És meva (i només meva!)

Avui fa vuit dies que vaig fer un any! La Isnel volia venir fins aquí i dir-ho. Però no va poder. Com que és meva (i només meva!), no té temps per a ningú més, ni per a res més. Gairebé, gairebé, gairebé, ni per ella mateixa no en té, de temps. Jo ja li ho dic, que vagi, que corri, que escrigui, que balli, que rigui, que passegi, que jugui, que nedi, que parli, que somïi, que voli… I ja ho fa, ja: va, ve, torna, corre, escriu (bé, d'això, ho fa molt poc, ara), balla, riu, passeja, juga, neda, parla, somia i vola… Però ho fa tot amb mi! Perquè és meva (i només meva!).

Diu que quan jo vagi a l'institut (no falten llunes ni res, perquè passi això!), jo ja no voldré que em canti cançons, ni que m'expliqui contes ni que m'agafi a coll, i per això ara en fa reserves. Ella en diu "fer reserves" i jo en dic "acaparament". A mi ja m'està bé, perquè la Isnel és meva (i només meva!), i només faltaria que li passés pel cap fer qualsevol cosa sense mi. Només faltaria!

De vegades li veig una mirada una mica nostàlgica (només una mica). Suposo que pensa en els dies que es passava tota sola (pobreta!), capficada en aquesta pantalla, parlant (ella en diu "parlant", però jo no sé ben bé com ho diria) amb tots vosaltres a totes hores del dia, de la nit i de la matinada. Suposo que també pensa en aquella mena de llibertat tan bestial que va assaborir durant tants anys (sortia i entrava de casa quan volia, sense donar explicacions a ningú), o en aquelles hores eternes imaginant-se històries, personatges, paisatges i escenaris, escrivint-los, portant-los a una editorial, o a un premi, i després sentint aquelles pessigolletes a la panxa quan veia que allò que ella tota soleta havia imaginat i escrit es convertia en un llibre que un grapat de petits desconeguts anònims corria a comprar i a llegir. Suposo que pensa en tot això, la Isnel, quan la mirada se li torna una mica nostàlgica. Però aleshores vinc jo, l'inundo de blau, li somric, li amanyago la cara, li faig un petó, i la Isnel s'oblida de la nostàlgia i s'oblida de tot. Perquè, sabeu una cosa? La Isnel és meva (i només meva!).

Vindrà un dia que tornarà a ser una mica de tothom, jo ho sé. I ella també. Però de moment, les coses són com són. I jo no ho penso pas canviar. I ella tampoc, més que res perquè no pot.

I ara me'n vaig a omplir-la de petons, que se li ha tornat a posar una carona de nostàlgia, pobra Isnel…

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 comentaris a l'entrada: És meva (i només meva!)

  1. Lluna diu:

    Ostres, que maco que està l’Oleguer!

  2. ramon diu:

    Ostres, Oleguer, ets tu? Si sembles un “Petit Príncep”. Que gran i que guapo t’has fet, meremeva!
    Fas bé de tenir la Isnel només per a tu. Perquè és teva (i només teva!), digues que sí.
    Digues-li també que l’estimem molt (i a tu també, és clar!) i encara que la trobem a faltar en aquesta finestreta lluminosa que ara t’escric, també sabem que fa el que ha de fer: estar per tu i només per tu. I sabent això nosaltres també som feliços. I mira, si un dia ens regala una sorpresa com la d’avui, doncs ves… no sé… és com si… No hem facis cas, Olegueret, que l’emoció és molt gran. Apa! sigues bon minyó -que sé que ho ets- i estima molt a la Isnel. I fes-li molts petons de part nostra. I…

  3. gulgulan diu:

    Gràcies per haver deixat escapar el teu tresor una estoneta, Oleguer. Digue-li de part meva que a alguns de nosaltres també se’ns posa mirada nostàlgica quan veiem que no escriu per aquí. Però que també se’ns dibuixa un somriure a la cara quan veiem la raó del seu silenci.

    Fes-li un petonàs de part meva. Per cert, ja t’has adonat com has canviat?? 😛

  4. Tot i que ja t’havia felicitat en post anterior, deixa’m tornar-ho a fer en aquest. Per molts anys, Oleguer. Un petó i una abraçada per a tu i ta mare.

  5. Chat diu:

    Aix…
    Jo que ja tinc ganes del tercer,
    l’entenc l’Isnel… 😉

  6. bitxo diu:

    Òstres, que maco que està… Felicitats, Oleguer, per l’aniversari i per fer feliç a l’Isnel. Un petó 🙂

  7. aina diu:

    caram Oleguer! que guapíssim! moltes felicitats 🙂
    i digues a la Isnel que nosaltres estem bé, i que encara que trobem a faltar la seva companyia estem contents de saber que la tens tu…
    abraçades als dos

  8. manel diu:

    Disfruta-la, Oleguer. No és ben bé tota teva, però ets el més important per a ella. Però que sapigues, jovenet, que un temps va ser una mica nostra. I no l’oblidarem mai.

  9. nimue diu:

    que guapíssim que està! moltes felicitats per als dos!!
    no m’estranya que se’t passe una miqueta la nostàlgia…
    saps que continuem esperant-te.
    Un beset, bonica!

  10. JÚLIA diu:

    No m’ho puc creure!!! Felicitats, m’encanta veure que, encara que sigui de tant en tant, les ‘gotes’ gotegen…

  11. Ainalma diu:

    Mare meua, com ha crescut l’Oleguer!! Està guapíssim, per a menjar-se’l, i quins ulls!! No m’estranya que la Isnel no pose objeccions a ser completament d’ell…
    Un beset a tots dos, i moltes felicitats!!

  12. gemminola diu:

    Tens un nen preciós Isnel!
    Un petonet per a tots dos!

  13. namaga diu:

    Moltes felicitats Oleguer i ummm! quina bona olor que fas!, aquella olor tan bona
    a nen petit, de segur que la Isnel ara també fa aquesta olor oi? 🙂

    Ja ho veus Oleguer, digue-li a la Isnel que aquí la seguim sentint-la de ben aprop,
    i que tinc molt bons records d’aquell cap de setmana a Girona, un beset a tots dos muuuac.

  14. Isnel, que macoooooooooooooooo està el teu nen !!! Oleguer has crescut tant… i ja ets tot un príncep ros i d’ulls blaus..Oi, nena, quina enveja!!! Despertat al matí i veure que aquest mirada blavenca, marina, t’ abraça i t’embolcalla….

    Molts petons per tots dos i et trobo a faltar, guapa!

    Lili;-)))

  15. Isnel, que macoooooooooooooooo està el teu nen !!! Oleguer has crescut tant… i ja ets tot un príncep ros i d’ulls blaus..Oi, nena, quina enveja!!! Despertar-te al matí i veure que aquest mirada blavenca, marina, t’ abraça i t’embolcalla….

    Molts petons per tots dos i et trobo a faltar, guapa!

    Lili;-)))

  16. Marededéusinyor! Quina cara més bonica de xiquet entremaliat! Ui ui ui, Isnel, la de faena que et va a donar aquest trastet…

  17. Doncs igual ens el quedem , eh? Amb eixa carona tan dolceta… Que no, que és broma, que te’l tornaríem!

Els comentaris estan tancats.