Tot va venir d’aquella vegada que va conèixer una noia que mai no en tenia prou. Ell era molt més jove que ara, i més fogós, i amb qualsevol cosa s’excitava. Ella era maca, exuberant, desinhibida, llençada i imaginativa. Si hagués escrit i guardat ben guardat tot el que s’arribaven a dir en aquelles migdiades desmanegades plenes de desig, de sexe de tots gustos i colors i de lèxic imponderable, ara en podria fer un recull i fins i tot presentar-lo a algun premi de narrativa eròtica. Però no va escriure res i només va guardar a la memòria alguna de les frases més notables i, amb elles, algun dels moments més esplendorosos. I avui, justament avui, li ve al cap una de les frases més sonades i un dels moments més espectaculars.
Era una tarda d’hivern. A fora nevava. A dins, es rostien de passió. Donaven voltes per sobre el llit com dos cadells de tigre esvalotats. Jugaven a mossegar-se de mentida mentre es besaven a les parts més íntimes i escalfades. Ell ja no aguantava més i li ho va dir: deixa’m sucar el melindro, deixa’m sucar el melindro. I ella que, no se sap per què, aquell dia no estava per melindros, li va dir: no, avui no sucarem melindros enlloc, avui ficarem el vot a l’urna. I li va fer fer tot el cerimonial. Primer va haver de desgranar un míting. Nu de pèl a pèl, enfilat a la calaixera, ell es va inventar un discurs electoral que va deixar anar acompanyat d’una gesticulació que era per trencar-s’hi. Sí, què havia de fer si ella ho volia així? I no pararem, cridava com un boig mentre es fotia una palla descomunal, fins que els vots siguin tots a dins de l’urna. Després, li va fer fer el dia de reflexió i, mentre ella, amb moviments lents, exagerats, volgudament excitants, anava donant voltes per sobre el llit, oberta de cames i de tot perquè ell la pogués veure bé, ell se la mirava per tots costats, de lluny, fent cara de reflexió, com si rumiés per quin forat havia d’introduir el vot. Finalment, va arribar el moment tan desitjat de la introducció de la papereta a l’urna. Ella es va agafar fort a la capçalera del llit i va obrir les cames que semblava que s’havia de trencar. Ell s’hi va haver d’acostar amb cara seriosa, posat reflexiu i el "vot" ben enarborat. No s’hi val riure, li deia ella, si rius haurem de tornar a començar, votar és molt seriós. Ell no va riure. Ella tampoc. I mira que era difícil aguantar-se, perquè ella s’havia enganxat un paperet adhesiu a sobre la molsa on hi posava: "urna". I ell en duia un altre a la punta del melindro on hi deia: "vot". I tot plegat va acabar amb una de les "votacions" més espectaculars que ell recorda. Per això, ara, cada cop que s’acosten eleccions, té uns orgasmes impressionants només de pensar en aquella tarda de passió electoral i en l’urna que se li va oferir d’aquella manera tan seductora. De fet, no ha pogut ni anar a votar, últimament, perquè té por del que pot passar quan s’acosti amb el vot a l’urna.
El que més el preocupa és que demà li ha tocat ser el president d’una mesa. I, durant hores i hores, tindrà l’urna a davant dels nassos.
[@more@]
xD molt bo
Ja, ja, ja… Ai, que m’has fet riure! És boníssim, aquest post! N’hauries de fer cartells i penjar-los al darrere de totes les meses electorals… Potser la gent sabria, finalment, per què vota!
Jo exigeixo saber, demà, com li ha anat al president de la mesa! Ho exigeixo! Ho exigeixo!
… doncs jo em sento papereta… ummm… quin gustet…
jajajaja. Realment boníssim!!!! No sé si podré aguantar-me el riure demà quan vaig a votar!!!! xDD
I no saps pas com t’ho agraïm, que ens facis riure!
Aix, ja m’agradaria a mi explicar axí el post pendent que tinc sobre el sexe a la cuina…
M’has convençut tu, més que tots els discursos polítics:demà aniré a votar. Ara, no sé què passarà quan miri al president de la mesa!!!
Per cert, ara he entès allò de l’erotica de la política (o era del poder?)
Molt «txulo», com sempre. No faré el típic joc de paraules de canviar una lletra a eleccions perquè és un recurs molt fàcil.
Una pregunta. Aquesta urna s’ha d’omplir de vots o en té prou amb una papereta?
…Crec que demà miraré d’anar votar, m’has convençut. I si la primera vegada no em surt bé, repetiré el vot 😉
mOLt bO! jejejeje L’uRNa… i eL vOT.. quin parell! =P
Un petó!
Quèee? A les 7:58???? Però… a quines hores et lleves, tu, els diumenges, isnel? Ho has fet per anar a votar? O ets tu la presidenta de la mesa? O és un mal costum que tens?
Boníssim, plas, plas, plas.El que passa és que jo me n’anava ara a votar i no sé què pot succeir quan em veja enfrot de l’úrna «OO»?
Salutacions.
Si ho hagués llegit abans, hauria anat a votar amb una altra cara. El president de la mesa que em tocava estava boníssim…
Ja sé que no és ben bé el tema del que parles (molt bo, per cert), però ja m’0hauria espabilat per ficat el vot a l’urna corresponent…8D
Bona tarda de diumenge, Isnel. Entre que he estat de cap de setmana, i que he anat a votar tot tornant, llegeixo aquest post, amb l’acte ja consumat. Ara, encara que tard, m’afegeixo a les exigències del Grumet. Jo també vull saber com li ha anat al president de la mesa. I a hores d’ara, i amb la participació que hi ha hagut, ja deu estar a punt d’acabar d’enllestir els últims tràmits inherents al seu càrrec. Quedo esperant, doncs.
Hi sóc i et llegeixo.
Jo quan he votat aquest mati ho he fet amb un somriure pensant en el teu post i els de la taula també reien, he pensat que potser també l’havien llegit, llavors m’he posat vermella com un tomàquet, però he seguit rient…
BRUTAL
Això deu ser allò que se’n diu VOT EN BLANC
Tens un talent que no té l’acabes
Ja, ja, ja…. Boníssim, Isnel. M’ha agradat molt. Una altra perspectiva de veure les eleccions, amb molt més «aliciente». 😉
I tant que sí! Si un no té «alicientes» a la seva vida, més val que plegui la paradeta…