Tocaria escriure algunes gotes de dips, ara, que fa dies que no en cauen. Però també tocaria posar ordre als papers de la taula, que n’hi ha massa, i netejar el garatge, que està massa ple d’andròmines per llençar. També tocaria reprendre projectes arraconats massa de pressa, i trucar a algú que tens massa abandonat, i anar a fer aquell cafè que vas ajornant, i lliurar un article promès, i llegir aquell llibre que ja té pols a la coberta, de tant esperar. I posar una mica més de música. I comprar llençols nous, de colors més càlids. I canviar els coixins del sofà, massa aixafats. I arreglar el llum de peu del racó. I plantar quatre pensaments a les jardineres, que fan llàstima. I ordenar els àlbums de fotos. I endreçar aquell calaix maleït. També tocaria anar a veure el mar, ara, i somriure més, i tallar-te una mica els cabells, i no eludir reunions eludibles, i mirar una mica més el cel. I ventilar. I esbandir. I despenjar el telèfon cada vegada que sona. I no buscar tant la nit. I no tancar tan aviat la porta. Tocaria posar una mica d’ordre a fora i a dins. Però ara no pots. Ara estàs massa pendent de les hores que vénen, dels dies que s’acosten, d’un avió que ha d’arribar de lluny, d’una incertesa que no et deixa dormir i d’unes promeses que pengen d’un fil molt prim.[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- agost 2007
- juliol 2007
- abril 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
Espero que aquests temps que s’atansen duguin aires de calidesa per a poder fer el que fa cua i s’espera.
Em sembla que va ser John Lennon el que va dir:
“la vida es allò que passa mentre fas altres plans”
La teva prosa és bona inclòs quan omples buits existencials.
En Rufus ho diu, i jo ho corroboro, que bé que escrius, Isnel. Els meus desitjos per a què el fil no es trenqui.
Sí que toca fer moltes coses, sobretot el cafè amb els amics (o mojitos)!!!!
Sort!
Espere que eixe fil s’enfortisca i les promeses que du eixe avió el convertisquen en una corda o més encara en un tapís que et duga la serenitat necessària per enllestir totes les altres coses amb plaer i calma. Ah i jo no em tallaria el cabells, m’encanten els cabells llargrs, quina enveja 😉 Una abraçada.
Ostres, m’acabes de recordar una llista de coses molt llarga que he de complir… i per molt temps que tingui mai trobo el moment… gràcies!
de nou vull afegir que escrius de conya! noia, doncs deixa el llibre empolsegat i segueix el que et dicti el cor. I si el cor s’equivoca… disecciones a trosset aquesta cosa que t’ha fet patir i ens ho expliques en un post.
Una gran abraçada!
Com t’entenc… Jo també tinc totes aquestes coses per fer i poc temps per dedicar-m’hi.
És curiós com llegint els altres acabem llegint-nos nosaltres mateixos… He vist el teu text aquest matí i no t’hi he deixat cap comentari perquè l’he entès massa bé (fins allà on puguem entendre «massa» les coses). És preciós, com sempre.
Però, de sobte, m’he trobat pensant que jo ja no estic pendent de les hores que vénen, ni dels dies que s’acosten. Tampoc estic pendent ja (hi ho he estat durant una llarga temporada) d’un avió que ha d’arribar ni d’una incertesa que no em deixa dormir. Tampoc em treu la son ja cap promesa que penjava fins fa poc d’un fil molt prim.
I no sé si dir-te que ets una dona afortunada o si l’afortunada sóc jo. O si tirar el barret al foc.
Una abraçada.
A tu l’avió que ha d’arribar de lluny et pot portar promeses i a mi em pot dur amenaces. Sigui el que sigui el que porti l’avió que ve de lluny, sobreviurem, Isnel, ja veuràs. I prego als Déus de l’Avenir que siguin benèvols amb nosaltres i que a tu t’atorguin la saviesa que t’indiqui el camí per deslligar el teu cor i aprendre a començar de nou. I mentrestant, anirem a fer cafès o mojitos, com proposen més amunt, oi?
Jo també m’apunto als mojitos, diuen que la menta va molt bé per les plomes, a més, com és tropical, potser enamoraré al meu Lloro estimat!
Ja em tens enamorat, rei. I la Trasto també. Tots tres ho tenim molt ben assumit, això. Ai, sort que som bestioles i no persones, si fos així ja la tindríem liada…
I tant, pots comptar que ja tindriem aquell senyor vestit de blanc que viu a un pais molt petit dins d’una gran ciutat, dient-nos que no som bestioles de déu!
Què cony en sap, aquell senyor, de Déu i de les seves bestioles? No res.
Isnel! Ep, isnel! Per les bestioles també n’hi haurà? Sí?
Lloro, calla. Que borratxo perds molt.
Aquesta tia!… Isnel, per què no li barres el pas?
Em posa nerviós; algun dia me la carregaré!
… molta sort 🙂
Sí. He descansat com un rajà. Al damunt de la panxeta peluda i toveta de la Trasto s’hi està de conya!