amb tanta força i tan sincerament, que ja no sé si arribaré a l’hora de plegar…¡¡¡Aiiiiiiiiiiii, i quina abraçada més bonica que m’ha fet!!!. Trenta mil «isnelerus» (cullons, com sòna¡¡¡) que podríem fer un club de fans en el teu honor, i fer camisetes, i fer-te regals pel teu cumple, i cridar-te ánims i suports diversos, i… 😉 Qué cabró que sóc a vegades, però m’has alegrat la nit amb les espelmes, i amb el teu comentari. «Flors de tots colors imaginades», tú ho has dit, tú ja m’entens. Vull més metzina, Isnel, que sí, vinga, vaaaaaaaaa…
Isnel,
tot i que fa molt poc que m’he sumat a aquestes trenta mil gotes que han anat caiguent durant tot aquest temps també m’en faré, potser egoístament, una mica partícep i encendré unes espelmes, a veure si la lluna pot veure aquests llumenetes que l’acompanyaràn en aquest viatge que fa cada nit i potser avui se sentirà una mica intrigada i una mica menys solitària…
bona nit
Jo també fa molt poc que m’hi he sumat a aquestes gotes que van caient dia darrere dia, però tot i el poc temps puc dir que les teves paraules si que resulten una dolça metzina…
Trenta mil? Uf, quants! Gairebé mareja. Des d’aquí, i en nom de tothom que ha participat en aquestes 30000 lectures, et prohibeixo solemnement que deixis d’escriure fins que arribis als 30000 posts ;p
(Ara que he acabat de dir disbarats: enhorabona, i mil abraçades. Les altres 29000 te les deixo a deure. Poc a poc ja ho trobarem).
Felicitats pels 30.000,00.- Isnel.
Enhorabona Isnel, no ens deixis mai (:|)
Metzina no, aquí necessitem betzina, i que algú em passi un llumí que hi ha un foc per encendre!! ole ole! 😀
enhorabona , isnel
(no m’esplaio més a escriure perquè faig tard)
petons
Caram, Déu n’hi dó!!!!!!!!!
Enhorabona Isnel !
que maco, Isnel! te’n mereixes 30.000 més! :))
besets!
Isnel, i les que celebrarem !!! Pots pensar que has regalat 30.000 somriures (mes o menys, ehhhhh) 😉
Un peto!
Enhorabona per aquest enorme ‘disbarat d’abraçades’!
30.000? Això nomès és el començament… Segueix així Isnel! Provocant-nos somriures, donant-nos llum en els moments més foscos, oferint esperança, allargant-la mà als que cauen, obrint-nos els cor a la vida des d’un prisma diferent i mostrant-nos els sentiments de les Gotes d’Isnel…
Felicitats!!!!
Jo m’apunto a la proposta de l’Imagine!
Muntem un club de fans de la Isnel!
(en veu baixa: i jo la presi, eh? :P)
Isnel, malgrat que porto moooolt de temps llegint-te, casi mai he comentat (2 o 3 cops…) pero ara m’estic atrevint més, i espero fer del teu blog una de les meves webs preferides!
La majoria de cops em sento identificada amb els teus sentiments, amb les teves paraules… I per això les meves lectures es fan cada cop més agradables.
Que sàpigues que ets convidada a prendre una bona tassa de xocolata desfeta amb una de les teves admiradores… 😉
Petons! :**********
ueee! ueee! enhorabona!! ai… i tu pensant en fugir!! cagun dena! un besuuu macaaaa! I segueix així que aviat no hi haurà números on comptar les abraçades, els petons, les carícies, els somriures… (tot en forma de petites paraules, encadenades, que ens (t’) enlluernen i captiven dia rere dia)
És l’espiral de sempre. El peix que es menja la cua. Si no escrivissis com ho fas, no tindries 30.000 lectures 😛
Una abraçada
Podria subscriure gairebé tots els comentaris. No, gairebé, no: TOTS. Bé, n’hi ha un que… res, m’ho callo i t’ho explico al Port de la Selva el di que vulguis. Pèrò encara que els pugui subscriurei epr tant callar no ho penso fer perquè vull aprlar/escrirue aquí i ho faré.
Hi ha persones que escriuen amb uns bons registres quan pareln de política. Altres quan parlen de literatura, altres quan parlen d’ells, altrs quan no parlen de res, altres quan parlen de fets socials. i alguns, pocs, quan parlen de tot. I aquí entrem / entro a parlar de tu.
T’he preguntat moltes vegades quin és el teu secret i no m’ho has contestat mai. Jo penso que només n’hi ha un: l’amor, però barrejat amb el dolor i sobretot, és clar, amb el domini de les paraules i amb el coneixement dels sentiments. no sé què m’atrau ben bé dels teus escrits, isnel, però és molt gran. i algun dia voldria veure’t escriure alguna cosa amb més pes, amb més volum, m’explico? m’explico, isnel?
entenc que al post no ho puguis esmentar tot ni tots, però estic content que no t’hagis oblidat d’esmentar-me…
(em sap greu haver escrit l’anterior comentari amb tantes faltes de picatge, si vols, esborra’l, o corregeix-lo, please…)
Una enhorabona enorme. No sé si hi ha gaire ningú que, amb set mesos, tingui 30.000 comentaris…
T’ho mereixes, reina.
Abstemi total, i enamorat de l’aigua clara (com les granotes, vès), des d’ara demanaré el cafè amb unes gotes… d’Isnel… 😉 Borratxo perdut del teu art, del teu encís, i de les teves lletres sentides, m’hauràs de deixar la cadira vermella per geure… Felicitats de nou, i ànims. I per quan decideixis fer «quelcom de gròs», avisa, que t’ajudarem. Bon cap de setmana a tothom.
Gotes de vida
només l’amor les dóna
amb tal dolcesa.
M’afegeixo tard a la festa. Felicitats! Que queda alguna cosa?
Jo encara arrib més tard i, a més, ja està tot dit.
Però ara tiraré una fletxa amb el meu arc, ben amunt, des del cavall, i un bruixot amic la convertirà en un foc artificial perquè formi part de la teva celebració.
Enhorabona, Isnel! 🙂
Isnel, Isnel, Isnel,… gràcies a tu!!!! Gràcies per estar aquí!!!! Gràcies per compartir els teus desitjos, les teves il·lusiones, les teves pors, les teves tardes de diumenge, les teves gotes, amb tots nosaltres!!!!! Gràcies per haver-me animat quan estava desanimat!!!!!! Brindo per unes altres trenta mil lectures!!!!!!
Per cert, ahir em vaig endur una sorpresa molt grata a l’ obrir el messenger… xDD. A veure si em puc conectar aviat, perquè tinc el cap ocupadíssim.
Un petonàs!!!!!!
Isnel, bonica, estic espès com la xocolata desfeta de la Forgotten… No t’empesco, no et clixo. Es nit de divendres a «Can Penca», i si porto «marxeta» al cos és perque de tant en quant em deixo perdre pel teu blog, us llegeixo, et llegeixo, i me’n adono de que, (qué cullons), això val la pena de ser llegit i viscut. Pilotasso pur d’adrenalina amb forma de lletraferits.
No en tens prou amb els posts, sinó que has de fer comentaris que són una autèntica delícia… 😉
No sé què vols dir amb això de tocar…
Ara que no m’escolta ni em llegeix ningú, una pensada calenteta acabada de treure del forn de les idees de tots colors de l’Imagine…
Isnel, maca ¿no has caigut en la possibilitat de posar-te damunt d’una tarima, mentre part dels 30.000 restem a baix, sentats sobre la gespa verda, escoltant-te primer, i dient-te coses després?. Aixó sí, després un bon berenar ¿oi?.
Què me’n dius, princesa de la xarxa bloguera feta gotes… ;-9
Em sembla una idea fantàstica, Imagine!
Toc, toc, toc (truquen a la porta)…
-¿Que hi ha algú per aquí?…
-«No»…
-Ah, val, d’acord…
😉
Canviem el guió doncs, Isnel. Tú ageguda amb nosaltres al teu voltant, damunt la gespa. Fora tarimes. ¿Està millor així?. Tots fent-la petar, però amb ordre, un per un. ¿Qué et sembla?.
Isnel, floreta desentarimada i posada a la flaire de la gespa acabada de tallaaaarrrr (se m’ha enganxat el parlar d’El Lloro…jajaja). El que et deia. Pel que sembla, aquí hi ha bona gent, de tots colors, i això sí, molt dialogant i respectable. Tots en sabem d’escoltar, sobretot. De ben segur, però, que jo no en diré ni mitja, ja xerrareu vosaltres…
Vaig tard, però felicitats per les 30.000 !!