No sé si ho saps, isnel, però jo vaig arribar al món a l’hora que s’expliquen els contes d’abans d’anar a dormir. Aquell any, l’1 de juny era divendres i diuen que feia un vespre molt tranquil. I, dins d’aquella tranquil·litat, vaig viure-hi exactament catorze mesos, que és el temps que van trigar els de casa a "encarregar" la segona nena. Després, encara en vindria una altra, i una altra… I com que, amb tantes criatures, ja ningú no tenia temps per explicar-me contes, vaig acostumar-me a inventar-me’ls i a contar-me’ls jo mateixa… De vegades, penso que la vida no és res més que això: un conte imaginat, amb una carta de personatges per escollir, amb uns escenaris per guarnir-lo i amb uns camins per dibuixar-hi… El meu conte, ja ho saps, no sempre ha tingut els personatges més selectes, ni els escenaris més plaents, ni els camins més fressats… Però, vols que et digui una cosa? Des del teu naixement, isnel, aviat farà set mesos, té una llum més càlida, aquest conte meu, i uns horitzons més amples, i les seves pàgines són lleugeres, com papallones, i les seves veus m’expliquen unes històries plenes de màgia, de complicitat, de tendresa… Mai no havia tingut tanta gent tan a prop, mai… Gent que parla, que mira, que riu i que plora, que espera, que es dóna, però que, sobretot sobretot, escolta… (Gràcies, isnel, per acostar-me a aquest món ple de persones amb qui m’abraço, em beso, pateixo, comparteixo, m’enamoro, crido, opino, brindo, critico, somio, visc i… celebro un aniversari diferent: més ple, amb menys angoixa, amb més companyia… Amb molta, moltíssima, més companyia… Gràcies…)
[@more@]
Els nervis i l’emoció m’han fet penjar-lo deu minuts abans d’hora… Però és igual… No penso pas esborrar-lo… No ve de deu minuts, ja no…
Quina sort que tinc! Puc dir que sóc el primer a felicitar-te, vaja, si mentrestant no se m’avança ningú. Discreta, prudent, continguda, emotiva… isnel… I guapíssima al bressol! Tot i aquest joc de doble personalitat, ets suggerent, suggestiva, sensual, romàntica. Ets poesia, isnel, i els contes que ja t’inventaves de petita segur que ho demostren. Per molts anys, estimada. Que per molts anys puguis anar desfent els sentiments així, i compartir-ho. I per quan una copa de cava que no sigui virtual?
Un petó d’aniversari.
Per molts anys! Ja em tenies escamat amb això de la nit especial… doncs, mone a passejar per Via Toledo amunt, i… ja veurem com acaba la nit (els carabinieri sabran on tenim el vaixell?).
feliç aniversari, isnel
ahir (fa poqueta estona) casa meva era TOTA una festa d’aniversari. La meva filla va fer 7 anys i es va organitzar ella soleta la festa… jo només l’he hagut de «patir» (ufff)… hi havia criatures i xocolata per tots els racons de la casa. Ara no hi ha criatures, però la xocolata no ha marxat ni quan he fet moure la vareta màgica…
però tan se val, ho acabo de recollir tot… i la meva filla dorm amb un somriure preciós a la cara
és fantàstic!
et desitjo que el teu dia sigui com aquest somriure
una abraçada, isnel
Un brindis i una abraçada d’aniversari de puntetes, sense fer soroll, que ara ja deus dormir. Ptsss… El conte per demà.
Isnel… veig que et costa anar a dormir… I qui es llevarà, demà? No t’espantis pel meu blog, només són fantasies, no pateixis. Fa un airet suau, aquesta nit, però hauries d’estar ja entre els llençols. Bona nit, guapa. Que siguis molt feliç.
Per molts anys, Isnel. Deixa’m fer-te arribar una felicitació matinera.
FACILITATS ISNEEEEEEEL!!!!!! =P Estava intentant estudiar i veig q avui fas anys! Me’n alegro molt que els facis envoltada de companyia tant bona. Que tinguis un dia en que no se’t esborri ni un segon el somriure de la cara ^^
Bon dia!!!
😀 Sí! També sóc bessons… jijiji
Ui… una copa de bon matí… qui pet que durem tots plegaaaaaats! jajajajaajajj Que tinguin un molt bon dia, guapissima!
quants aniversaris aquests dies! 🙂
molts d’anys, isnel!
Però com se t’acut anar a treballar després de passar-te tota la nit ballant? Hauries d’haver fet cas d’Imagine, que sembla una persona seriosa i assenyada…
Per molts anys, una altra vegada! I ves a mirar com has deixat Piazza Bellini, que els carabinieri diuen no-sé-qué sobre prohibit ballar sobre runes romanes…
Any nou, vida nova. Nou aniversari, nova plantilla.
Gràcies Isnel, les paraules de vegades no ixen perquè en són massa i totes volen ser la més important. De vegades les paraules que tant ens ajuden són massa inquietes, de vegades els cal anar totes juntes com en les llengües aglutinants una encadenada darrere l’altra per formar-ne només un signe que és tot un conte tota una història.
M’agradaria deixar un poema o una cançó, m’agradaria abraçar l’Inel, m’agradaria alçar la copa i brindar amb tots, m’agradaria…com en un dels darrers post que escrigué l’Isnel. Ara ho faig
deddelcormésblau sota elcelblaudelaValènciadelsmeussomnis des de dintre delmeucoresborronat quan descobreix que en aquest món hi ha gentamigaqueemfaestimarsensepenyora. 🙂 Moltes gràcies Isnel .Mil besos de sal i sorra, de muntanyes i valls, de trobadors i dracs, de donzelles i xiquets, de caramels i petúnies. 🙂
felicitaaats!!! quin mes més joiós i ple de flors 🙂
Ostres, quin canvi!!!
Que bonic!!!
PER MOLTS ANYS, ISNEL !!!!
El Grumet i el Capità m’han proposat signar el missatge de felicitació amb eeeeeeeells!!!
I no senyooooooooooooooooor!!!
Jo n’envio un tot soleeeeeeeeeeeet!!!
Perquè el fluorescent de la meva cuina es mereix una cosa molt especiaaaaaaaaaaaaaal !!!
I jo no em barrejo amb segons quiiiiiiiiiiiiii!!!
PER MOLTS ANYS, ISNEL!!!
Xulos, els bessons, i xules, les bessones, oi Joanaina? Salut!
Tot el dia que estic sentint una cosa a dins, perejoan… Ara ja sé què és… Un petó, maco!
Perdó… Lloro…
Què ja poden parlar, els altres…?
Sí?… Gràcies, Lloro…
PER MOLTS ANYS, ISNEL !
Jo també et vull agrair, isnel, que ens hagis permès a tots conèixer la dona que hi ha al teu darrere, la que t’empeny cada dia a mostrar-te per una pantalla, la que riu i s’emociona i pateix i comparteix la vida amb tots els que riem i ens emocionem i patim i compartim el teu camí, isnel, per aquest món cibernètic tan real i tan entranyable ja.
Digues-li a aquesta dona, isnel, que moltes felicitats. I que t’alimenti bé. I que et continuï empenyent.
Gràcies per caminar amb nosaltres, isnel, bonica!
Snifffffffffffffffff…
La isnel m’ha renyat………
On em puc amagar, Grumet?… Snifffff….
Felicitats Isnel, wapissima!!!! 😉 Que acabis de passar un molt bon dia!!
Petons!!!
ostres tu, que bé que m’ho acabo de passar llegint les converses surrealistes de la tripulació amb l’isnel jaajajajajajajajajaja 🙂
somriures per tooots!!!!!
Gràcies -i felicitats!- a les veus expliquen unes gotes plenes de màgia 🙂
VULL ACOMPANYAR-TE EN AQUEST I EN MOLTS I MOLTS I MOLTS MÉS ANIVERSARIS!!!!!
MOLTIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIISSIMES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!
(Per cert, les felicitats són per tu i per l’Isnel, ok?)
Ho veus, Lloro, ja no sóc l’únic que et renya per maltractar l’Acollida. Si és que no s’ho mereix, home.
Uuuooooo!!!!!! MOLTÍSSIMES FELICITATS, ISNEL!!!!!! Gràcies per compartir els bons i els mals moments amb tots nosaltres, per haver-te obert a aquest món i haver-t’ hi quedat. A la catosfera ens mancaria molt (però molt) si tu no hi siguessis!!!!! Tan de bó poguem celebrar més aniversaris junts!!!!! UN PETONÀS ENORME!!!!!
Felicitats també de part de les meves gates, la Bizcocho i la Nermal (m’ estaven emprenyant, dient-me que t’ ho diguès… xDD).
Jo faig el pastís, jo faig el pastííííííííííííííís!!!
A veure si em surt…. Espereu… Un moment, ja tornooooooo!!!
tictictictictictictic… és dificil d’escriure a l’ordinador amb el bec mentre em menjo un gelat de fulles d’enciam a dins de la banyera!!! Ai! les vacances! qui les deuria inventar?
Ah! Sí! M’oblidava! Jo passava per aqui per desitjar-te MOLTES FELICITATS!
Sort que un ocellet m’ho ha dit perquè si m’he d’enrefiar d’Ell ho tinc clar!
Isnel, per molts anys!!! A seguir-ne fent mes i sobretot, a seguir escrivint per a que et poguem llegir tots i totes.
FELICITATS!!!!
Ai, Lloro, que com més anem menus valem!
M’está agafant complexe de gos pataner, d’aquells blanquets, amb el pèl enrinxolat i amb una taca marró a l’ull (per la part de fora), de gosset esmirriat que segueix la carreta del vinyater i a mig camí es perd tot jugant amb les formiguetes que traginen pel camí, i que jugant, jugant se li fa fosc i quan arriba a la casa, ja han sopat tots i mira per on, avui hi ha festa d´aniversari i jo, pobre gosset pataner, arribo tard i amb una formigueta enganxada a la punta del nas 🙂
FELICITATS !!!
Jo sí que arrib tard, tardíssim…
Avui m’han reclamat un parell de batalles i he hagut de sortir amb l’arc, les fletxes, el cavall, amb la força als braços… I s’ha fet tard.
Tothom t’ha dit coses tan i tan maques que no sé què dir, a banda de: per molts d’anys!
…i gràcies 🙂
Caspita! Isnel, quina festassa t’has montat per ací! Ací està tota la blogosfera… Que acabes de passar un dia feliç i joiós! Besets!
Entro perquè em fa gràcia fer el comentari n. 90. Mon dieu, un comentari n. 90! Però bé, ja que hi sóc: per molts anys! (Maca, la bebisnel)
Buf! Arribo tard? Felicitats! 😉
i com passa el temps quan estàs en bona companyia.. oi? moltes felicitats bonica.. i que continuem trobant-nos per aquí durant molt de temps més, besades!
Per no trencar el costum, jo arribo tard. En fi, encara que amb retard, felicitats, ISNEL!!
🙂
Encara que una mica tard et felicito de tot cor, companya de comentaris a l’estaci’o de trens y a casa de Tristany.
Molts petons. Muralla.