Perdoni, vostè, sí, sí, vostè… és que miri… resulta que tinc una mica de claustrofòbia, jo, res de l’altre món, eh? Però aquest cinturó… ostres, m’estreny aquí, ho veu? Em creua el pit i sembla que m’ofego… Li voldria preguntar si me’l puc treure… Com diu? Una multa? Escolti, és el meu cotxe, i la meva vida… I la meva claustrofòbia, què caram! Els diners que costem a la Sanitat, diu… No, si jo ja ho entenc, no es pensi, però és que… No, esperi, no tregui pas el bloc, que ja me’l poso. Jo només preguntava…
Perdoni, senyor… què fa? Una altra multa, ara? Però, per què…? Torna a ser el meu cotxe, aquest, sí. I el cigarret també és meu… Ah, que no puc? No puc encendre un cigarret dins del meu cotxe…? És que m’hi sento molt bé, jo, conduint i fumant de tant en tant… Sí, ja veu… Ja veu que demano ben poca cosa, jo… Però, què fa? Endreci el bloc de les multes, home de Déu, que ja ho entenc… sí… O no…
Miri, sap què passa? Que resulta que, amb el cinturó, condueixo més tensa, sap? Sí, més nerviosa, menys "suelta", no sé si m’explico. I, ara, sabent que no puc fumar, encara m’hi posaré més. Miri, entre vostè i jo… Jo sóc més perillosa a la carretera amb el cinturó posat i sense poder fumar. Sí, coses meves, ja veu, però és ben bé com li ho explico… Ah! Que les estadístiques li diuen una altra cosa, a vostè! Doncs miri que bé!
[@more@]
Aix, que m’has tret el tema del post de demà ….
Però té la seva lògica …… o no.
En Sàlvia, amb el que deixa entreveure, i no diu, no està mancat de raó; ben al contrari, la té tota. Fins i tot jo, que em considero un acèrrim defensor de les llibertats individuals, he d’anar admeten que en casos com aquest, no hi ha més remei que acceptar les normes. I no vull dir que no em costi, però, cada cop hi han més evidències que en confirmen el seu encert.
No és prudent parlar d’egoisme Isnel, quan amb les teves accions, pots …
Al pas que anem, acabaran prohibint-me menjar pipes mentre el vaixell navega. No et fot!
És un tema complicat i segurement ja s’estàn passant de la ratlla, però pensant-ho fredament i si mirem els aventatges? Un motiu més per deixar de fumar, jo ja fa uns mesos que ho vaig fer. Veig que el mètode Larsson no va funcionar molt oi?
evidentment si és multable parlar pel mòbil, ha de ser-ho igualment el fumar. No hi veig la diferència.
Si el fumar relaxa, i un necessita relaxar-se que es pari a un area de descans i es relaxi tant com vulgui, però a la carretera no, perquè hi som tots i pot rebre el que menys culpa hi té.
Isnel! Què dius que què! Aixó no ho pots fer!!! T’has de posar el cinturó! Fuma tot el que vulguis a dins del teu cotxe (mentre no tiris les burilles per la finestra), però el cinturó FÉS EL FAVOR DE POSAR-TE’L, no pensis només en tu, pensa en els que quedarien si tinguessis un accident i per no portar el cinturó…
Ehem… Veiam… Doncs volia dir que jo, si fos la responsable del trànsit… aplicaria el mètode Bush: trauria totes les carreteres, i llestos!
Isnel, jo també estava fart de la brutal persecució de què parles, anava aixecant banderes per allà on passava, fins i tot, havia deixat que és perdés algun client, perquè no és podia fumar en el seu despatx, i ja per acabar, no he agafat més d’un taxi, si el que em suposava era l’haver de llençar la cigarreta; el que passa, és que vaig veure que la batalla la tenia perduda. He deixat de fumar, i ara, ja no em persegueix ningú.
Tal com ho entenc, aparentment tenim uns grans marges de llibertat, però no deixen de ser això, uns marges dels quals és difícil sortir-se’n perquè mai com ara hem estat tan fitxats, tan controlats, tan dirigits. Podem dir el que ens sembli (o gairebé), podem criticar el poder, podem menysprear-lo, però, paradoxalment, li demanem ajut cada cop que tenim un petit contratemps: que si els gossos es caguen a la vorera, que si m’agradaria una subvenció, que si m’han de buscar feina, que si el veí em mira malament, que si aquest fumador m’ha tirat el fum a sobre…
Quant al fum del tabac, ens adverteixen dels mals que causa, ens donen dades, provoquen mal rotllo, però ens proporcionen poquíssima informació sobre, per exemple, el fum dels cotxes i la seva incidència en la salut individual i col·lectiva, fins i tot en l’aspecte del planeta.
Que us sembla, quanta estona tardaré a suïcidar-me amb el fum dels cigarrets en un local tancat i quant em costarà amb el fum del tub d’escapament d’un cotxe? (pura demagògia? No n’estic tan segur).
Són capaços d’incidir en els petits problemes, que de vegades ni tan sols ho són, i no volen, no saben o no poden enfrontar-se als problemes més greus.
Una vegada més sé que parlo molt i m’explico poc i que potser no es tractava d’això. A més, se que no està bé escriure el post en el blog dels altres. Procuraré no reincidir. De moment aquí queda.
Estic d’acord amb en Pere. I crec que aquesta creuada antitabac vé, en el fons, de la venada puritanista i repressora de la llibertat que està envaint els Estats Units des de ja fa un temps i que cada vegada va a pitjor. De tota manera és totalment cert que el tabac fa mal a la salut i a la convivència. Jo encara no he aconseguit deixar-lo però sé que ho he de fer. Es una de les prioritats d’enguany.