EL TORNO A PENJAR, PERQUÈ, QUAN HA SORTIT, NOMÉS S’HI HA QUEDAT UNS POCS SEGONS, ENCARA NO SÉ PER QUÈ. PERDONEU-ME LA INSISTÈNCIA.
Podria escriure això als comentaris de l’escrit en qüestió (dip 946, em sembla), però m’estimo més fer-ho aquí. Mireu, jo, fins ahir, escrivia tan panxa, tu, pensant: a qui li agradi, que ho llegeixi, i a qui no, què hi farem. Però ara resulta que tindrem un ull de déu que ens observarà amb lupa, o amb microscopi, que ens farà una dissecció d’allò que escrivim i, per tant, d’allò que pensem, patim, plorem o riem, que ens dirà com ho fem o com ho deixem de fer, si som dignes d’estar en aquest món (els dels blogs) o no, si hem de caure del pedestal (?) o posar-nos-hi (ell, l’ull de déu, és clar), si utilitzem prou bé el subjecte, verb i predicat o si ens saltem les normes. Ah! Però, si volem, també els podrem criticar a ells! Oh, gràcies, senyor! No ho sé… Jo em pensava que això era una altra cosa, la veritat. Perquè, és clar, segons els que en digui aquest ull de déu, potser algun blog que nosaltres pensàvem que estava prou bé, ara resultarà que estem enamorats d’una merda seca. O al revés. Potser algun que només hi entrem amb un sisplau-per-força, resultarà que ens dirà (l’ull) que no sabem què ens estem perdent. I nosaltres que ens pensàvem que, amb el nostre humil i senzill criteri, ja n’hi havia prou, almenys per passejar per aquí. Ara, cada cop que entri a la zona d’administració, i cliqui sobre "Article nou", m’hauré d’anar a prendre un tranquimazín, perquè em vindrà una cosa… No seria millor que, com fins ara, cadascú anés a la seva? No ho sé, eh? És la meva senzilla, humil i, potser, poc delicada opinió cap a la llibertat d’expressió de tothom. Dels bons i els dolents, vull dir.
[@more@]
Et preocupa que puguin dir res de tu? Mira-t’ho d’una altra manera: ells han dit que no es posaran amb les persones, sinó amb els weblogs (i més els hi val). Només cal que miris la primera crítica. La veritat és que no s’han passat gens, i tot allò que diuen és correcte. Ni bo, ni dolent, simplement correcte. Són veritats. Ara, para’t a pensar que, si es limiten a dir veritats, d’aquelles que no accepten debats (l’ortografia, per exemple, no accepta debats, o la tens bona o no la tens), com et podria afectar a tu? Jo crec que no t’has pas de preocupar. I tingues en compte que, si en algun moment es passen, la gent ja s’encarregarà de fotre’ls al seu lloc. A més, les espurnes poden incendiar, i poden fer cremar l’odi i la ràbia, però també poden encendre passions… o no? 😉
Doncs mira, estic molt d’acord amb el Sergi. Per ara no diuen res estrany, fins i tot m’ha sobtat la seva ‘suavitat’. Tu continua a la teva, que ho fas prou bé i almenys a mi m’agrada llegir-te.
La veritat es que sí que dona una mica de cosa escriure un post ara. No sé si es fixaran en el meu o què, però de totes maneres no m’ importa gaire. Si començem a escriure pensant en el que diran els altres, malament. Hem de continuar escribint allò que volem i ja està. Que els hi agrada, doncs molt bé. Què no? Doncs que es comprin un gos i li ensenyin a xiular en català. I que critiquin. Ningú ogliga a ningú a llegir els seus posts. Només faltaria.
Una abraçada!!!
Veureu. És que el tema no és tan personal com pugui semblar al meu post. Potser no m’he explicat prou bé. No em preocupa que parlin de mi (o em peocupa poc). Em molesta el to, les «amenaces» subtils del primer post que van penjar. I em fa por veure desaparèixer blogs que espero amb delit cada dia, encara que siguin dels menys comentats. De totes maneres, tampoc no sóc qui per anar defensant ningú. I sabeu què? Que potser teniu raó i que ja s’ho faran! Vinga, fins ara!
Mireu, ara ja han fet públic que si que han criticat a una persona.
A part de fer acusacions rares… La persona que hi ha darrera d’això no està bé del cap i m’odia força, pel que es veu.
A part, no s’ha dignat a llegir el meu blog, sinó sabria que no he escrit 330 articles que giren entorn d’aventures sexuals, doncs d’aquests només en hi han 19.A part 73 són el meu antic blog.
Jo m’imagino qui hi ha darrera aquesta web, no li penso fer més cas.
Realment és un amargat que no té més feina que fer mal a la gent que no pensa com ell.
Em sap greu veure’m embolicada en una historia que sempre he evitat, per lo que us demano, un somriure i a calmar-se.
De bona i mala gent en hi ha a tot arreu.
Ptonets.
Bé, doncs no anava tan mal encaminada, em sembla. Donot, res, endavant! El que passa és que, sense pretendre-ho, de mica en mica, els anirem fent propaganda. Ja veureu, ja. No hauríem ni de fer-los cas. Però jo (parlo per mi) és que no puc! Vull dir que no m’en sé estar. Però suposo que ja em passarà… fins al pròxim. 🙁
algú em pot explicar de què va això? Qui vigila? des d’on? per què? quan i com ho ha dit? etc etc.
és qu eno entenc res de res
gràcies
Ei, jo també t’he trobat a faltar!!
Pel que fa a aquest nou dip, què vols que et digui… tots ens formem una opinió quan entrem a un bloc, l’única diferència és que uns la fan pública i d’altres no. És a dir: jo tinc la meva modesta opinió, que és per la que em regeixo habitualment, i si algú m’explica la seva, doncs bé, mira, és una dada més que tinc, però no per això deixaré de pensar per mi solet. És només una opinió més, i el personal que corre per aquí és prou llest per no donar-li més valor del que té. Dic jo, vaja…
Petons!
Estic amb tu. Comentant els seus posts i parlant d’ells els hi fem propaganda.
Tot i que avui m’han fet propaganda a mi, també.!
Passo d’ells. M’encanta el bon rollo que hi ha aquí i em sembla fatal que vinguin a trencar-lo.
Ptonets de bona nit, ara si!
a vegades, quan les coses se’ns descontrolen… podem arribar a ser tan patètics…
Completament d’acord amb l’Init, no els hi donis més pista que aquí a casa teva hi estàs molt a gust. Aquí manes tu, i ha d’estar tot al teu gust.
I sobre perdre el control, l’Ester té raó. La de coses lletges i acusacions falses i infundades que es poden fer quan un perd el control.
Isnel, quan deia patètica, doncs no em referia a tu. Entenc la teva posició i en certa manera la comparteixo, però, «del barco de chanquete no nos moveran»
Jo em pensava que seria un bloc de crítica… i de moment ni tan sols es llegeixen bé el que critiquen, van fins.
El meu consell: indiferència.
noosaltrers també opinem què és millor la indiferència, perquè algunes coses que ens agraden poden estar malament xo mentres ens agradin…. que i farem…
Ai, si ens comencem a preocupar del què diran…malament rai
Ai filla, deixa-los estar eixos de l’espurna … Q no tenen res al cap… Tan explicar chistes de rosses, i al final resulta, que els gilis són ells …rossos o morenos…
Lo dicho, Isnel, tu continua tan fina com fins ara i sense pensar en què diran … que son pocos i covards i casi no saben ni escriure …ni criticar…
Espurna inciendiària? Mon cul. Això s’apaga amb mitja pixarada. :-88
Teua afectisssima . Pepita