Gotes de dips [2]

M’has acompanyat gairebé des del primer moment que vaig travessar la porta d’aquest món que, abans, li hauria dit virtual, però que ara ja no ho sé pas, si és tan virtual com això. I, sobretot, em vas fer molta companyia en un viatge que em va dur a Mart aviat farà dos mesos. Des de tan lluny, quan obria la pàgina, tancava els ulls i pensava : hi serà, segur que hi serà. I, quan els obria, hi eres, gairebé sempre, amb aquestes pinzellades aromàtiques que (t’ho he dit alguna vegada) fins i tot em provoquen una punxada d’enveja. Res, una de petita, molt petita. Tens el do de saber trobar les paraules justes per a cada moment. I, d’aquestes paraules, en ragen uns sentiments que commouen. Jo em penso que escrius amb "trampa". T’ho explico. Les olors ens evoquen situacions perdudes, o llunyanes, i tu, amb les teves paraules, ens ajudes a capturar-les de nou. I jo diria que ho deus saber. No té preu llegir com descrius l’olor de berenar, o de les llargues tardes esperant els pares. Mai no havia caigut en el fet que aquestes tardes tenen una olor especial. Ara ja en sóc conscient. També et surt, de tant en tant, una espurna de ràbia, com la que vam notar en aquell viatge en metro carregat de tensió. Vaig trobar-te a faltar en una petita absència. Em vaig emocionar quan ens vas explicar la teva nit de Cap d’Any. En aquestes ocasions, costa trobar les paraules i posar el gest adequat davant l’inevitable. No et conec, però la teva comunicació m’acosta tant a tu que, un dia, mentre comprava el diari al quiosc, vaig estar a punt de dir "bon dia" a algú que es mocava i duia pintat a la cara el rastre d’una grip de les grosses. També m’has fet riure, mentre ficaves la pota al Prat. M’agrada l’estricta simpatia que es desprenen dels teus escrits. També ets propietari d’un dels dips amb l’estil que jo desitjava trobar en aquest món d’anònims entranyables. En la meva particular categoria d’aquesta mena de crítica parcial, subjetiva, íntima i personal, tu encapçales la categoria de "L’olor de la tinta de cada dia".[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Gotes de dips [2]

  1. Chatnoir diu:

    Et llegeixo, amb olor de cafè amb llet, i penso que aquests, són Moments envejables.

  2. gulgulan diu:

    Ole, ole, ole. Com m’agrada aquesta secció. Això de veure els dips amb els ulls d’un altre és molt guapo!!! Veig que els Reis et van dur quelcom més que inspiració per acabar el llibre 🙂

  3. aina diu:

    jo he descobert les olors fa ben poc, certament, i hauré de fer una correguda per poder-les copsar totes… isnel, el mateix d’abans: molta tendresa, que s’agraeix, en els temps (dips) que corren.. Una abraçada.

  4. Frederic diu:

    M’agradaria poder dir tantes coses… però em fallen les paraules, són insuficients per expressar el que sento en aquests moments.

  5. acollida diu:

    Fantàstic. Jo també sóc una fidel lectora d’aquests moments d’estricta simpatia que sovint em reconcilien amb el món. L’init ens ha avivat a tots el sentit de l’olfacte. Completament d’acord.

Els comentaris estan tancats.