Arxiu mensual: novembre de 2005

M’agradaria saber de quina pasta esteu fets els miserables que arrabasseu vides a cops de matxet i arruïneu els somnis i les il·lusions de tots aquells que els compartien amb aquesta família que heu deixat estesa a terra en una … Continua llegint →

Avui, fins i tot les prohibicions com aquesta, impensable a casa nostra, em semblen dolces. Torno com nova després de dos dies en un país on han de prohibir encendre traques [m’imagino que només segons quan i segons com] perquè … Continua llegint →

Aquesta matinada, ella buscava el blau en la foscor fragmentada per la persiana mig abaixada, però tot era gris i només podia endevinar-ne petites pinzellades amb gust d’enyorament. Aleshores, ha notat els llençols freds, i una buidor extrema al capdavall … Continua llegint →

Oda a Girona. Miquel de Palol, 1941 Un núvol de disbauxa i de tempesta/ ha agrisat tos capvespres autummals;/ lleig crostisser les teves valls infesta;/ un cop de roc cega tes catedrals:/ altres veus, altres cobles forasteres,/ ofeguen tes cançons … Continua llegint →

Entre el que tinc a la nevera, el que hi ha al rebost i les reserves del congelador, podríem menjar una dotzena de persones durant deu dies ben bé. O més. Podríem fer "menús de resistència", que dèiem al pis … Continua llegint →

Ahir a la tarda vaig reprendre el vell costum d’escriure en un bar. Era un lloc tranquil, ample, amb les cadires de color verd-blau i unes immenses parets de vidre obertes a l’aigua i a la vegetació del parc més … Continua llegint →

Demà farà un any d’alguna cosa que les estadístiques resumeixen així: 223 articles, 7.483 comentaris, 7 retroenllaços i 61.152 lectures. Però els números són massa freds per fer-los objecte d’una celebració. I jo vull celebrar altres coses: com la calidesa … Continua llegint →

Doneu-me un matí de dissabte de Fires a la meva ciutat, la dels dos mil anys, els quatre rius i les voltes de pedra. Doneu-me l’escalfor d’un sol que no toca, un concert de migdia alegre i lleuger a la … Continua llegint →

Benvolgudes (H)Elena i Cristina, Jo, de vosaltres, estaria que m’enfilaria per les parets. Quina terrible injustícia que es farà amb vosaltres quan es reformi (que es reformarà) la Constitució perquè la vostra nebodeta pugui ser reina. És que no penseu … Continua llegint →