Demà farà un any d’alguna cosa que les estadístiques resumeixen així: 223 articles, 7.483 comentaris, 7 retroenllaços i 61.152 lectures. Però els números són massa freds per fer-los objecte d’una celebració. I jo vull celebrar altres coses: com la calidesa de tants moments compartits a qualsevol hora de la nit o del dia, el record de la inesperada sorpresa dels primers comentaris, la deliciosa sensació que a l’altra banda de la pantalla m’espera algú, l’emocionant convenciment que jo també hi trobaré algú, la relació encetada amb persones fantàstiques… Però, per damunt de tot, aquest sentiment que em feia tanta por ara fa un any i que avui em fa més valenta, més segura i segurament també una mica més feliç: perdre una mica d’anonimat [entès, potser, com a intimitat] per guanyar en expressió, en relacions, en horitzons, en opinió, en espontaneïtat, en coneixement… En una persona extremadament tímida com la que s’amaga darrere la Isnel de les gotes, publicar una imatge personal [encara que sigui una mica disfressada] o mantenir una categoria en tercera persona del singular demostra que sí, que avui hi ha alguna cosa per celebrar. I tot gràcies a l’immens poder de l’escriptura com a eina per expressar i per compartir, i a la complicitat descoberta en tants comentaris i tantes lectures; és a dir, gràcies a vosaltres.
[@more@]
Moltes felicitats Isnel!
I ànims! Continua així. Ens agrades.
Felicitats 🙂
I a seguir escrivint i teixint complicitats, i moments compartits, i imatges borroses … !
Una abraçada!
Felicitats, Isnel. La qüestió és trobar cada dia alguna cosa per celebrar…
La paraula com a expressió de sentiment. Es aquest cas una paraula val més que mil imatges. Gràcies per un any de gotes i per tanta complicitat que omple buits immensos.
Fins i tot, i perquè no podem entendre el tot sense una part, avui, felicitaré a la tercera persona del singular. Per unes eternes gotes, Isnel.
Dues coses: «Felices vigilies» com es diu a casa meva el dia abans de l’aniversari. Demà ja et felicitaré de veritat.
I Tramposa!! Això no s’hi val. En comptes de la Isnel ens poses una foto de la Nelis. Aquesta no sabem qui és!!
Doncs l’enhorabona i per molts anys més
Felicitats isnel! I a seguir així de dolça molt de temps! Una abraçada!
Felicitats, Isnel! Som molt afortunats d’haver-te trobat en aquest marejol anàrquic de xarxa…
Dono fe que al natural ets molt més maca que en aquesta foto distorsionada. Fins i tot ets més maca del que es pot deprendre dels teus meravellosos escrits. I mira que això sembla difícil, eh.
Et veig borrosa, Isnel. No ho entenc, si només he fet una cervesa en aquest «cyber»… 🙂
Felicitats!
Ja ho veus, xino xano ja has arribat a l’any de vida bloguística. Felicitats pel blog, per aquest aniversari, i com diu la cançó: que en compleixis molts més.
Gràcies a tu, Isnel, per fer-nos passar aquests bons moments, per deixar-nos anar gota a gota la teva manera de ser, una mica de tu en cada paraula que deixes escrita per nosaltres i per tu mateixa… 😉
Gràcies a tu, Isnel!! 😀
Petons!
Gota a gota, t’he anat descobrint (no fa massa!) i la veritat, Isnel, és que enamores amb molta facilitat! fas que gaudim de les teves paraules i que volguem entrar, per saber com, què, per què, on, avui, demà, quan, qui, amb qui… Tot el que t’envolta i et preocupa. I sobretot, en la manera en COM dius tot el que t’envolta i et preocupa.
Només dir que gràcies i que… ENDAVANT!
deunidó, isnel… ets com una càlida abraçada…
i no passa res perquè perdis una mica d’anonimat pel camí… doncs els que sabem qui ets, t’estimem igualment
🙂
enhorabona i que en compleixis molts més
i que nosaltres els puguem llegir
Felicitats Isnel, esperem que baixin millons de gotes més, en el meu cas no penso agafar el paraigua
gràcies a tu, Isnel.
I moltes felicitats de part d’una altra tímida una mica disfressada 😉
Esper anys i anys de gotes de les teves
Per molts escrits més!
Visca la timidesa! (I els aromes de Montserrat)
Enhorabona!! I una abraçada ben forta!
🙂
Jo només desitjo que la pluja suau i persistent de les teves gotes ens continuï amorosint l’ànima.
Enhorabona noieta,
estic molt contenta d’haver-te descobert
i poguer fer fantàstiques sobretaules
amb dolcesa com les teves gotes.
Un petonet ben gran,
Què fàcil que és encarinyar-se amb tu!
Deu n’hi dó Isnel!!!!!! Un any!! Qui els poguès complir amb aquesta trajectòria del teu blog! Tota aquesta gent, tos els teus posts… tots els comentaris… Uf! Quina emució!
Segueix així noieta!!!! Esperem gotes per molt de temps més!!!! 😉
Joiós i panxa-content que n’estic per haver-me deixat empapar fins al moll de l’òs d’aquestes «Gotes d’Isnel», dia a dia, lletra a lletra, pensament a pensament.
Amb el teu art literari has fet forat en l’ànima i en l’esperit d’aquest aprenent en això de l’escriure i de l’explicar-se amb un llenguatge correcte i entenedor.
Gràcies a tú, Isnel. Són teves, i les mereixes sobradament. El sentiment d’agraïment es mutu, val, d’acord!.
Una amigueta teva -i que té per incials ALLC- es fa dir per son pare (per les inicials dels cognoms i també per la seva dèria escriptora i literària) «lletraferida constrictor». Doncs amb tot el meu carinyo, t’ho dic també… Tú ja m’entens, oi?
Que en poguem gaudir molts més dies dels teus comentaris en aquest blog d’aire fresc, de flors de tots colors, de gespa humida, de pins esfilargasats, de gats entremaliats i de bolets de totes mides.
Felicitats per aquest «anyet» a la xarxa!.
Enhorabona! Obrir-se omple i compartir és expressar.
Les teves paraules m’engresquen a tirar endevant el blog.
Per molts anys.
Ja veus com ens agrada llegir-te, valenta.
jo més aviat diria gràcies a tu, eh. Tu ets qui escrius, tu ets qui enlluerna i celebra. 🙂
Per molts anys Nelis, vull dir Isnel!!! I que duri. I moltes gràcies.
també hi havia gotes a la càmera i per això surts tan desdibuixada? 🙂 sigui com sigui, que continuï plovent.
una abraçada
Per molts anys! (de voler escriure, de guanyar en expressió, en relacions, en horitzons, en opinió, en espontaneïtat, en coneixement… i poder-te llegir)
aiii que reguapa la meua xica :))) i quina alegria «veure’t» me’n vaig a dormir amb una imatge bonica , bonica…la timidesa d’una dona valenta i excepcional, la meua amiga 🙂 besets
Felicitats!!! Encara recordo aquell dia en que vam parlar del món dels blogs i et va semblar una idea interessant… mira tu, ja fa un any i aqui estem tots dos (3) continuant amb el mateix i descobrint cada dia nous mons.
I celebrant moltes més coses, no solsament l’aniversari del blog, oi? 😉
per cert, la foto sense distorsionar és guapíssima!
Jo t’explico, Lloro: Primer vaig explicar-li això dels blogs a l’Isnel i desprès, entre tots dos, vam enredar a l’Omar, ell és el tercer.
Queda clar? 😉
Acabo d’aterrar, però m’agrada com escrius. Et seguiré.
Ohh! Gràcies Isnel. Sóc una «descoberta». Ara tinc categoria de Continent, o de tresor o de Planeta… Gràcies!
Ja que m’has descobert, m’hauràs de posar nom. O m’hauré d’amagar…
je,je,je
I tant! que me’n recordo, Isnel. Un diumenge de primavera amb un sol esplèndid i vosaltres dues, podent volar lliurement, assegudes davant la pantalla fent el cloc-piu. Mira, em fa fotre ràbia (però feia broma, eh?) i vaig dir-me: a aquestes mosses ja lis explicaré jo el cuento de la mariasalamiento! I va funcionar!
Quantes coses han passat, des de llavors… O molt m’equivoco, o diria que les coses van millor, veritat?
Per cert, què se n’haurà fet de la Kyra? Una altra desapareguda en combat… Déu! Això és real com la mateixa vida…
mare meua quantes»complicitats» com tu dius Isnel estimada, quanta gent que hem conegut, alguns i algunes que compartim, altres que vénen i se’n van, quantes sensacions en llegir un post d’algú o un comentari que t’ha fet riure o botar d’alegria o estremir-te…sí aquest món dels blogs té quelcom de màgic , quelcom de molt molt especial. Si no hagues entrat mai , no t’hagués conegut i no m’hauria casat mai 🙂 hehehehe
Que sapigueu que l’Isnel és la meua muller ehhhhh!!!!! i que vam fer un casori extraordinari al Vaixell , una festa festa grossa i que la Isnel estava tan guapa com ho és en realitat 🙂 molts besets
Felicitats, Isnel!!! Fa temps que no puc bloguejar tant com m’agradaria, per manca de temps, però penso que el teu blog està fent història literària, també, espero que continuï durant molt, molt, molt de temps, tan actiu. Una abraçada.
felicititats isnel, i també la sensació que els que hi hem sortit guanyant som els que podem gaudir d’aquestes gotes tèbies que ens plouen dins els ulls tant i tant sovint
El plaer és compartit, Isnel… Jo també m’alegro d’haver-te «conegut»!!!! 😉
Encara que passo per uns quants blogs, deixo molts pocs comentaris. prò aquí no sé que em passa que sempre o quasi sempre em ve de gust deixarn’hi algun. Alguna cosa especial em provoca. gràcies, Isnel, i no paris mai de deixar caure gotes 🙂
felicitats isnel per tantes paraules i tants moments de comanyia.. sap greu arribar tard, però entre pauses i vagues sempre arribo tard a tot arreu.. espero tornar a reprendre el fil i no perdre’l 😉 abraçades bonica
La paraula en el temps la podem apresar escrivint. Quina clarividència!
Arribo a la festa força tard, però sé que hi ha capvuitada, oi ? De manera que també jo et dic Felicitats, ànim i que duri molts aniversaris més.
Et convido a llegir el meu post d’avui , intent de fer poesia en prosa poètica … 😉
Ho he escrit aquest vespre, sense saber del teu blog … Si ho hagués sabut te l’hauria dedicat.
Per fi una imatge teva… d’això en TdQ en diria desvirtualitzant Isnel ;-))
Jo et confesso que m’agrada endevinar-te …
Fins aviat. Sani
Hola Isnel, caram que tard que arribo, però no podia deixar de passar per aquí amb una floreta més… Enhorabona i gràcies.
Uf, abans que aparegui el següent post, deixem brindar per tot el que has trobat -i hem trobat amb tu- i, sobretot, per questa miqueta més de felicitat. Per molts posts!
Veus, Isnel, ets massa modesta, vas titular «gotes» al teu blog, pensant que seria poca cosa. I, mira, les gotes s´han convertit en pluja fina, i no de la que xafagueja, sino de la que fa crèixer les plantes més boniques i neteja i tonifica els esperits. Enhorabona a tu i a nosaltres, també. 😉
Això, brindem per les descobertes!!! :))
Xin-xin :::D–l
Sento ser un badoc i el retraç, enhorabona i a seguir endavant!
T’hauries de tallar els cabells; estaries més bufona…
Ep, que m’havia passat per alt! Isnel, moltes felicitats i moltes gràcies.