Com que el majordom que vaig encarregar fa uns mesos no arriba, m’he decidit a comprar un rentaplats.
La meva àvia, que va morir fa tretze anys, no va voler mai una rentadora. Cada dilluns agafava els llençols, les tovalles, els tovallons, les tovalloles i els eixugamans, els ficava en una cistella grossa i sortia al terrat, fes sol, plogués, nevés o la tramuntana li aixequés les faldilles. I allà s’hi passava tot el matí, de cara al safareig, estovant i rentant. Feliç.
Jo sempre havia dit que em moriria sense que entrés un rentaplats a casa. Total, pels plats que embruto… Però, mira, s’ha acabat la misèria, tu. I, de torna, un congelador, d’aquests de calaixos, sobretot per quan algun veí ha de donar els carabassons o les mongetes a les gallines, de tants que en té a l’hort. La primera vegada que m’ho van dir ("té, dona, agafa aquestes mongetes, igualment les donaré a les gallines…"), em pensava que em prenien el pèl. Però és una manera molt seva (de la gent de pagès, vull dir) perquè no sembli que t’estan fent un favor. Ara que ja he copsat la intenció, és divertit. I tendre.
Rentaplats per tenir sempre la cuina neta i congelador per matar de fam les gallines. Au, ja podeu venir tots cap a casa.
Quan m’arribi el majordom, ja serà l’hòstia…
[@more@]
Ha, ha, ha… molt bo, Isnel. Si et serveix de consol, jo també era antirentaplats però, des que el tinc, la cuina és una altra (i jo, també). I bé, què dir del congelador, mare meva!!! Que en treguis un bon profit de tot (i del majordom, també) 😉
oooh, i t’ha deixat la planta molt neta eh!
Això del rentaplats és un gran invent (no deu anar desencaminat qui diu que s’ha fet popular en la mesura que els homes hem començat a rentar els plats de casa…). Ara, té un inconvenient, que per posar els plats del sopar has d’haver tret abans els que havies rentat després de dinar. O a l’inrevés. I de vegades fa una mandra…
I pel que fa als gats, ves amb compte. Per treure’ls les puces has de posar un programa amb aigua força calenta, i els moixos no sempre hi estan d’acord!
Que bó Isnel!!!
Jo també sempre deia el mateix… que per quatre plas… I ara si em regalessin un no diria pas que no!! (però ara per ara és una despesa que prefereixo gastar-me en aparells informàtics que serveixen per menys XD).
Per cert en uns minuts penjaré més fotos dels cavalls meus de la setmana passada a l’adreça on tinc les fotos:
http://www.flickr.com/photos/luthientinuviel
Renbtaplats i congelador, eh? Mmmm…. No està malament, no. I hi ha alguna altra cosa que no ens vols dir? 😉
Per cert, les agències de majordoms van lentes, últimament. El meu tampoc m’ha arribbat, és clar que jo eld emanava amb unes quantes condioncs que.. en fi, ja te les expliccaré una ltre dia, les condicions…
Que disfrutis de la vida moderna, Isnel!!!
Sempre s’ha dit que el rentaplats és el millor amic de l’home. Supose que també de la dona.
S’accepta majordom vestit de grumet?
S’accepta majordom vesti de capità?
S’accepta cuiner per embrutar part de les eines que després caldrà rentar en aquest rentaplats tan, però que tan flamant?
S’accepta Vaixell on col·locar el rentaplats i la cuina que el conté, amb planta inclosa?
Isnel, maca. Hauràs de disculpar-los. Avui se m’han tornat bojos, bojos, bojos. Aquest matí m’he pensat que m’havia quedat sense ordinador (je). L’init m’acaba de resoldre el problema, via telèfon (és un as, l’init). I ara, en connectar-lo… ja ho veus! Es veu que tothom tenia una pressa per fer el préssec…!
El rentaplats fa un goig que espaterra, noia! Ja veuràs, ja, quines mans més fines que tindràs, a partir d’ara! Fines de pell, vull dir, perquè fines, fines, ja les hi tens, òndima! Au, a disfrutar-lo!
(Pel cert, he de reprimir les ganes de contestar el giorgio, que l’intueixo irònic, avui. Si passa pel Vaixell, el farciré de cava fins que li sortirà per les orelles).
Quin bé de deu de rentaplats!
Jo vull estrenar-lo! Jo vull estrenar-lo! Jo vull estrenar-lo!
I els gats? on mengen ara?
Potser en faré un post, Isnel, sobre les condicions del meum ajordom. és que aquí com que em tallo una mica… 😉
t’imagín amb un majordom d’aquests amb humor anglès, molt guapot i de mirada transparent… 😉
(Rentaplats) Benvinguda a la civilització ordinària. I ara, deixaràs d’escoltar òpera?
Jajaja Quantes coses tenim en comú…
Jo encara em resisteixo al rentaplats, per la quantitat d’aigua que dien que gasta, però cada dia soc més mandrosa…
Aquí, de lo que te «atiborren» és de peix…
Petons, bonica. Carminya
No li falta aigua a la planta? Que no se senti desplaçada, ara… 🙂
Sembla mentida la resistència que sovint tenim envers les novetats, com és aquest cas teu del rentaplats. Ara bé, certament sovint també ens anem envoltant d’estris totalment prescindibles. A mi, el que m’agrada més del rentaplats és que pots tenir els plats amagadets allà dins, bruts o nets. Quan ens fem grans, les novetats ens semblen encara més prescindibles, perquè hem viscut sense els estris nous, i amb força dignitat, cal dir-ho. Això de les rampoines mecàniques és molt personal, hi ha coses que per a unes persones són un descans i una millora i per altres, un maldecap.
pel que veig ja no cal que afegeixi res perquè quasi s’ha dit tot sobre els rentaplats…
però… encara que ja sigui tard, pq ja el tens instal.lat, diré que una bona idea, si és que es pot fer, és col.locar-lo com a mínim un pam elevat (sobre un calaix de fusta o d’obra). Jo ho vaig fer quan vaig dissenyar la cuina nova. L’instal.lador encara no ho enten, però li vaig dir que no tenia perquè entendre-ho i que ho fes tal com li deia…
la meva esquena cada dia ho agraeix…
aiii, sigui benvinguda qualsevol cosa que et faci la feina més lleugera… i si també et pots permetre tenir majordom, endavant, que són quatre dies, coi
una abraçada
Isnel, jo per tu sóc capaç de tot. Fins i tot t’enllustraria les sabates. Les teves i les de tots els gats. A disposar.
El problema que tinc amb el rentaplats es que com está molt avall no m’en adono mai de la seva existència i per tant no el faig servir. Ademés m’agrada organitzar la pica com si fos una font monumental (la salsera sempre dalt de tot), llavors
poso Racky a la part superior, engego l’aixeta i miro si la cascada fa bonic o no, i si de cas la retoco una mica…fins que em canso i netejo la vaixella d’una vegada…també m´agrada que caigui una mica d’aïgua a terra, ho fa més costumista…ademés l’alfombreta no m’agrada i penso que si es mulla no passa res.
Convidant-nos de nou? Ets un desastre!
Saps el millor de tenir rentavaixelles? Que, després, rentar els plats és converteix en una cosa taaaaaannnn tranquilitzadora i relaxant que buscaràs el moment per fer-ho!
Quan dius que fas el sopar? 😛
Doncs a casa meva si que faria falta un rentaplats, perquè no t’ imagines el volum de plats i gots que hi ha per rentar després de cada àpat. Ma mare diu que casa nostra sembla un bar. Però ja ens apanyem entre tots per rentar-ho. El que passa es que no tenim ni mig centímetre lliure a la cuina per una màquina així. Una pena, que si no…
Déu meu el que port donar un rentaplats , hehehe, ni m’ho imaginava…esteu a punt a punt de convéncere-me , però crec que no, encara que odie escurar els plat i el gots no pense cmprar-me una altra màquina infernal d’eixes 🙂
Per cert el tristany ha deixat un comentari insinuós sobre com traure-li profit al rentaplats a ca meua 🙂
Ahhh i per cert les fotos de la Lhutien són bboniques , boniques i els cavalls preciosos, havia intentat deixar-li un comentari però no m’he acalarit, així que igual ho llig ací.
besets de boqueta nit Isneeeeeeelllll 🙂
Si t’arrivo avui, diga-li que espassi per casa meva a aju8dar-me a planxar tota la roba que tinc estesa (no et preocupis que ens el podem anar tornant).
Salutacions.
No entenc perquè vas dir això de que et moriries abans de que entrés un rentaplats a casa teu. A casa fa temps que en tenim i haig de reconèixer que és un dels millors electrodomèstics que s’han inventat mai.