
La primera sortida en molts de dies ha estat per anar a donar un volt al bosquet del costat de casa. I ja veus. Un per tu, un per mi i ens repartim el tercer. Et va bé?
Com els cuinem?
[@more@]

La primera sortida en molts de dies ha estat per anar a donar un volt al bosquet del costat de casa. I ja veus. Un per tu, un per mi i ens repartim el tercer. Et va bé?
Com els cuinem?
[@more@]
La recepta que dius també m’agrada, Isnel. Però jo ara mateix mels faria amb una mica de rap i quatre musclos. Els vaig menjar aixxí un dia en un resturant d’aquí al Port i em van encantar. si t’esperes vaig a pescar el rap i els musclos i ens els mengerm per sopar. 😉
Jo, amb optimisme desmesurat, espero omlir demà el cistell.
I a la planxa si són com els teus, o a la paella si els he de tallar.
caram noia que bonics! i cuinats amb aquesta recepta i la teva gràcia deuen estar la mar de bons… llàstima que ja he dinat, però em sembla que demà en cauran alguns 😉 gaudeix-los!
Això no es fa, dona!,
posar aquesta foto de rovellons que son regal dels Déus quan un acaba de menjar uns xampinyons de llauna (inodors, incolors i insipids). Qué fariem si no existissin els alls per dissimular la miseria gustativa dels xampinyons???.
(només menjar-ne en cas de guerra, crec)
Sí!!!! Tot, tot i tot!!!
I per mi? I per mi? Què no hi ha una miqueta?
Ohhhh! Que bons! Jo també en vaig trobar la setmana passada! (Tinc una foto del «platillo» que vaig fer, ja la penjaré)
Com sempre, arribo tard, estimada Isnel… Potser no en dèu quedar ni la farum d’aquesta delícia amb forma de tròs de tardor natural… Tant se val,…, ¡¡¡Bon profit!!!… 😉
ja, ja, ja
molt bo molt bo
el títol!,
i tant que és la Santíssima Trinitat
N’ha quedat algun per a mi? n’ha quedat algun? :)))) jo amb un prou ..això de santíssima i trinitat em recorda quan havia de confessar les meus intimitats a un home molt seriós i vestit de negre que no coneixia de res.
Coi quina enveja Isnel, i jo que nomes en vaig fer un petit tastet quan vaig venir el setembre.