Aquest matí, la neu ha trucat a la porta de casa.
Des de l’estudi, veig la mimosa vinclada pel pes, el roure emblanquinat i, lluny, un cel espès, carregat…
[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- agost 2007
- juliol 2007
- abril 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
Que bonic, isnel… I qui pogués dominar un paisatge així, des de la finestra de l’estudi!
Òndiaaaaa!
Aquesta és la caseta de la Trasto???
Trasto! No m’ho havies dit, que vivies en un palau! No sé pas què hi fas, en un vaixell rònec!
És clar que… allà on hi hagi amor… Sí, dona, que t’hi vull, aquí… Que sí, vaaaa, no siguis tontaaaa…. Ai, quines pessigolles…. Ai, aiii… Vaig més ben pentinat, d’ençà que em llepes cada dos per tres… Aiii, quin gustet!
Caram Insel, ets més amunt del que creia…
Jo tan sols l’ensumo, avui, la neu…
Neu!!!! jo l’altre dia, vaja aquest cap de setmana ha nevat en el meu poble, però molt poquet…
Però avui en despertarme i mira per la finestra he pogut gaudir de veure caure flocs de neu pel meu carrer a Barcelona!!!!
He caminat des de casa a l’universitat només per gaudir d’aquest espectacle!!!!
petons
Doncs al 17001 (més concretament al 17005) mirem tota l’estona cap el cel i només veiem un blau intens… Jo vull jugar amb la neu, també! Uf, quina enveja que em fas!!!!
Perdoneu-me el comentari. Ja sé que no esteu acostumats a la neu i que fa certa il·lusió veure com el teu entorn es disfressa i canvia d’imatge després de l’enfarinada, però és que jo estic massa farta de neu després de mes i mig sense treva… Jo ja tinc ganes que no nevi més, si us plau.
Gràcies, Isnel, pels ànims… A la pàgina principal, s’hi pot veure que avui tothom parla de la neu. Jo m’estava plantejant fer un post en honor del sol, que avui s’ha deixat veure i comença a escalfar els cossos i les ànimes dels que vivim en aquest país de muntanyes. Que tothom gaudeixi dels plaers efímers que el dia d’avui ens ofereix…
Turons de neu blanquíssima,
muntanyes de flors blanques
que el vent va fent i desfent,
i surten, misterioses, del no-res.
(Manuel Duran)
Si la mateixa foto la redueixes de 2048 pixels x1536
a per exemple 800 pixels x la proporció que et doni, ja es veurà raonablement bé.
Inclús més petita, per exemple a 600 et quedarà perfecta, si la veus una mica pixelada
pots desenfocar una mica.
Entranyable, poder veure com cauen lentament els flocs de neu.
Records. Montserrat
Mentre fem el pensament aquest, jo t’explicaré com es fa, això de les fotos. Ehem! Apunta:
INGREDIENTS:
. una foto
. un rotllo de cel·lo
. una pantalla d’ordinador
. una llesca de pa
. pernil del bo
. tomàquet, oli i sal
REALITZACIÓ:
S’agafa la foto i s’enganxa amb cel·lo a la pantalla de l’ordinador. Es prepara un bon pa amb tomàquet amb pernil. Mentre es menja el plat nacional, es contempla la foto.
I ja està!!!!!
Hostiiiiiiiiiiiiiii………
Trasto!, acabo de veure una part de la teva famíliaaa!
Síiiiii….. Ai, quins nervis…. Hosti, n’he comptat tres, en una foto, i un en una altra, un de guapíssim, elegant com una mala cosa, amb la cua tota així, així, que sembla un marquès, el paio!
Aiiiiiiii……. Quina il·lusió que m’ha fet!!!!!!
Tu creus que m’acceptaran? Tu creus que hi posaran taps, a la nostra relació? Aiiiiii, quins nervis……
A Barcelona capital també ha nevat una estona, aquest matí. Però la neu no ha cuallat i a mig matí fins i tot brillava el sol. Llàstima. Només he vist nevar tres o quatre vegades, a la ciutat…
Per fi la neu sempre ha estat una cosa molt càlida, la veig i de seguida penso en l’escalfor d’una llar de foc. Avui, però, la neu per mi és freda i blanca.
Joooooo??? Què dius que què???????????
Ai, no me’n recordo paaaaaaaaas!!
A més, fot un vent, per aquí….
A Madrid ho tenen apuntat així, a les cartes dels bars:
«pam tomaca».
Vaig flipar, quan ho vaig veure!
Sí que me l’estimo, la Trasto, sí…
Òndia, si és la cosa més bonica i més manyaga que he vist mai!
Isnel es pot saber que fan tots aquest a ca teua? hauran deixat el vaixell i el capità ancorats i glaçats segur. Bé deixe-m’ho córrer…
Isnel que quin meravella de vista que tens jo que no he vist mai nevar ni quan diuen que aquest sí que sí neva, acabé d’arribar de la feia després passe i miraré les fotos m’has fet entrar unes ganes de veurele’s sobretot perquè segur són tan boniques com la imatge que has transmet en les paraules.abraçades de ninotet de neu 🙂
Coi quina enveja tots vosaltres amb la neu, crec que dec ser en una de les úniques ciutats que no hi ha nevat aquest hivern. Fins i tot a Can Fanga n’han tingut!
Isnel és ta casa???? «OO» que bonica i així en la neu. Quan ens convidaràs a berenar «pam tomaca» jejejeje
aquí també hem tingut neu, el parc de davant de casa estava ben emblanquinat…però després d’esmorzar, quan anava a sortir, ja se n’havia anat tota. Potser demà tindré més sort. Disfruta de la neu isnel!! abraçades!
Feliços somnis, Isnel.
D’això… quan es faci el pensament, casi que m’hi apunto…
Pel que fa al pensament, gràcies per l’oferiment. Hi aniria encantada!
Doncs, a La Cellera res de res tu… No va nevar, en canvi a Anglès! Joder… jejeje…
Ahir et deia que no havia vist nevar aquest any encara a la meva ciutat i avui ja n’ha caigut, si ho sé ho escric abans coi. Ara que ja ha fugit tota…
Que poètic…el paisatge vull dir. Jo sí que vaig veure nevar ahir…
Mentre espero un post nou, et torno la visita. Ahir era molt tard; avui, és molt d’hora. Bon dia, Isnel.
Ai?
Que m’he perdut alguna cosa?
Ai?
Ai?