Sí, vull, li he dit avui a en joan, en un comentari extraordinari a un poc mesurat escrit meu… No, no vull, li he dit a algú en un mail que no acaba mai d’escriure com jo voldria… Sí, vull, he dit a una fantàstica (almenys, a mi, m’ho ha semblat) crítica inesperada i oportuna a un dels meus "caramelets"… No, no vull perdre el somriure que avui, no sé per què, se m’escapava a qualsevol moment, en qualsevol racó… Sí, vull, vull veure sempre la lluna blava per damunt d’un coixí brillant i càlid i tou i dolç… No, no vull esperar els teus posts de nit i que no apareguin i anar-me’n a dormir amb la sensació d’una espera estèril (però ho respecto, ho respecto, ho respecto…). Sí, vull, vull continuar afegint enllaços a la meva pàgina… No, no vull pensar que els avions s’enlairen tan sovint i se’n van… Sí, vull, vull creure que de la mateixa manera que se’n van, tornen… No, no vull
[@more@]
