Arxiu mensual: maig de 2005

No sé si ho saps, isnel, però jo vaig arribar al món a l’hora que s’expliquen els contes d’abans d’anar a dormir. Aquell any, l’1 de juny era divendres i diuen que feia un vespre molt tranquil. I, dins d’aquella … Continua llegint →

Post invisible perquè l’ha mig escrit amb forma de comentari en un blog amic (molt amic). I en futur perquè no té més remei que pensar en futur si vol sobreviure, sobretot després d’haver vist de nou com s’enlairava un … Continua llegint →

(Escrit inspirat per una setmana televisiva que m’ha fet retornar a un temps d’infern… Un temps d’escola ple de tabús, de mentides, d’hipocresia, de càstigs cruels que de moment no m’atreveixo a reproduir aquí, d’humiliacions, de pors i de pànic… … Continua llegint →

És el que se sent a la línia telefònica de casa des de fa un parell de dies: sofregit (com el de ceba i tomata per fer arròs a la cassola, per entendre’ns). Ahir, el sofregit era tan sorollós que … Continua llegint →

Cada dia em passo set hores treballant a dos minuts d’aquest pont… sense assabentar-me’n… Aquest matí no hi havia lloc a l’aparcament on acostumo a deixar el cotxe i he hagut d’anar més amunt… Per casualitat, duia la màquina. Per … Continua llegint →

Vist així, potser no convenç gaire. Però el vi i el cava són bons. Els ous són de pagès, d’aquells grocs i densos que el carnisser em guarda quan en té. Farem una truita de patates, amb patates noves i … Continua llegint →

Ahir, després de tres mesos d’esperar-lo, S. va passar per casa. Havia de prendre la pressió al meu escànner, receptar-li vitamines, donar-li xarop, aixecar-li l’ànim. I ho va fer. S’hi va estar tres hores, però ho va fer. I ara … Continua llegint →

Esperar que les gavines parin de xisclar. O que el sol s’adormi. O que el mar es revolti. O que el cel enfosqueixi. Tant se val. El que importa és esperar… Sempre esperar… Esperar… Esperar la inspiració, esperar un cop … Continua llegint →

Plou. Plou aigua a les boques obertes i desesperades dels boscos i dels camps. I plou als vidres de les finestres de les cases d’un dilluns de festa. I plouen altres pluges, també. Plouen pluges de somriures escapats d’un dinar … Continua llegint →

N’hi ha que corren tallant l’aire. N’hi ha que corren com si trepitgessin núvols. N’hi ha que no miren. N’hi ha que no escolten. N’hi ha que somriuen. N’hi ha que deixen anar un petit espasme de dolor… Passen a … Continua llegint →