Amb llençols nets, o nous… I resseguir la pell, i besar racons secrets, i encendre una espelma discreta, i somriure, i sentir el desig, i entreveure la nit per la finestra, i escoltar el silenci, i notar només les mans, els llavis, el sexe… I deixar-se anar, i abraçar, i esgarrapar suaument, i buscar una llengua, i oblidar, i omplir una copa de peu blau amb cava sec, fresc…, o dues…, i segrestar el temps, i eternitzar el plaer, i buidar la memòria, i emmordassar el record. Avui tocaria fer l’amor en un llit blanc, amb olor de net, càlid, i oblidar-se de tot, i saturar-se de somni, i perseguir estels… Avui tocaria tornar a sentir-se estimada, i desitjada, i escoltar allò de: estic boig per tu… Avui tocaria plorar de sentiment… I riure de res… Avui, hòstia, tocaria poder aturar el temps en un punt molt determinat, i recuperar espais perduts, i sons esvaïts, i músiques foses, i mentides embolicades amb vellut suau… Avui tocaria tancar els ulls i deixar-se arrossegar per un riu d’aigües clares, i robar l’aire pur d’un cim, i recuperar la vareta màgica del temps de les fades, i tornar a sentir el sol ple d’energia, i escoltar el mar en la seva mandra nocturna, i rebolcar-se en la sorra tèbia d’un principi de primavera. Avui tocaria llençar-se en paracaigudes… Avui tocaria tornar a ser una mica feliç… Avui, aquesta nit, ara, tocaria tornar a fer l’amor… [@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- agost 2007
- juliol 2007
- abril 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
…i si tots dos sou dins el llit blanc, tapats totalment, veureu la llum que sou capaços de crear.
I tant que tocaria, Isnel… Potser un dia d’aquests toca, amb molta de llum
😉
A mi m’agrada veure’t així, plena de desig… I no entenc com és que algú, pel que dius, pot haver engegat a rodar algú que sent el que sents tu i que ho expressa com ho expresses tu… Potser, com diu en manel, avui tocarà…
Un petó, bonica…
Isnel, avui tocarien tantes coses…entre d’altres, com dius tu, estar amb la teva parella dins del llit i estimar-la…
mmmm… a mi em passa com el manel… estic com «obligada» a escriure algo, però nose què. Senzillament, m’ha agradat molt
Estic d’ acord amb LmeWMon. Tocaria fer tantes coses avui, i demà, i passat,… Un post preciós, com sempre. «I recuperar la vareta màgica del temps de les fades» , «i escoltar el mar en la seva mandra nocturna». Em quedo amb aquests dos trossos.
fa temps que busco temps per llençar-me en paracaigudes… (és el que em falta per fer)
salutacions isnel,
magrada llegir-te
Que dius que pentsilea et deixa muda??????? i tu què??? A mi em deixes absolutament fora de combat… Em desconcerten molt els teus posts, mai sé per on sortiràs, ets única, et busco cada dia perqè necessito saber que fas i per on vas i que vols…isnel.
Fa tant de temps que les meves nits són el teu avui…
Comença la disbauxa (no sé si s’escriu així… existeix?)
Una abraçada!
Realment un text deliciós.
Ai, sí… quantes vegades tocaria, i que sempre fos de la manera que descrius, Isnel: tan maco, tan màgic, tan eteri, tan fràgil. Un post deliciós… Petons!
avui pot tocar, espere-m’ho, i també, que toqui demà, i demà-passat, i l’altre i l’altre i l’altre i l’altre… sempre tots dos al llit blanc, desprenent foc del cos… mmm… maco! besades de Lluna! 😉
Isnel, moltes gràcies per haver estat capaç d’explicar tan bé el que a mi no em sortia… una abraçada.
jo mapunto a fer sexe? on es la llista???????????? i els candidats?
Ahir haguera tocat donar-te un bes i prou, això és elq eu ahguera fet, ahir. Ì a vegades en què necessite que em donen un bes, en eixe moment, en eixe exacte i únic moment. Quna vaig trencar amb la meua parella, després d’eixos dies que et quedes enterbolit i no entens encara que ha passat, i t’ho rumies tot tu, perquè penses que només tu pots remoure i remoure el que sents a veure si traus alguna cosa en clar, em vaig trobar de sobte que necessitava que algú m’abraçara ,o que em dones un bes, d’amic o d’amiga, només necessitava això i en eixe moment no hi tenia ningú al meu costat. En sendemà amb una de les millors amigues que tinc ,en veure’m aamb una cara tan llarga vingue i sense dir res m’abraça, vaig pensar : ai si hagués sigut ahir! però eixe moment es torna avui. per això et deixe el bes d’ahir, el bes d’avui.
I que bé que escrius, mossa!
Chapeau!
gràcies, Isnel, però no en sé tant. Ni tenc la impressió de dominar res, ni hi ha cap secret. Un dia ja et vaig passar la meva «recepta», te’n recordes?
🙂