Blau

Tinc davant meu, sobre la taula, el blau dels teus ulls empresonats en un marc brodat per dones anònimes guatemalteques, un blau que es confon amb el blau de fons de l’Atitlan, el llac envoltat de volcans que vam travessar de cap a cap fa pocs dies, mentre un sol ardent i brillant penetrava en tots i cada un dels racons de la barqueta que, menada per un pilot menut i callat, ens endinsava per un camí ambigu, fet de trossets de sentiments intensos però també contradictoris, sobretot els meus, que van ser els responsables de llençar-me de cap a l’aventura més gran que havia començat mai, en un intent d’entendre, de captar, d’assimilar, d’assumir i d’acceptar tot allò que no es pot entendre ni captar, que no és assimilable ni assumible, i que continua sent totalment innacceptable per cap ment mínimament moblada, com diuen ara, i que m’ha dut de retorn a casa amb la sensació d’haver-me acabat de trencar per tots costats, sense possibilitat de trobar cap cosidora que posi tots aquests retalls al seu lloc amb una mica de dignitat i d’elegància, combinant les emocions més profundes amb els serrells de seny que encara hi deuen haver escampats per algun lloc, o no, perquè de vegades penso si ja l’hauré perdut tot i el que faig és només avançar per un camí fet de fum, o de boira, que no porta enlloc i que dóna voltes i voltes sempre sobre tu, sobre la teva veu, les teves mans, el teu pensament, la teva vida, els teus sentiments, els teus somnis, els teus anhels, els teus projectes i, sobretot, el blau dels teus ulls, que em desmunta per dins i per fora sempre que em retorna sobresortint en els moments més especials, únics i inesborrables que hem viscut i sentit plegats, i que conservo com el tresor més estimat de tots els que he arribat a tenir i a tocar mai. El meu enyorament, avui, és blau. I tan intens que fa un mal profund i desesperant com mai. El meu enyorament, avui, és un abisme blau que no té fons.[@more@]

Tweet