El dia que, de cop, se li fa la llum i mira al seu voltant, té ganes d’agafar una goma i esborrar-ho tot. Es repeteix que només es viu una sola vegada, perquè no creu en res del més enllà. I la seva vida és tan desaprofitada que fa basarda. I, si és desaprofitada, vol dir que no es pot aprofitar. I si no es pot aprofitar val més que desaparegui. I ho voldria escriure amb paraules més buscades, potser fins i tot amb ironies més subtils. Però no pot. És diumenge a la tarda i no pot. I ja no aguanta més l’enyor, ni els remordiments, ni les equivocacions, ni les absències, ni l’explosió d’aquests sentiments que se li han ensenyorit del seu interior, ni el pas del temps, ni les paraules amables, ni els somriures de compromís. Abans, en tardes com les d’avui, agafava el cotxe i les carreteres i s’acostava a veure el mar. O la neu. Avui no pot. Avui abaixa les persianes de casa, totes, i fa veure que més enllà de les finestres i de les persianes abaixades no hi ha res. I s’estira al llit. I ja no sap quan es llevarà, ni quan tornarà a escriure, ni quan tornarà a viure. El món l’ofega. O potser és ella que s’ofega amb el pes d’una història que s’ha anat escrivint paraula rere paraula, pensant que, escrivint-la, se la trauria de sobre. Però ella escriu, i escriu, i prova, i tasta històries virtuals, i es fa il·lusions, i res del seu voltant canvia. Res. I ja no pot més. Només té ganes que un son profund, i si pot ser amable, la deslliuri de tota aquesta grisor i de tota aquesta tristesa que cada dia se li emporta un retall més de tot. [@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- agost 2007
- juliol 2007
- abril 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
No té il·lusions? Sempre n’hi ha alguna… cal buscar entre els records o els que encara no ho són. També crec que no hi ha més enllà, però no pot ser desaprofitada una vida que escriu així.
Sempre es poden trobar ilusions… antigues o noves. Com el Niqmad no crec en el més enllà.
Hi ha moments per tot i alguns diumenges són…. però una vida que sent així no es pot desaprofitar.
Una abraçada
No permetis que la desil·lusió i l’apatia s’apoderin de la teva vida. No ho has de permetre. La clau de la teva vida la tens tu i ningú més; encara que et sembli que res té sentit, no és veritat! Aprofita la vida, t’ho mereixes!
que dir-te jo…el text és preciós, i de ben segur que demà et llevaràs i aquesta boira que t’envolta haurà desfilat, ni que sigui una mica! ànims
Potser ella només necessita una mica de descans. Si escriu, i cerca, i prova, i imagina les millors paraules segur que algun dia les troba.
Una beguda calenta, dormir al llit ben tapada i demà segur que surt el sol 🙂
Vaaaaa!!!!!! Anima’ t!!!!!!!!! Els qui et llegim cada dia segur que no et volem veure (o llegir) així!!!!!!!! Una abraçada!!
Ànims xiqueta, espero que la grisor hagi fugit deixant pas a la claror que et mereixes.
Tercera persona del singular.
A primer cop d’ull, m’ha preocupat i desorientat alhora. El que a més, no contestessis cap dels comentaris, hi ha pesat, no sembla el teu estil. He hagut de mirar millor, per veure-hi el fil. Els 7 són d’una qualitat excel·lent, de tant, que quan el maleït temps m’ho permeti, els rellegiré amb la merescuda calma que ara no he tingut. És en, o una?; és realitat, o és ficció?. Tercera, sí ho és —el títol.
Jo diria que, real o virtual, necessites una mica de tendresa, tots la necessitem, però a vegades més que altres. I també a vegades és bo sentir-se malament, no cal angoixar-se, es un respir, quelcom natural. Ánims . La comunicació és la nostra arma com espècie, i un petit problema en aquesta eina és converteix en un gran mal per nosaltres.
Llegir-te fa olor de tendresa.