Arxiu mensual: gener de 2005

Ens passem mitja vida dient mentides i l’altra mitja intentat creure-hi (va dir I. un dia que es mirava al mirall, capficada en crear-se móns a la seva mida. Després se’n va anar a berenar. I, en tornar, va decidir que … Continua llegint →

Li van quedar tan bé, aquells blogs penjats per tota la casa, que potser per això els Reis li van dur aquell final de novel·la que ella esperava amb tanta ànsia. Després, encara n’hi va afegir uns quants més: uns … Continua llegint →

Un dia va recollir un blog abandonat en un contenidor. Li havien dit que, d’allò, n’hi havia ara a pertot arreu i que servia per a tantes coses. Va preguntar per a què, exactament, servia allò que, per començar, no … Continua llegint →

EL TORNO A PENJAR, PERQUÈ, QUAN HA SORTIT, NOMÉS S’HI HA QUEDAT UNS POCS SEGONS, ENCARA NO SÉ PER QUÈ. PERDONEU-ME LA INSISTÈNCIA. Podria escriure això als comentaris de l’escrit en qüestió (dip 946, em sembla), però m’estimo més fer-ho … Continua llegint →

Però, què passa aquí?[@more@] Tweet

Es pot saber on ha anat a parar el blog que he penjat a les 19.47, i que ha aparegut un moment, que jo l’he vist, i que després ha desaparegut com per art de màgia?[@more@] Tweet

Suposo que qui em llegeixi, em creurà. I sí, continuo pensant exactament el mateix que pensava i he escrit fa uns minuts, i sobretot ara que he llegit la primera dissecció. No m’agraden les espurnes i, si són incendiàries, encara … Continua llegint →

EL TORNO A PENJAR, PERQUÈ, QUAN HA SORTIT, NOMÉS S’HI HA QUEDAT UNS POCS SEGONS, ENCARA NO SÉ PER QUÈ. PERDONEU-ME LA INSISTÈNCIA. Podria escriure això als comentaris de l’escrit en qüestió (dip 946, em sembla), però m’estimo més fer-ho … Continua llegint →

Ingredients: una societat "civilitzada" (p. ex. la nostra?); una nit de plaer (o no); una falta, dues faltes, tres faltes…; un part en un lloc immund (normalment, però també es poden triar altres llocs); una bossa d’esports; un tros de tovallola; una … Continua llegint →

Va demanar als reis el final d’una novel·la i li van dur un llapis, tal com ella temia. Per això s’ha passat avui deu hores, o més, escrivint. I demà se n’hi haurà de passar deu més. Però ara ja … Continua llegint →