Li van quedar tan bé, aquells blogs penjats per tota la casa, que potser per això els Reis li van dur aquell final de novel·la que ella esperava amb tanta ànsia. Després, encara n’hi va afegir uns quants més: uns mesurats quaderns a l’escriptori, uns divertidíssims i frescos dies estranys a la porta de la nevera, un forat al sofà, un carrascla al costat del telèfon, un shema-tell damunt dels diccionaris, un tdq (també, també…) a l’armari de les espècies, uns impediments estèrics sota el comandament de l’alarma, una esplèndida ganesha al rebedor… I va decidir que els hi tindria tot l’any. I que n’hi aniria posant més, i més, i més. Però un diumenge (maleïts diumenges!), se li va infiltrar una espurna sense avisar, primer petita i poca cosa, una espurna esquifida com una mosca d’hivern. I se li va plantar al mig del front, ben bé al mig, aquella mosca emprenyadora. I no sap pas què li va passar. Potser va tenir por. El món que s’anava creant al seu gust, guiada només per la intuïció, li va trontollar. I el món de la llibertat d’explicar absurditats com aquella de penjar blogs per tota la casa, també. Potser si no hagués estat diumenge, no hauria passat res, potser no. Però ho era. I l’espurna li va encendre un foc insensat i estúpid que va intentar apagar com fos. Al capdavall, no li va agradar gaire la manera com ho va fer, a cops de galledes plenes de pensaments sense pair. I el foc va créixer, i créixer, i, durant uns dies, no pensava en res més. I ara, amb el vent més encalmat i el foc més fluix, no sap què fer. Li ha passat pel cap despenjar els blogs i endreçar-los, ben endreçats, al fons del calaix dels records macos per treure’ls de tant en tant i recordar els somriures que li arrencaven. Maleix els diumenges, sí. Però també maleix el descontrol que l’envaeix quan més es pensa que ho té tot controlat. I fins i tot maleix el desig imprudent d’explicar-ho tot. Potser és perquè ha estat tant de temps sense explicar res. Potser és això.
[@more@]
No està malament endreçar, però el caos també té el seu encant…
I el meu blog on és?
No despengis els blogs i, per les espurnes que encenen el foc, ja saps, una trucada i vindran aquells bombers tan trempats que van ajudar-te amb la llar de foc.
isnel, tu a la teva! i no deixis d’anar penjant els teus descobriments per tota la casa!
Un forat al sofà? M’agrada! Què millor que un sofà per… bé… per seure i no cardar brot? M’agrada la idea, sí sí.
El meu, de blog, pots llençar-lo o fer-ne el que vulguis, com que (no) és de Ningú! Ningú s’enfadarà!
Damunt dels diccionaris! Aniré aprenent vocabulari i, sobretot, ortografia que ja em fa falta.
Ordena els blogs dins el calaix, però no els oblidis!
sí, els diumenges acostumen a ser bastant horribles, per no dir molt. Disfruta dels altres dies, i continua alegrant-nos amb la teva presència. Abaraçades!
Quin escrit mes bonic!!!!. A mi, els reis em van dur una preciosa ampolla de vidre fi de molts colors, tal i com els havia demanat, per anar guardant una a una aquestes gotes carregades de sentiment que ens regales i procuro de tenir-la sempre a prop per si mai he d’apagar alguna espurna…
Mmmm… M’ encanta, la nevera. És el meu lloc preferit de la casa. xD I jo crec que a vegades (només a vegades) és més fàcil mirar les coses com van fent, que intentar controlar-les.