La Isnel acaba de recuperar una sensació que, temps enrere, li havia fet molta companyia en nits com la d’avui: la de saber que hi ha algú a l’altra banda de la pantalla finestra. Algú a qui li pot explicar que, malgrat el cansament, la son no arriba (o potser és justament pel cansament, que la son ha fugit camps enllà i s’ha fos en la foscor d’una nit que ha començat girada). Algú amb qui compartir un insomni absurd. Algú amb qui anar a cridar sota els arbres, ben fort, per alliberar-se de les pors i dels dubtes. Algú que li faci companyia en hores baixes. Algú que l’abraci amb tendresa i li digui que tot va bé. Algú que li descobreixi aquest rampell de felicitat que sent quan mira el bressol. Algú que li asseguri que el món és bell. Perquè ho és.
[@more@]
Fins i tot els insomnis, doncs, poden ser positius, una abraçada.
La Isnel no té de tenir cap sensació de nit buida, malgrat el cansament, ni l’absurd insomni li ha de retornar cap por ni cap dubte. Ara té en aquesta banda de la finestra una mà, petitona i forta, una mà que li agafa la seva.
:*)
Ja saps que sempre, per aquestes nits d’insomni i per tot allò que vulguis, estem aqui.
Tinc moltes ganes de tornar a veure l’Oleguer! A veure si ens escapem dels compromisos aquest cap de setmana i li fem una visita.
Bon dia, Isnel. Gràcies per la visita d’ahir nit. Sí, la finestra al cibermón pot fer companyia en nits dures i infinites, sempre que hi hagi algú a l’altra banda disposat a escoltar-te. Un amic que, encara que sigui lluny, sents al teu costat. I tu, d’aquests amics, ja saps que en tens. I molts. Petonets per a tu i l’Oleguer!
De segur que mirant dormir l’Oleguer es fa menys pesat l’insomni… I si no, ja saps on som tots… a l’altre costat de la finestra. Molts besets.
Aix, és preciós, Isnel… I l’Oleguer també!!!! Quina coseta més guapa!!!! 😛 Aix… Molts petons!!!! :****
Hola Isnel, tu no em coneixes a mi però jo si que et conec a tu, a través des molts admiradors i admiradores que tens. Felicitats per aquest nen tan preció. Amb el teu permís,aniré tornant per aquí.
Bona nit Isnel, ja ho veus jo per aquí aquestes hores, les úniques que són meves i vostres, les que puc ser allò que vull ser sense vels ni disfresses. M’ha agradat i sorprès la teva visita, gràcies! Si mai necessites res, una abraçada, un consell, aixecar l’ànim (els primers dies de ser mare solen aparèixer petites depressions absurdes, però reals per a qui les pateix) aquí em tens, a casa meva.
Bon dia, Isnel!
Estàs segura que tens insomni? No serà que t’agrada vetllar per veure dormir l’Oleguer?
Doncs, sí, a l’altra banda de la finestra ens tenies a tots, esperant que et decidires a desvetllar-nos aqueix secret tan misteriós que et tenia tan ocupada. Tan misteriós i tan bonic.
Besets i més besets (que ara n’hi ha d’haver per als dos!).
m’agrada el teu «insomni»
perquè el reflexes en mots dins aquesta finestra que ens apropa (i ja els enyorava)
mai pots estar sola aquí dins perquè sempre hi som i sempre hi serem per abraçar-te
una forta abraçada i un petó
(aiii, tinc enveja sana quan miro l’Oleguer)
Sort d’aquesta sensació, de vegades, isnel, de trobar algú a l’altra banda, quan apareixen els dubtes, les ràbies i els neguits … [I ara ets tu qui fa comentaris i posts de matinada :)]
Petons 🙂
desconec què és l’insomni (em sembla que per sort!) però ja veig que el teu està molt ben acompanyat (segur que per sort!)
besets!
Estimada Isnel: la xerrameca incontinent d’un Lloro m’ha despertat. Felicitats de tot cor. Tens un fill bonic com una aiguamarina. I jo sé el que em dic.
Petons, petons, petons, milers de petons per a tu i per a l’Oleguer!
Doncs mira a punt de.., no..ja a l’1 de maig he passat com gairebé quasi totes les nits que em connecte (que en són poques últimament) a veure el meu «nebodet» Oleguer i gaudir en la seua careta reflexada la teua felicitat, hui no treballem , hui ja és festa, dels qui treballem, però en dies de festa es permet donar besets no? doncs apa besets per totsdos 🙂
Malgrat l’insomni et noto feliç Isnel! Segueix aixi!!!
Aprofita aquests bells moments!!! 😀
I tant si n’es de bell el mon malgrat la nostra bena als ulls!
Que sapigues que sempre ens tindras al altre costat de la finestra quan necessitis quelcom.
Salutacions!
Tinc el mal costum de no estar mai allà on he d’estar. I si algun cop la casualitat ha volgut que participés de l’excepció que confirma la regla, potser llavors, tot i estant, no he sabut estar-hi. Em sap greu, Isnel, arribar tan tard a donar-te la meva enhorabona. Moltes felicitats. A tu, i a l’Oleguer. A tu, per tenir-lo a ell, i a ell, per tenir-te a tu. Un petó a tots dos.
Estem aquí, Isnel! fent-te companyia en tots els teus insomnis! …i que contenta n’estic de poder-los compartir amb tu!
petonets per tu i un somriure gegant per l’Oleguer!! 😉