Aquesta tarda em passejava pel Passeig de Gràcia (el de BCN), carregada de tomàquets (bé, a Girona en diem tomates) i enciams dels horts del meu poble. No és per dir-ho eh? però fan molt de goig i tenen un sabor increïble. I el meu fill vegetarià, que viu a BCN, ho sap. I sabia també que avui jo havia de baixar al Cap i Casal per assumptes propis. I ho ha aprofitat. Diu que, per les botigues del barri on viu, no en troba, d’aquests. Que els tomàquets que venen al súper on ell compra són candidats a "El tomàquet del centenari" i que els enciams semblen comunes de la dècada dels seixanta-setanta: ja sabeu, les hippies. Més que res per la muntanya d’habitants que hi troba quan els neteja. Doncs res. Que els hi he dut. Què no es fa per un fill?
La gràcia de tot plegat és que els havia de dur al lloc on treballa, perquè en aquella hora no hi havia cap altre remei. I allà on treballa no els deixen sortir amb cap paquet, no fos cas… I ha hagut d’explicar a un "segurata" el que hi havia al paquet, perquè no l’aturés quan, al vespre, sortís de treballar. I a l’home se li han obert els ulls que feia por. I ara m’imagino tota la plantilla fotent-se el gran tec de verduretes a costa meva.
Segur que a BCN no hi ha tomàquets i enciams com Déu mana?
[@more@]
Al costat del Cap i Casal, al meu poble, n’hi havia enciams de campionat i uns tomàquets ben vermells, lluents i gustosos. Però, ara, si en queden, em temo que deuen ser en un museu. Ets una marassa!
A Barcelona hi ha de tot, però no pas a tot arreu, cal voltar pels mercats ben assortits i tot això. El cert és que costa trobar segons quines varietats de fruita i verdura, actualment, si no espigoles amb cura per indrets especialitzats. Bon dia, Isnel.
I encara que els hi hagués, Isnel, de segur que els que tu li portes tenen millor sabor! Ja se sap, les mares són las mares…
Abans d’ahir vaig comprar al botiguer de confiança tomàquets del Benac a 6,8, i en teia uns altres del Raf a 8,8. Quan li vaig dir que millor que em comprés un bistec (rient) en va contestar (també rient) que segurament no seria tan bo, i que uns dies enrrere havia tingut els tomàquets a…. 16 euros!!!
Quina bestiesa. Però és que ara en aquest temps que ja fan goig les amanides em torno boig per un bon tomàquet. Com enyoro els que plantava el meu pare quan teníem el tros al poble…
A Girona,isnel, queden quatre botigues on hi ha tomàtes en condicions. La resta de supermercats només tenen producte «No natural»… Les millors: Les de l’hort, sens dubte!
QUines tomaques Isneeeeel!!!
Se m’ha fet la boca aigua de pensar-hi!!
Doncs a Barna jo no se on trobar bones verdures.. pero qualsevol lloc es millor que perqui a Dublin… Ecs… totes estan verdes i triguen com dos mesos a madurar-se… i no tenen gust de re!!!
Si que en queden de llocs, però has de saber-los. La pagesa d’aquí, la botigueta d’allà… Però no sempre en ténen. Jo m’emprenyo molt amb aquest tema, sobretot a l’hora de fer pa amb tomàquet perquè necessites una mà de tomàquets impressionants per sucar una llesca. N’hi ha per matar-los. En un documental sobre genètica i menjar deien que al tomàquets, perquè tinguin un bon aspecte i creixin ràpids se’ls altera amb un gen de… bacallà!! Si, si, de bacallà!! Estàn torrats!
Un tomàquet amanit amb oli Siurana, un xic de sal i una mica d’orenga és una bona temptació!
😉
jo també sóc vegetariana i opine exactament com el teu fill!!!
Jo, visquent al costat de Màlaga, en un poble, t’ asseguro Isnel que els tomaquets de camp tenen un altre sabor, són dolços com la fruita, la pell és tersa i tenen el color del foc de Sant Joan.
Petonets!
Lili