Benvolgudes (H)Elena i Cristina,
Jo, de vosaltres, estaria que m’enfilaria per les parets. Quina terrible injustícia que es farà amb vosaltres quan es reformi (que es reformarà) la Constitució perquè la vostra nebodeta pugui ser reina. És que no penseu dir-hi res? Si això passés a l’època medieval, en què per qualsevol futilesa s’encenia una guerra, aquí estaríem a les portes d’una de ben grossa. I si vosaltres haguéssiu crescut en qualsevol altra monarquia que no fos aquesta que ens van deixar lligada i ben lligada, potser també. Però esteu fetes d’una pasta que no entenc i l’únic que feu per demostrar que no hi esteu d’acord és retardar la visita a la futura reina tant com podeu. Perquè a mi que no em vinguin que és per qüestió de protocol que en ZP i en Rajoy han conegut la nena abans que vosaltres. Au, home! Però amb aquesta petita rebequeria no n’hi ha prou. Agafeu el vostre germà i la vostra cregudeta cunyada per les solapes i digueu-los ben clarament què en penseu, de tot plegat. Perquè redéu, nenes, ja m’explicareu quin paper més galdós que us ha tocat fer per aquesta monarquia de fireta! Almenys, desfogueu-vos, que sempre va bé i deixa el cos descansat.
Atentament,
isnel.
[@more@]
L'(H)Elena no ho sé, però la Cristina em penso que li va molt més bé no saber-ne res de la corona. De fet, diuen que per això va venir a viure aquí a BCN, perquè no l’emprenyessin… No sé si haurien d’estar emprenyades, al cap i a la fi, els hi acaben de treure un pes de sobre, no? 😉
Petonssss!
Saps que jo també m’extranyava que les infantes no anessin el primer dia a la clínica? i em penso que la Cristina encara no hi ha anat. Ara ho entenc tot. A mi no m’agrada la monarquia però realment és una injustícia el que es farà si es tira endavant i es posa allò de «sense efectes retroactius». es veu que en aquest país tot és per conveniències i tal hi fot que el príncep digui que «la lógica de los tiempos» imposa la reforma. La lógia de los tiempos el que imposa, a part de passar de monarquies obsoletes i escanyadores, és reconèixer el paper de la dona de ple, no sense efectes retroactius. quina vergonya! genial la teva reflexió, Isnel. 😉
Caram, Isnel, has tornat del teu viatge d’allò més forta! Pel que fa a la petita Leonor / Elionor, què vols que et digui? Borbons, borbons i més borbons. Fas un cop a terra i surten borbons de tots els forats. Hi ha borbons pertot i per a tot. A vegades, quan estic de males, penso en l’últim borbó que es deia igual que el nostre príncep i que va ser rei. Quan estic especialment pervers penso en Lluís XVI. Al final, però, tants borbons m’embafen. Saps què et dic? Visca la República!
Ah, que ja ha nascut, aquell(a)? I és ella? Vaja, no me n’havia adonat … 🙂 Com que el Psoeriodico només l’hi dedica quinze pàgines …
I téns raó. I afegeixo: posats a tenir uns ‘reyes divertidos y campechanos’, jo trio directament a una deficient -amb tots els respectes per aquests-, l’Elena. Posats a fer el pena a nivell mundial, que ho facin bé, els espanyols, coi … [només caldria ‘carregar-se’ un parell o tres de borbons :)]
Oposicions a rei o a reina: els candidats haurien de passar una sèrie de proves i només hi hauria una plaça…
😀
Visca el rei de copes!
(Uix, perdó, això ho volia dir al vaixell, no ací… 😉
el de la foto de Giorgio és el traïdor de l’Snape!!! buuuuuuuuu!
això de la infanta… en fi, jo ja en tinc prou amb ser la reina de ma casa… (que fina he quedat, ains…)
el terrible professor Snape. Li fa classes de Pocions a Harry Potter. I de Defensa contra les Forces del Mal en l’últim llibre.
El meravellós professor Snape, diràs. No només li fa classes de pocions, al Harry, i de Defensa contra les Forces del Mal, sinó que el salva de caure de la granera en el primer llibre i tracta de protegir-lo de l’atac d’un home llop en el tercer. Bé, en realitat, el professor Snape es passa la vida traient al Harry de tots els embolics en què es clava; el que passa és que és molt discret, i no vol que ningú se n’assabente.
I no és cap traidor. Només és un incomprés, pobret…
(Disculpa la baralla dialèctica, Isnel: coses dels potterfrikis…)
per respecte a la gent que encara no s’ha llegit l’últim llibre i a isnel perquè estem a sa casa no diré res, no diré res, no diré res….
D’acord, crec que ja hem abusat més del compte de l’hospitalitat de la Isnel, que deu estar flipant en colors i en cinemascope :-).
Quedi constància de què passo pel post. En quedi també, de què em nego a parlar de la monarquia.
Doncs el paregut és molt gran, sobretot en dies feiners… Bona nit, Isnel!
Vaja, vaja… he entrat per llegir aquesta fantàstica i perspicaç carta de la Isnel i m’he trobat anant a la web de la Nimue per veure quina cara se suposa que fa en Giorgio… Isnel, a la teva pàgina sempre ens espera una sorpresa!!! 😉
Ben tornada de nou Isnel.
Disculpeu: A mi em fa l’efecte que l’única cosa que la Casa Reial es vol donar a si mateixa és temps perquè es regeneri la raça. I que l’equiparació home-dona només la permetran quan la descendència sigui mentalment normaleta.
A mi, tant me fot el que facin. Però, per si algú no la sap, vull deixar explicada una anècdota històrica ben suculenta que deixa constància que la nissaga Borbó es va acabar fa anys i panys: Segons cronistes ben documentats, l’últim Borbó a les Espanyes va ser Carles IV. Asseguren que la seva esposa Maria Lluïsa, que s’havia allitat amb múltiples senyors perquè no suportava el seu il·lustre marit, un bon dia digué en públic: «Cap dels meus fills és fill del rey».
Ara fora el moment de tornar a llegir «Els borbons en pilotes».
En vaig parlar temps enrere (em prenc la llicència de posar l’enllaç)
http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/8898
A mi el que em preocupa és aquest desfici que li ha agafat a la Casa Reial en fer infantes. Al ritme actual. d’aquí uns anys, poden arribar tranquilament a la xifra de dues-centes infantes…i totes mengen i naveguen i esquien i gasten roba bona…es que ens sortiran més cares que el Rodriguez Ibarra, homeeeee
Bona tarda, Isnel, només és per dir-te que la Cristina ja anat a veure la nebodeta, aquest matí.. tard,. tard, tard, tard…. ;-D
Realment… poden fer-hi alguna cosa? els temps canvien… les reines canvien… les infantes canvien… els polítics canvien (no, mentida, aquests, segueixen en su línia!)… els prínceps i les princeses també canvien… la gent canvia… tu canvies… jo canvio… tots canviem… mmmm.
A mi la monarquia «no em molesta» i la veritat és que poc vaig encendre la televisió el dia celestial que va néixer l’Eleonor (la veritat és que el prefereixo abans que Felipe Juan Froilán de todos y cada uno de los santos del mundo entero y mu… Però, s’han quedat a gust! xD), però mira… Jo jugo amb la meva vida i els meus límits (amb el que puc) i ells, ja s’ho faran. Sempre he pensat que es creuen uns Déus… i és que la gent hi fa molt a l’hora de seguir-los. Déu n’hi do!! Però, ja s’ho faran.
Isnel, saps què, però? que jo, sóc feliç! 😉
Que bona isnel!!!! he he!
Si no ho haguessis dit tu no hi haguès caigut mai en això de les altres 2 infantes… No és que en domini jo gaires de monarquis (ni en vull saber res tampoc!) 😉
Amb lo bé que viuen, vols dir que tant se’ls en carda si hi haurà reina o rei, si s’haurà de reformar la constitució o no? Haig de reconèixer que no estic massa enterat del que passa, i ni ganes. Sento no poder aportar més comentaris al debat.
També vaig pensar que era estrany que triguessin tant en anar a conèixer la seva neboda nova… però saps que et dic, que tant se m’en fot qui sigui l’hereu o hereva i qui sigui el futur rei o reina! El que realment importa és qui serà el proper president del govern i si d’una punyetera vegada podrem ser catalans de ple dret sense patir un persecució absurda, apocalíptica i totalment desproporcionada.
Jo no volia parlar de la monarkia, però no me’n puc estar. Si el filipitu encara no és rei, es pot canviar la cosa perquè sigui reina la seva filleta? No entenc com es manté la institució. I, si es manté, com que és una institució tradicional que mantingui la tradició i la faramalla, que els prínceps es casin amb princeses verges de sang blava i que ho facin tot com il fo, com als contes de fades, i no fent el passarell, si és teiatru, és teiatru, doncs. I si volen ser com tothom, doncs, bé, ja saben què han de fer…
El problema és que al final haurem de votar si volem que s’acabin els privilegis masclistes (llei sàlica en diuen) dins la monarquia o no. I jo el que voldria poder votar és si volem que s’acabi la monarquia o no (república en diuen). A mi que no em busquin per ratificar la monarquia, encara que sigui per, de retruc, acabar amb la llei sàlica.
Hauré de votar per això? Apa!
Saps, a mi m’enprenya més que els meus diners vagin a subvencionar fundacions com la de Franco que no pas a pagar el sou del rei i familia… no deixen de ser uns funcionaris més de l’estat, que cobren molt, això sí, però funcionaris.
Quina n’ha liat la noia!! El bo del cas és que si hagués sigut noi no hagués passat res, però ha sigut nena i s’ha de modificar la Constitució. El que trobo molt fort, com a futura jurista, és que la pròpia constitució (sí, aquella llei que ens cau a sobre com una llosa) es contradigui en sí mateixa, ja que l’article 14 (si no recordo malament) prohibeix, entre d’altres supòsits, la discriminació per raó de sexe i va i la Corona encara conserva la llei sàlica aquesta, quins c……!!!
Ai la princeseta… una altra a mentenir!!! quins nassos, i tindrà tota una sèrie de privilegis per nèixer en bresson reial, i això és un país del s.XXI?? Per favor, independència i revolució!!!
pd: queda lleig dir-ho, ja ho sé, però mal per mal prefereixo el Felipe aquest a l’Elena, se’l veu més espaviladet! i ei… que consti que no m’agrada gens la monarquia!!
a mi em sembla que si estigués en el seu lloc, em faria molta mandra. Ara haver d’aixecar una guerra? Tu saps la feinada que és això? Que si recultar gent, calcular el número d’armes que vols, fer la declaració de guerra, fer la guerra, que si cap aquí, que si cap allà…… buf!
però podrien muntar un complot, així amb verins «a lo hamlet», i assessinar la miniprincesa, però que no els hi sortís bé (pobra criatura, no té culpa de res), i a partir d’aquí, la gent que encara els hi riu les gràcies, comencessin a agafar mania a la monarquia espanyola, tot anés de cap a caiguda, s’alcés una revolució, vinguessin uns extraterrestres i fessin transplantaments cerebrals de tots els fatxes-estil-els-que-es-manifestaven-el-dimecres-dia-de-l’estatut (i els hi posessin algun tipus de cervell, si més no), i apa… tots contents.
Per imaginar……. 😛
Jo tinc un obrillaunes molt bonic; tu creus que els extraterrestres em deixarien ajudar-los a fer els transplantaments, Leanan?