Arxiu mensual: gener de 2005

Es pensava que somiava, quan aquest matí ha obert la finestra. En lloc de l’heura arrapant-se per la paret, dels arbustos que separen el jardí del carrer, de la glaçada blanca o negra dels últims dies i de la mimosa … Continua llegint →

El dia que, de cop, se li fa la llum i mira al seu voltant, té ganes d’agafar una goma i esborrar-ho tot. Es repeteix que només es viu una sola vegada, perquè no creu en res del més enllà. I … Continua llegint →

Estic farta de recollir plomes, ocells morts i ratolins mig desfets. Els ocells i els ratolins, encara. Però les plomes, quan les escombro, volen cap aquí i cap allà, com una pluja de pol·len. I aleshores haig de treure l’aspirador … Continua llegint →

Ell té un dip. Es diu Juajuajua i signa Wapuuuu. Ella té un dip. Es diu La vaca cega i signa J. Maragall. Ell, un dia, va escriure: wuenuuuuuu, ja tnc ls prgntes del exmen! wooooooooooohhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!!! Ella, aquell mateix dia, … Continua llegint →

Potser sí que, com escrivia avui algú al diari, ens hem llençat a escoltar els homes del temps perquè no tenim res millor a fer. Estem tan avorrits que necessitem una bona sacsejada que baixi del cel per encolomar-nos una … Continua llegint →

Ell va decidir que el dia del seu aniversari encetaria un blog. N’havia llegit un article al diari i ho volia provar. Maniàtic de l’ordre i de la mesura, també va decidir que només hi escriuria de les vuit a … Continua llegint →

El teu dip traspua la frescor de la joventut que ens vas confessar gairebé al començament de la teva aventura: dinou anys. Al cap de poc, ja t’enfadaves perquè et deixaven pocs comentaris. Però ara deus estar content. Tens una … Continua llegint →

Aquest vespre, I. ha tingut una inspiració. Ahir va patir com mai havia patit en escriure un post, perquè la memòria li va jugar una mala passada. I aquest vespre, arraulida vora el foc, amb uns quants gats mig adormits … Continua llegint →

Un post d’aquest matí li ha obert de cop la porta del record i, sense demanar cap mena de permís, una punxada de fred molt viu, feta de partícules de nostàlgia i de sentiments estripats, se li ha instal·lat al sofà. I … Continua llegint →

Fa quatre dies, com aquell qui diu, encetaves el teu dip amb el temor de trobar-te el full en blanc i no saber què posar-hi. La Verge Santíssima! Ja voldria jo, de vegades, tenir aquests mateixos temors i sortir-me’n com … Continua llegint →