Trenta-tres dies i trenta-quatre nits

D'aquí a poc més d'una setmana estaré a les portes dels trenta-tres dies i trenta-quatre nits que m'he agafat de vacances. Una de les nits la dedicaré a buscar els estels fugissers en un cel ple de misteris. I, a cada estel, formularé un desig. Una pila de desigs que encara no sé quins seran. Però me'ls imagino. De moment, i sense esperar la nit dels estels, he desitjat reviure un roure. I em penso que me'n sortiré malgrat les veus sensates dels que diuen que hi entenen i que això és impossible. Entremig de les fulles mortes, comença a sobresortir el verd tendre dels brots nous. I quan me'l miro, que ho faig tant que els veïns deuen pensar que ara sí que definitivament he perdut el seny, sento olor de primavera encara que estiguem al cor de l'estiu.

De la resta de dies i nits de vacances, només sé que vull que siguin llargs. Per dormir, per llegir, per escriure, per jugar, per nedar, per regar, per cuinar, per parar taules llargues i col·locar un plat d'esqueixada i una copa de vi davant dels meus amics mentre esperem el moment d'estirar-nos al jardí de cara al cel, buscant els estels que fugen…

Ho tinc molt pensat: si mai em toqués la loteria (que no em tocarà perquè no hi jugo) o rebés una herència (que no la rebré perquè no hi ha cap possibilitat), plegaria de treballar i em dedicaria a viure. Potser faria horaris més intensos i agafaria enrabiades més grosses, però no hauria de comptar els segons que falten per arribar a les tres, ni suportar els rampells capriciosos de regidors novells i inexperts; ni somiar en trenta-tres dies i trenta-quatre nits que, quan me n'adoni, ja hauran passat volant; ni fer plans estrambòtics (llegir, escriure, jugar, cuinar…); ni bastir fil·ligranes per dur el nen al metge, el cotxe al mecànic, o el gat al veterinari sense que s'enfonsi el món.

Tinc tan pensat el que faria, si mai em toqués la loteria o rebés una herència, que em penso que aquest any, durant la nit dels estels, només tindré un desig: reviure roures per fer veure que és primavera encara que no toqui. I les veus sensates ja poden cantar missa, si volen.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Trenta-tres dies i trenta-quatre nits

  1. I a qui se li’n fot, de les veus sensates? A pastar fanc la sensatesa i els sensats, que la vida és breu i, de roures, en queden ben pocs; sort ha tingut aquest de topar amb tu.

    (Dona, com se t’acut dir allò de “col·locar un plat d’esqueixada i una copa de vi davant dels meus amics”, sabent que, d’aquí a poc, serem gairebé veïns? ui ui ui, que no saps el que has dit…)

    Molts besets, i també per l’Oleguer!

  2. Chat diu:

    Mite-la!!! :-)))

    Saps què? que em sembla que amb això del roure te n’estàs sortint… 😉

  3. nilex diu:

    No només és un somni que ens toqui la loteria o que rebem una herència, sinó també és un somni pensar que amb això podríem deixar de treballar, perquè, amb Hisenda toparíem! i se’ns quedaria la meitat. A mayor gloria del Estado.
    Bones vacances igualment i somia tot el que puguis!!

  4. KiM diu:

    Quant de temps sense passar per aqui…

    Veig que segueixes escribint…

    Intentare passar mes sovint, soc un desastre.

    Un peto

  5. Ainalma diu:

    Mareta meua! Et canvie les vacances! Jo ja n’estic farta!! I me’n queden fins al 3 de setembre…

Els comentaris estan tancats.

Trenta-tres dies i trenta-quatre nits

D'aquí a poc més d'una setmana estaré a les portes dels trenta-tres dies i trenta-quatre nits que m'he agafat de vacances. Una de les nits la dedicaré a buscar els estels fugissers en un cel ple de misteris. I, a cada estel, formularé un desig. Una pila de desigs que encara no sé quins seran. Però me'ls imagino. De moment, i sense esperar la nit dels estels, he desitjat reviure un roure. I em penso que me'n sortiré malgrat les veus sensates dels que diuen que hi enetenen i que això és impossible. Entremig de les fulles mortes, comença a sobresortir el verd tendre dels brots nous. I quan me'l miro, que ho faig tant que els veïns deuen pensar que ara sí que definitivament he perdut el seny, sento olor de primavera encara que estiguem al cor de l'estiu.

De la resta de dies i nits de vacances, només sé que vull que siguin llargs. Per dormir, per llegir, per escriure, per jugar, per nedar, per regar, per cuinar, per parar taules llargues i col·locar un plat d'esqueixada i una copa de vi davant dels meus amics mentre esperem el moment d'estirar-nos al jardí de cara al cel, buscant els estels que fugen…

Ho tinc molt pensat: si mai em toqués la loteria (que no em tocarà perquè no hi jugo) o rebés una herència (que no la rebré perquè no hi ha cap possibilitat), plegaria de treballar i em dedicaria a viure. Potser faria horaris més intensos i agafaria enrabiades més grosses, però no hauria de comptar els segons que falten per arribar a les tres, ni suportar els rampells capriciosos de regidors novells i inexperts; ni somiar en trenta-tres dies i trenta-quatre nits que, quan me n'adoni, ja hauran passat volant; ni fer plans estrambòtics (llegir, escriure, jugar, cuinar…); ni bastir fil·ligranes per dur el nen al metge, el cotxe al mecànic, o el gat al veterinari sense que s'enfonsi el món.

Tinc tan pensat el que faria, si mai em toqués la loteria o rebés una herència, que em penso que aquest any, durant la nit dels estels, nom

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Trenta-tres dies i trenta-quatre nits

  1. Spock diu:

    No em surt el final de l’article, però segur que, si has estat capaç de fer reviure un roure, més d’un dels desitjos que demanis als estels es farà realitat. Bones vacances!

Els comentaris estan tancats.