Fàcil, fàcil, no ho és… O sí?

Venia jo aquesta tarda per la Nacional-II, ran de mar, travessant els pobles del Maresme, sota un solet reconfortant, satisfeta per la feina feta: quatre visites a grups escolars per parlar de llibres. Tenia encara retingudes a la memòria les preguntes, els comentaris, els dibuixos que els petits lectors han fet sobre el llibre llegit, les signatures (calculant una mica per sobre, jo diria que unes dues-centes!), les idees per escriure llibres nous… i he posat la ràdio. Catalunya Ràdio. La Nacional. En Llucià Ferrer, que fa un programa diari de tres hores les tardes de dilluns a divendres, parlava de llibres. Ole, ole i ole, he pensat. Però resulta que no anava de llibres, l'espai, sinó de "el llibre", el seu, el del seu programa. I anunciava a cor què vols que dissabte que ve a les 11 del matí els signaria a Girona (RECORDEU-HO BÉ, ens deia a l'audiència, A LES 11 DEL MATÍ SEREM AL CORTE INGLÉS DE GIRONA, A LES 11 DEL MATÍ, repetia, SIGNANT EL LLIBRE, I DESPRÉS, A LES 12 O QUARTS D'UNA, A LA LLIBRERIA 22). Ostres, que bé, he pensat. Veus que fàcil? Fas un programa de ràdio de 15 hores a la setmana, aprofites per escriure'n un llibre, el treus per Sant Jordi, l'anuncies tant com vulguis al teu propi programa, anuncies de passada els dies que el signaràs i els llocs on seràs per fer-ho i apa, a menjar-te el món!

Un nen, aquesta tarda, em preguntava: És difícil escriure, publicar i vendre un llibre? En aquell moment li he contestat tot el que m'ha sortit del cor, de l'experiència, del seny i de la raó. Recordo que he començat dient-li: home, fàcil, fàcil, no ho és… I tot seguit he anat parlant de les llargues estones que et passes escrivint en lloc de fer una altra cosa (ep, perquè vols, que consti!), dels pelegrinatges per les editorials, dels temps d'espera, del part, de com li segueixes amb atenció les primeres passes, el seu creixement, el seu expandiment, la tremenda il·lusió que et fa tot plegat quan culmina en una tarda com la d'avui… Una estoneta més tard, però, després d'escoltar la ràdio, ja no sé què li hauria contestat. Segurament, el mateix.

I ja paro, que després diuen que em poso amb els escriptorsmediàticsdéume'nlliuri! Al cap i a la fi, aquest senyor (i tants d'altres!) fan llibres, no? I Sant Jordi és el Dia del Llibre, oi?  I la il·lusió de treure un llibre la deuen tenir igualment, penso. Si més no, mira com li segueixen les primeres passes, pobrets, carretera amunt carretera avall, i quedant-se afònics de tant cridar durant 15 hores a la setmana a quina hora i a quin lloc presentaran el fillet que els ha costat tant de parir. O no? Doncs au, ja està.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 comentaris a l'entrada: Fàcil, fàcil, no ho és… O sí?

  1. Personalment, no considero literatura al que escriuren els mediàtics. Penso que són uns oportunistes però que les seves publicacions no tenen res a veure amb el que es parir un llibre, un bon llibre.
    Venen? Sí i molt. Tanmateix, és publicitat no literatura. I demostren poca ética i una gran manca d’escrúpols. Suposo que no saben escriure, en realitat, sinò no donarien gat per llebre.

    Petonets!!!

  2. júlia diu:

    Hola, Isnel, suscric el que dius. Sant Jordi era un dia que m’agradava molt, el meu preferit de tot l’any, però s’ha convertit en un carnestoltes, en aquests darrers anys. Ja fa temps que els de la tele ens piconen amb els llibres ‘seus’, el de Polònia, el de Caçadors de Bolets, la Trinca ha ressuscitat treient un llibre amb ’20 anys de cançons’ -per què no un d’autoajuda explicant com es passa a fer peles després de fer ‘pàtria’?-, i els de la ràdio, el mateix. Són llibres oportunistes, normalment fets de pressa, de consum immediat, lligats a sèries, programes, d’èxit. Si tens un mitjà de difussió i un micro a la mà i encara més, un focus al davant, doncs… pots tenir sort. No crec que això canviï en aquesta societat on tot és espectacle, la veritat és que és el dia que compro menys llibres, si no és la casualitat i que en veig un que ja em pensava comprar i que puc trobar amb facilitat sota la pila de monòlegs del buenafuente o altres semblants. Si mires els apartats de crítica de llibres dels diaris, normalment donen també molta ‘audiència’ als seus, o sigui, escriptors lligats a la ‘casa’, als quals mai no es deixa malament. Les grans editorials ocupen els prestatges de les llibreries i la feina és trobar un llibre d’una editorial petita, amb alguna excepció quan l’autor és ja famós o conegut. En fi, que, en el teu cas, tens un gran mèrit de surar amb dignitat per damunt d’aquest mar de confusió literària. Com amb les revistes del cor, però, la responsabilitat és també del públic comprador, no ens enganyem, que a l’hora de comprar llibres opta per aquests títols, amb molts motius, una amiga meva en va comprar un any un dels mediàtics pel seu fill ‘que no llegeix i així a veure si s’anima’…

  3. ramon diu:

    Doncs jo, Isnel, maca, subscric tot el que diu la Júlia, per no allargar-me. Déusemenguard de comprar mai-de-la-vida un llibre d’un paio(a) mediàtic. Però mira, noia, devem ser minoria els que no ens deixem entabanar pel marketing de les editorials i demés oportunistes, perquè de vendre’s es venen, sinó, no els publicarien, que d’altruistes no en tenen res aquesta gent. La veritat és que el Sant Jordi cada dia me’l crec menys. No sé, deu ser que m’estic fent gran i descregut. Ah! i aprofito per dir (em permets, oi?) que la M de la P Janer dels Doblons, per mi, no cal que escrigui res més, que faré com si no existís, i ja et deus imaginar els motius (de fet, no ha estat mai gaire santa de la meva devoció)

  4. Els llibres dels senyors, senyores, senyoretes i senyorets mediàtics no tenen capacitat de suscitar els somnis dels lectors: més bé, susciten la son.

    Sí, bé, alguna excepció n’hi haurà. Quan en trobeu una, m’aviseu, eh?

    Besets, Isnel!

  5. Ainalma diu:

    Jo crec que el que passa amb aquesta gent és que trau llibres “a pataes”, el que em fa pensar dues coses: o tenen darrere un seguici que els fa la feina o les seues obres no tenen una mínima qualitat. Pense que les obres s’han de meditar una miqueta, deixar reposar i reprendre-les altra vegada; si després de llegir-les passat una mica de temps les continues reconeixent com a quelcom teu és que és digna de publicació.

  6. Lluna diu:

    No puc opinar amb coneixement de causa, perquè mai he tingut cap llibre d’aquests d’escriptors mediàtics a les mans. No em criden gens l’atenció. I, de fet, com que tampoc miro massa la tele, tampoc sé massa qui són…

    Però tens raó, no m’agrada passejar per la Rambla per sant Jordi i trobar-me que la majoria de llibres que estan posats a primera fila són aquests. Sovint tinc problemes per trobar algun llibre dels que m’agraden a mi, que són més aviat minoritaris.

    Com deia avui a no sé qui, per sant Jordi no crec que arribi a gastar-me un 10% del meu pressupost anual de llibres. Però, el que està clar, és que llibres d’aquest tipus no els compraré pas.

  7. De tot hi ha (i hi ha d’haver) a la vinya del Senyor… I a qui no li agradi el raïm que mengi plàtans, cireres o un bon filet al pebre que és deliciós.

  8. júlia diu:

    He posat una referència a aquest post en el meu d’avui, sobre el tema, amb el teu permís. Una abraçada barcelonina.

  9. júlia diu:

    He posat una referència a aquest post en el meu d’avui, sobre el tema, amb el teu permís. Una abraçada barcelonina.

  10. júlia diu:

    A veure si ara tinc sort amb el comentari, que se’m penja… he posat una referència al teu post en el meu, una abraçada barcelonina.

  11. Ep, Isnel, tornem a tenir-te per ací? Tens raó. El Dia 23 és el Dia del Llibre, i qui faci llibres, que els vengui; té tot el dret. Tenim tota la resta de l’any per fer literatura. El que cal és que la gent entengui la diferència. Els mediàtics em rebenten, No els compro i punt. I que cadascú faci el que vulgui.

  12. ramon diu:

    Avui dos petons i dues roses (per a tots dos!)

    @;-‘–,—

    @;-‘–,—

  13. Feliç dia del llibra, Isnel!

  14. Deric diu:

    Ja saps què opino també.
    Aquests llibres no passen d’un Sant Jordi, en canvi els bons llibres es compren durant molts anys, ja vas poder comprovar ahir com un llibre que té tants i tants anys com “El drac de Bagastrà” encara es ven i té més de 13 edicions. Ho aconseguirà això algun del Buenafuente? Ja et dic que no, l’únic que aconseguirà es veure el seu llibre a la pila dels saldos, en canvi aquests com el que t’he posat d’exemple, no estarà mai en aquesta pila.

  15. saltenc diu:

    Hola Isnel feia dies que no et visitava, veig que intentes arrancar el blog, no desisteixis.

  16. saltenc diu:

    Hola Isnel feia dies que no et visitava, veig que intentes arrancar el blog, no desisteixis.

  17. saltenc diu:

    Hola Isnel feia dies que no et visitava, veig que intentes arrancar el blog, no desisteixis.

  18. manel diu:

    La tele mata el llibre. En tots sentits.

  19. si tens un moment:

    http://telamamaria.blogspot.com

    irreverent, iconoclasta, ecléctic i llibertari

    gràcies

    salut i república

  20. Litus diu:

    Sí, que costa, sí. I “costa”…diners!! Però quan surt, tens raó, fa il·lusió.

Els comentaris estan tancats.