-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- agost 2007
- juliol 2007
- abril 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
Arxiu mensual: juny de 2005
L’increïble poder evocador d’una cadira vermella
Mudança més plena d’emocions que no pas de mobles. Tot i que també n’hi havia, de mobles… Molts… Buidàvem una casa carregada de fantasmes dolços, feta damunt d’una partitura amb tots els ets i uts: pares, fills solters, fills solters … Continua llegint
Fuga
(Carros a l’aeroport del Prat aquesta tarda. Dissabte, 11 de juny de 2005) Agafaré un carro d’aquests i l’ompliré de maletes (o no). Em plantaré al primer taulell que trobi i demanaré un bitllet per a l’altra punta del món … Continua llegint
Indecència intimista
No es pot escriure amb aquesta taula tan indecent. Les idees fugen cames-ajudeu-me a través de la finestra obstruïda per les petúnies (algú et va preguntar un dia si eres del Real Madrid, amb aquesta mania que tens de combinar … Continua llegint
Foscor blava
S’haurà d’estar atent a d’aquí a nou mesos. Naixeran nens i nenes amb cara de blogger de lamevaweb, segur… Ja va passar a Nova York i segurament a altres llocs que no sabem. Una nit a les fosques (la d’avui, … Continua llegint
Betum i sabó
Els pares joves i guapos de dos nens preciosos que van a una escola bellíssima del nostre país esplèndid m’han ensenyat aquest matí la fantàstica llista de meravellosos regals que els fills prodigiosos que van parir els han anat preparant … Continua llegint
No puc
No puc mirar la pluja (efímera) d’aquesta tarda i no estremir-me… No puc flairar la terra molla, i l’herba, i no tancar els ulls, i somriure… No puc passejar per un món ple de paraules i passar només de puntetes… … Continua llegint
Treva (?)
(Sóc la Gaieta, la germana petita de la Trasto. I és que la Trasto fa uns dies que festeja i no és mai per casa, la molt fresca, i això ho hauria d’escriure ella i no pas jo…, que jo … Continua llegint
Sopar amb flors
Ahir vaig sopar amb dues persones excepcionals. Van fer dos-cents quilòmetres per estar amb mi, cent per venir i cent per tornar… Es van presentar amb unes flors de les que emocionen: senzilles, tendres, perfectes… Les flors van presidir una … Continua llegint