Arxiu mensual: octubre de 2005

Cada any, quan acaben les Fires de Girona, escampen camions i camions de sorra a la Devesa, l’històric plataner que ara mateix està replè de "cavallitus", parades de tota mena, "xiringuitos" amb menjar polsós, tòmboles, atraccions suïcides, sorolls infernals, llums … Continua llegint →

A partir de demà, i durant uns dies, aquestes Gotes i qui les deixa anar estaran fora de servei. No crec que n’hi hagi però, per si de cas, disculpeu les molèsties. Ah! I, mentrestant, feu bondat. O no 😉 … Continua llegint →

A la campanya pensada per promoure el repartiment de les feines de la casa, trobo que hi falta un element. Si la nena no ha pogut anar a la piscina perquè el pare no ha pensat a posar-li l’equip a … Continua llegint →

No és pas de les meves escriptores preferides i, un dia que vam coincidir en un acte literari i vam estar juntes una estona, la vaig trobar freda i distant, més pendent dels flashos de les càmeres, dels micros dels … Continua llegint →

Ostres, com enyoro les estratègies lingüístiques d’en Llach en el temps de la repressió més severa, quan perquè el deixessin cantar el que volia (i el que volíem) ho disfressava de sinònims que aquí enteníem tots i allà també, però … Continua llegint →

A l’aigua no l’atura res. Busca desesperadament els seus antics camins i no es para a pensar què troba per davant. Tampoc sé per què ho hauria de fer. Al cap i a la fi, tot el que hi troba … Continua llegint →

Vaig trobar l’Estranya daltabaix del marge del final del jardí. Era un matí de la setmana passada i el seu cos emergia entre la boira, inert. Em va sorprendre veure-la morta, tan sola. La nit abans encara havia jugat a … Continua llegint →

No sé com et dius. Et diré Danilo. El teu país, Danilo, és bellíssim. En diuen el país de l’eterna primavera perquè la temperatura està tot l’any al voltant dels vint graus. No sé si ho saps, però jo he … Continua llegint →

La primera sortida en molts de dies ha estat per anar a donar un volt al bosquet del costat de casa. I ja veus. Un per tu, un per mi i ens repartim el tercer. Et va bé? Com els … Continua llegint →

Fa un efecte estrany trobar-se de cop i volta amb els fonaments d’una casa on vas situar el protagonista d’una novel·la que va passar l’any 1336. Quan vas escriure el llibre, les excavacions encara no havien començat, però sabies -tothom … Continua llegint →