Arxiu mensual: febrer de 2005

(… continua). Un dia va convidar el nebodet a dinar. Només de començar, li va engaltar: "No siguis bacora i draga les safanòries, una aimina de fogassó i aquestes quatre fraules, que estàs massa abrinat i entomaràs cori-mori, escotiflat!" Potser … Continua llegint →

(Ve de l’anterior) Val a dir que, emparant-se en la ignorància de la gent, en Jofre Pla solia tirar força pel dret i no sempre allò que deia tenia un sentit rigorós. Però ell estava content: salvaria la llengua i … Continua llegint →

Tot va començar el dia que en Jofre Pla, mirant la televisió, va sentir la parauleta: sicofanta. Un polític defenestrat de feia poc n’acusava un altre d’això, de sicofanta. I el presentador es va quedar més penjat que un fuet … Continua llegint →

Perdoni, vostè, sí, sí, vostè… és que miri… resulta que tinc una mica de claustrofòbia, jo, res de l’altre món, eh? Però aquest cinturó… ostres, m’estreny aquí, ho veu? Em creua el pit i sembla que m’ofego… Li voldria preguntar … Continua llegint →

De nou, diumenge a la tarda. De nou, les preguntes, l’absència de respostes, l’estupidesa, la clausura, els plats per rentar, el llit desfet, els records escampats com les restes d’un naufragi, el refugi virtual, la nostàlgia malaltissa, la casa desendreçada, la consciència revoltada, … Continua llegint →

Entre una extraordinària oda als ous de reig (amb trempera inclosa) i una fotografia de la bandera espanyola en flames, realment hi cap de tot: una rebentada de secrets amargs, un rosari de frases per a tots els gustos, uns … Continua llegint →

Ho deia el títol del capítol d’avui de Jet Lag. Això s’ha acabat. Ella se l’ha mirat amb els ulls i la boca ben oberts, amb la forquilla a mig camí del plat i de la boca oberta, amb el … Continua llegint →

No es va quedar a dormir a l’alberg perquè li demanaven vuit euros. Vuit euros era el que costava passar-hi la nit i ell no els tenia. Es va estimar més agafar el cotxe de matinada, fer cent quilòmetres i … Continua llegint →

La "seva cançó" era d’aquella malaguanyada Cecília. El primer dia que la va escoltar, va plorar com no plorava des que els geranis del balcó li havien agafat la malaltia de la papallona i se li havien quedat secs. I de … Continua llegint →

Jacqueline, l’altre dia, en un post tremendament nostàlgic i, també, visceralment dur, ens deia que enyorava les perles que queien cada dia quan a lamevaweb només eren vint. No vull pas comentar la Jacqueline, ara. Però sí que vull parlar … Continua llegint →