Tinc un veí que, quan se li embussen les canonades de casa seva, tira un litre i mig de coca-cola per la tassa del wàter. Diu que li va tan bé. Jo tinc el dia embussat, avui, però em temo que la coca-cola no solucionaria res sinó més aviat tot el contrari. Havia de ser a Barcelona a les 11 del matí i m’ho he agafat amb calma: despertador a les 7, apujar persianes, un cafè, donar menjar als gats, rentar quatre plats, dutxa, triar una roba adient per al dia i l’ocasió, posar la ràdio per escoltar quin temps ens espera, arreglar la bossa amb les coses necessàries, escollir un bolígraf maco, comprovar els diners que tinc a la cartera, pentinar-me, una raspallada a les sabates, omplir la rentadora, llençar unes flors pansides, tallar una rosa del jardí per si de cas no n’arriba cap… Aquí ja m’he començat a embussar. Les roses, aquest any, vénen tard, i ni tan sols s’insinua encara una trista ponzella… Passo de la rosa. Surto de casa. Engego el cotxe. Em paro a la gasolinera. Tinc pressa. Barcelona estarà embussada i vull arribar-hi a temps… No espero la dona que em posa la gasolina. Ho faig jo. Marco la quantitat. Estiro la mànega. Passen dos, tres, quatre… segons. El cor em fa un salt. Trec la mànega. Ho paro tot. Posava gasolina i no gasoil! La dona em diu que tant li fa, si n’hi he posat poc. No me’n fio. Truco al RACC. Al cap de 55 minuts arriba una grua. "On va amb la grua?" pregunto. "M’han dit que reculli el cotxe, el dugui a un taller i dilluns l’arreglaran". El cor em fa un altre salt. Avui no em puc quedar sense cotxe, avui no. Demano un cotxe d’assistència perquè em buidin el dipòsit. Em diu que avui els cotxes d’assistència no treballen. Em vaig embussant, embussant… Provem si, acabant d’omplir el dipòsit amb gasoil, el cotxe fa veure que no s’ha adonat de res. I sembla que no, que ni se n’ha sentit. Però ja és massa tard. Tot plegat acaba a l’hora que jo ja hauria de ser a Barcelona. Truco a la gent que m’espera i em disculpo. Em sap greu. Per ells, però, sobretot, per mi, perquè, de dies com el d’avui, malauradament només n’hi ha un en tot l’any. I m’enfado amb mi, amb Sant Jordi, amb els del RACC, amb el gasoil, amb el bolígraf que havia triat, amb les roses que no han nascut i amb la coca-cola del veí.
I me’n torno cap a casa, a mig matí, embussada fins a l’arrel dels cabells, a esperar la tarda.
[@more@]
Hi ha dies que van així, no? Un amic em deia que en aquests casos el que li funcionava era fer un còmic amb la seva vida, llegir-lo i riure-se’n…
Que passis una tarda agradable, doncs 😉
no t’enfadis massa, que a la tarda t’ha de tornar a brillar el somriure per poder fer anar el boli 😉 una abraçada maca, en forma de rosa..
Es que hi ha dies en que sembla que tot se’ns torç oi?…però t’espera la tarda!
Fes una dutxa amb Coca-Cola si cal :), torna a vestir-te maca i cap al carrer!
Una abraçada amb perfum de roses.
Hi ha dies que ens aixequem «embussats» i omplim el dipòsit amb el combustible que no toca, ens esperem a l’andana equivocada, llencem la cullera a les escombraries i ens quedem amb el pot de iogurt buit a les mans…el millor és acceptar que no som màquines i que aquestes coses (ens) passen.
Des de Dublin t’envio un ram de roses, encara que nomes pugui ser virtualment (intentare penjar-la a la meva bitacola 😉 ) Espero que tot el malament que hagi pogut anar el mati, sigui tot el contrari pero en sentit positiu per aquesta tarda. Un vas de coca-cola, com el teu vei, en aquest cas si vols acompanyar-la amb altra beguda cap problema i a desembusar el dia.
Una abraçada i bona diada de Sant Jordi.
Donaaa! això s’avisa. I jo la porto amb la meva nau en un tancar i obrir d’ulls. Doonaaaaa!!
Isnel, hi han dies aixi, pero sempre cal mirar el costat positiu… Per cert, estic molt intrigat… A que et dediques??? Boligraf maco, sant jordi, escrius molt be… Mmmm… Segur que em faig les meves histories… Per cert, que maco passar el sant jordi a casa… Un petunet guapa!!!
jo et recomano un postre fet amb cocacola, agafes un got dels grans, l’omples de cocacola i poses a dins una bola de gelat de vainilla. es un postre tipicament yanki, potser endolsa una mica
Que es fotin, els de Barcelona!
Les fades només aprareixen si la gent s’ho mereix. Si t’ha passat tot això amb el cotxe, vol dir que els de Barcelona no es mereixen una aparició com la teva. Que s’ho currin una mica més. Au!
Jo conec una bruixa que també té avaries a l’escombra cada dos per treeeeeees!
Lloro, de vegades et mataria!!!
Sí. En tinc una que em sembla que et farà el pes. Ja l’he separada. La Trasto te la guarda. Diu que te la vol donar ella.
Una rosa per a la isnel. Jo també en sé fer, mira:
@–,-‘—-