Arxiu mensual: gener de 2005

Tu ja ho saps, i molts altres ho hauran endevinat: sí, jo vaig entrar a aquest món de la teva mà. "T’agradarà, jo m’hi sento de conya" em vas dir. No em vas comentar quin era el teu dip, però el … Continua llegint →

Per les meves terres, el fred és "la" fred, en femení: quina fred que fa! exclamem aquests dies. També passem la mare al masculí quan hi posem el possessiu a davant: la "meu" mare. I la casa també es transvesteix … Continua llegint →

M’has acompanyat gairebé des del primer moment que vaig travessar la porta d’aquest món que, abans, li hauria dit virtual, però que ara ja no ho sé pas, si és tan virtual com això. I, sobretot, em vas fer molta … Continua llegint →

Anit no tenia son, ni ganes d’escriure, ni res de res. Vaig buscar el teu diari i vaig llegir-te tots els posts des del primer fins a l’últim. M’agrada molt com escrius, com transmets els sentiments, com descrius el teu … Continua llegint →

Se n’ha anat el lampista, deixant un rastre de runa petita i de pols. I se’n va el sol, navegant per un cel encès de colors increïbles. Després de tancar la porta amb mandra, deixant a fora el poc que queda de … Continua llegint →

De vegades, té la temptació d’agafar pedres i començar a trencar vidres. Diuen que trencar vidres afluixa la tensió i ajuda a desfogar la ràbia. Aniria a buscar una casa abandonada, o un magatzem tancat, o una fàbrica ensorrada. Agafaria pedres … Continua llegint →

El sentit comú em diu que no salti les dunes i que eviti les roques… El sentit comú em diu que no salti… i que eviti… Amb els anuncis, li passava igual que amb les cançons: que quan se n’hi … Continua llegint →

Estic llegint Les bruixes, del gal·lès Roald Dhal, qui deia dels infants que "són sers semisalvatges en procés de civilització, per als quals els adults representen la imposició de normes enutjoses, ordres i prohibicions sense fi i que manifesten una … Continua llegint →

Uns caçadors li van matar la mare a la tardor i ell, amb només deu mesos, es va quedar tot sol pels boscos del Pirineu. Diuen que els óssos, a l’hivern, es reclouen al ventre de les muntanyes i s’adormen. … Continua llegint →

El mirall s’entela amb l’aigua calenta de la dutxa. Però, tot i així, pots veure que et teu cos nu encara conserva prou harmonia després de les festes. Perquè, per esborrar la cremor del desengany, t’has afartat de neules i … Continua llegint →