Ingredients: una societat "civilitzada" (p. ex. la nostra?); una nit de plaer (o no); una falta, dues faltes, tres faltes…; un part en un lloc immund (normalment, però també es poden triar altres llocs); una bossa d’esports; un tros de tovallola; una pinça d’estendre roba (per al cordó); un replà d’escala (es pot canviar per un contenidor d’escombraries, una jardinera, sota un cotxe aparcat al carrer, una paperera…); un gran pot de fred d’hivern; mig quilo de gana de la de veritat; un sac de desamor; una cullerada de desinformació (de vegades hi és, i de vegades no).
Cocció: tot ben barrejat, molt i molt ben barrejat.
Resultats: a Catalunya, en una setmana, tres intents.
Per sort (si no he escoltat malament, perquè la taquicàrdia se m’ha disparat sense haver estat programada), la cocció final no deu haver quedat al seu punt, perquè els nens no s’han mort. La casualitat ha fet que algú veiés la bossa d’esports, el tros de tovallola i uns lleugers moviments dins de la bossa. Però ha anat de minuts, potser de segons.
Possibles comentaristes:
Pro-vida, antiavortistes i semblants: abstenir-vos, sisplau. Jo estic a favor de l’avortament.
Psicòlegs del rotllo "la mare ho acusarà tota la vida": també. Jo estic a favor de l’avortament.
Membres de la Santa Mare Església: també. Jo estic a favor de l’avortament i en contra de moltes altres coses de la Casa Gran Catòlica, Apostòlica i Romana.
Membres del govern tripartit, bipartit, unipartit i partit del tot: també. On són els educadors de carrer, la gent que ha de fer feina amb els que volen "cuinar" i no en saben, o els que han d’informar que, en aquest país, les famílies que esperen un fill per adoptar es compten per centenars, per milers, i que una jardinera o un replà d’escala no és el millor lloc per deixar aquesta "coseta" que has dut nou mesos a la panxa i que, en termes de natura (= naturals), quan neix, és el ser més indefens de totes les espècies animals que, per sort o per desgràcia (ja no ho sé) encara sobreviuen en aquest nostre planeta brut, trencat, deshumanitzat, impersonal, esquerp i fastigós?
Membres dels mitjans informatius que es cuiden prou bé d’informar-nos que el nadó en qüestió "té trets caucàsics, centre-europeus, africans, orientals o marcians", també. Sisplau: no ens confongueu ni intenteu alleugerir-nos les consciències amb un subliminal: "no són d’aquí, són dels altres". Encara que siguin dels "altres", cony, algú d’aquí deu tenir l’obligació, el deure, la moralitat o el que sigui de fer-los saber que hi ha alguna possibilitat perquè aquest nadó no faci l’últim sospir en un estat d’abandó tan depriment i tan inhumà.
Anem donant de tot als afectats del tsunami (que ho necessiten i ho esperen, ep!!!), però mirem amb uns altres ulls les jardeneres, els contenidors i els replans d’escala, sisplau. Hi pot haver un cor que batega com pot, un tros de cordó umbilical lligat vés a saber amb què, unes cametes enfredolides i un rostre ple de desengany.
Quina merda, tot plegat!
[@more@]
Gotes, m’has partit el cor, de veritat. Però llegint veig que tots (i quan dics tots també m’hi compto jo) tenim missatges subliminars. I si no, quin missatge és que el govern de torn (el d’ara, el d’abans i el de després) ens ha de solucionar sempre la papereta? El treball social, l’educació, la sanitat, els carrers bruts, la solitud, els desafectes del cor, el… el… Vols dir que no ens estem tornant tots insensibles, egoistes i egocèntrics?
Que el Pere de dalt no sóc jo, isnel. Però subscric tot el que diu i em sembla perfecte. No t’has passat gens, les coses es diuen tal com es senten. El que m’he passat he sigut jo, que aquesta tarda he penjat un post que no me’l crec gens, només ho he fet (una mica farsant) per veure com reaccionava la gent. De vegades potser amago els sentiments reals per por que no me’ls trepitgin, però quan crec que és l’hora també em deixo anar.