-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- agost 2007
- juliol 2007
- abril 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
Arxiu mensual: maig de 2006
De tomàquets i enciams
Aquesta tarda em passejava pel Passeig de Gràcia (el de BCN), carregada de tomàquets (bé, a Girona en diem tomates) i enciams dels horts del meu poble. No és per dir-ho eh? però fan molt de goig i tenen un … Continua llegint
Quan es fa fosc
Fa dies que, quan es fa fosc, torna la por. A penes el sol s’amaga darrere les Guilleries, corres com una beneita a abaixar persianes i a tancar portes i finestres. Et parapetes en un refugi que avui fa justament … Continua llegint
Silenci: es roba
Dorms. Et bressola la tranquil·litat d’un sostre i unes parets que són teves i estimes. Les coses de casa descansen, com tu: les fotografies, els quadres, els llibres, la música, el sofà, les revistes, les cartes, els rebuts, els pots … Continua llegint
El partit per la finestra
Vaig trucar a un dels meus fills que viuen a Barcelona, el que no té tele al pis. Volia saber si havia vist el partit i com. Em va dir: l’he vist per la finestra. I jo vaig pensar: a … Continua llegint
Quan jo era bruixa
Hi va haver un temps, fa segles, que vaig ser bruixa. Feia pocions màgiques amb els pètals de les roses del jardí, les fulles dels desmais, la terra dels rosers i l’aigua de pluja. Amb aquesta barreja, omplia petits flascons … Continua llegint
Nit de poesia
He entrat a casa la Júlia i he vist que parla de poesia. Després m’he perdut per les nits de la Nit i m’he emocionat. Als jardis de la Violant hi he deixat el meu granet de sorra en un … Continua llegint
Delegar o compartir?
Ahir em van dir que no sé delegar. Qui m’ho deia hi posava veu de retret i, en la seva mirada, s’hi llegien tots els matisos de la reprovació. Sense afegir gairebé res més em venien a dir que sóc … Continua llegint
Què se n’ha fet, del meu temps?
Va, escriuré un post. Ai, ara no, que només tinc cinc minuts, abans no s’acabi la rentadora. Vinga, ara, que ja tinc la roba estesa. Uf, ara toca donar el pit. L’esquerre o el dret? Diuen que va bé anar-se … Continua llegint