Fa quatre dies, com aquell qui diu, encetaves el teu dip amb el temor de trobar-te el full en blanc i no saber què posar-hi. La Verge Santíssima! Ja voldria jo, de vegades, tenir aquests mateixos temors i sortir-me’n com te’n surts tu. Confesso que t’he descobert fa molt poc, tant que fins i tot m’avergonyeix concretar-ho. Però ara ja et puc dir que te’ls he llegit tots. Seguint la teva tònica, seré breu. Deixa’m dir que, encara que no t’ho creguis, m’acarones amb molta tendresa, que moltes nits els teus pensaments m’acompanyen fins al llit, que alguns matins he pres el cafè amb llet amb tu i que m’ha semblat, fins i tot, que comentàvem les mateixes notícies del diari. La teva poesia és dolça, la teva enganyosa senzillesa em deixa amb els ulls i la boca ben oberts, la teva capacitat d’expressar-te en poques paraules és del tot envejable, els somriures que ens regales són com una xocolata calenta, negra i espessa a les tardes més inclements de l’hivern, les imatges amb què ens omples els ulls fan que tinguem la temptació de clicar-les i guardar-les en un arxiu ben nostre. I tant que pots ser el champion of the world, si vols, com deies tu mateix no fa gaire. Del world d’aquí, segur. En la meva particular categoria d’aquesta mena de crítica parcial, subjetiva, íntima i personal, tu encapçales la categoria de "El somriure indispensable" (indispensable per continuar per aquí).[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- agost 2007
- juliol 2007
- abril 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
Noia, veig que continues en plena forma! Continua gotejant…
Niq… comentari lleig! x’D
A mi també m’agraden força aquestes gotes, el «problema» que em trobo algun cop és que desconec que quin dip parles. Tot i això, segueix amb les gotes.
🙂
Isnel a mi em passa com el JosepArnau… Serem xafarders… 😉
Isnel, a mi també m’agraden molt els seus miols. I de les fotografies, què puc dir-ne… un luxe per als sentits.
Ei, tu també ho fas molt bé, eh!
a mi també m’encanten els somriures miolats… igual que les teves preuades gotes 😉 Abraçades!
És molt original aquesta manera de parlar d’ altres dips. I quan llegeixo algun d’ aquests dips de que parles, resulta que hi trobo petits detalls que en anteriors lectures no havia vist. Endavant!!
Si que és original; és com una suau poesia llegida sobre una barqueta, mentre navegues en un plàcid llac càlid.
És molt dolç i suau.
M’agrada com escrius!