Resumeixo el que he llegit avui a la pàgina 31 d’un diari d’aquí: més de cinc mil persones defensen els valors tradicionals de la família en boca d’uns quants representants de les 93 entitats que han signat el Pacte per la Vida i la Dignitat. Fins aquí, res a dir. Un pacte per la vida i la dignitat, d’entrada, és lloable. Molt lloable. Però després comences a llegir… El senyor Daniel Arasa, representant (o no sé ben què) del Grup d’Entitats Catalanes de la Família diu (ho deixo tal qual ho he llegit, en castellà, per no perdre cap matís en la transcripció) : "No se trata de homofobia, sólo de que no es lo mismo, y a quien diga lo contrario hagámosle la prueba del algodón: preguntémosle si le da igual que sus hijos vayan de colonias con monitores homosexuales".
Faci’m la prova del cotó, senyor Arasa, vinga, per on vol començar? Miri que m’hi poso bé, jo. Faci, faci, no es talli. Fregui, fregui fort. Ara, després no s’espanti, jo ja l’aviso. No s’espanti si veu que, de la meva pell, i de més endins també, en surten traces de persones transparents, sensibles, generoses i posseïdores d’un cor que ja voldríem tenir vostè i jo. Bé, vostè no ho sé. Jo, segur que sí. Escarrassi’s una mica més, així, sense por, i veurà el cotó tacat d’aquestes coses tan maques que a vostès els omplen la boca: amor, dignitat, humanitat, esperit obert, diàleg, companyia, responsabilitat, honradesa. I, si rasca una mica més, només una mica, potser encara hi trobarà engrunes (o llesques) de patiment injust. Faci-ho, senyor Arasa, en mi i en moltes més persones de l’orientació sexual que sigui (ara no em dóna la gana de revelar-li la meva, ja veu) que tenen la immensa i incommensurable sort de tenir persones homosexuals al costat cada dia i cada nit, en dies tristos i en dies feliços, enmig de tempestes i en plena calma.
Senyor Arasa, a mi, el que em fa por de veritat són les persones que duen els seus a fills a colònies amb monitors que pensen com vostè.
(Amb la feina que tinc, i prestant-me a la prova del cotó, jo! Però ara ja està fet.)
[@more@]
Jo tmbé ho he llegit, però hi estic tan aostumat que ja no em fa mal. abans, sí, ara no. i trobo que ho expliques molt bé, i jo, si algun dia tinc fills, qe espero que sí, segur que no voldria que els seus monitors de colònies fossin com aquest senyor. Una abraçada, guapíssima.
una altra cosa: jo, si no ho saps t’ho dic ara, sóc mestre de gimnàstica en un cole de primària. Ja fa temps que no m’amago de res, però tampoc ho escampo, no sé si m’explico. Però em fas pensar en què dirien alguns pares que no ho saben si ho sabessin. Els traurien del cole perquè el mestre de gimnàstica del seu nen és gai? És just? què els puc fer jo que no els pugui fer un que no ho sigui? notícies com aquesta em posen de molta mala llet encara i últimament sembla que no paren. Aans deia que hi estava acostumat, però potser no és ben així, encara no.
A mi també me la pot fer la prova del cotó que de passada em farà una neteja de cutis. El senyor Arasa viu encara una epoca en la que als homosexuals els deien una paraula que s’assembla molt al seu cognom. Per sort, poc o molt, les coses canvien. Tinc un nen de poc mes de deu mesos i quan sigui l’hora anirà de colònies, i el que tinc clar és que no penso moure ni un dit per saber la orientació sexual dels monitors/es.
petons a tots. i un als morros al senyor arasa, perquè es mori de fàstic
Isnel, m’has emocionat i tot amb aquell escrit qe m’has dit que lligís. no s´ñe pas què donaria per tenir la teva sensibilitat. quina sort, la d’aquests teus amics, isnel, de tenir-te, buf.
Subscric totalment les teves paraules, isnel. Totalment.
Isnel, encara que no en recordis el nom, potser, fent memòria…, sabries dir-me el lloc on es troba la botigueta de què parles en un dels informes del Grumet?. Segurament, també hi tindran algun beuratge per esborrar personatges com el senyor Daniel Arasa.
Em sumo al petó al «senyor» aquest. Li hauriem de fer un petó cada un.
Bravo, Isnel!
Encara que últimament escoltem més sovint bestieses com les que diuen aquests senyors, no deixen d’indignar-me i d’entristir-me. Però, saps que et dic? Que no es mereixen ni això. Jo un petó a ells no, ho sento, que encara els fotria una queixalada. Però a tu i a tots els que han enviat comentaris, sí. I un de molt fort.
Aquest pobre senyor Arasa m´ha creat un dubte, després entraré a la web d’e-cristians aviam si em poden «iluminar». Aviam, en la hipótesi que el senyor Arasa tingués un fill en edat escolar queda clar que no el portaria a unes colonies on hi hagués algun monitor homosexual…i si el que fos homosexual fos el seu fill petit ?, li prohibiria anar de colonies no fos cas que pervertís als monitors???, patètic. Per cert, intueixo que el senyor Arasa no em deixa ser monitor 🙂
Acabo de llegir el Viatge a Mart: escalfant motors. Genial.
caram, no tenia pas el (gust) de conèixer aquest (bon) home, però ara que sé per on va, me n’alegro de tot cor de no haver-me’l trobat. I ara! on s’és vist?! i això, la meva àvia, també ho subscriuria. Almenys, no tothom és tant caragirat 😉 ànims i abraçades
Ja ni m’indigno per declaracions com aquestes, només demostren la ignorància d’aquestes persones i la seva intolerància, llavors perquè molestar-se en contestar-los i rebatre les seves estupideses. Deia aquell: «Yo no soy tonto porque un tonto dice tonterias y yo no digo tonterias». Ja cauen pel seu propi pes.
Ara bé, sí que li diria al sr. Miró: sóc homosexual i treballador, per tant pago la seguretat social, el tant per cent de l’atur, el IRPF i tots els impostos municipals. És que em regala alguna cosa aquest sr? Em paga algo? Més aviat al contrari, jo estic sostenint uns serveis de l’Estat i, aquest, em considera un ciutadà de segona perque no tinc els mateixos drets que els altres ciutadans, això sí, els deures, tots.
Vol més arguments?
Isnel, carinyo, t’estimo.
Gràcies per la part que em toca! És recomfortant veure que algú contesta amb tanta rotunditat i ironia les bajanades que dia rere dia ens llancen alguns «personajillus» com aquest que tu cites.
A mi ja em perdonareu la ràbia, però és que en duc molta d’acumulada. Jo… optaria pels mètodes medievals però a favor de les causes de debò. Vull dir que al senyor aquest senzillament el penjaria pels collons del pal més alt. Seria un penell perfecte. Si més no serviria per saber cap on bufa el vent i nosaltres poder girar el vaixell cap a l’altra banda.
No sé si el pas de les hores em civilitzarà, avui, però ara mateix ho veig així. Al capdavall, les respostes civilitzades, aquesta colla de cafres no les entenen.
Isnel, t’entenc tant i tant! Per un moment, llegint el teu post del novembre, he pensat que era jo que tenia un altre dip i no ho recordava. Jo fa anys que tinc molts amics en masculí i també he hagut d’aguantar comentaris incrèduls, desafiants i recelosos. Ara suposo que tot plegat s’ha integrat en el paisatge, però a mi sempre m’ha estat igual: són els meus amics, i prou. Tot i que fins i tot la meva mare al començament deia (amb preocupació i tot; ara, però, se’ls estima tant com jo): nena, tu tens un imant! Potser sí, però vull pensar que tinc un imant per la gent honesta i sincera, que estima els seus amics i no els jutja. I per això em carreguen sobremanera comentaris com els del sr. Arasa i de molts que pensen com ell. Però des de fa ben poquet, me’n puc desentendre, perquè quan parlen en nom de la cristianitat i no sé què més ja no m’hi poden incloure perquè vaig presentar la baixa formalment. I sabeu què? serà una nimietat, però em sento molt més lliure…
Donsc mira, Isnel estimada amiga, jo no, no vaig a deixar que un individu com aquest em faça cap prova del «algodón», ni tan sols que me s’arrime, quan més lluny millor, que per a maldecaps ja en tinc prou amb els meus i amb les persones que estime. Que en el meu món no hi cap aquest,, però que no s’hi calve pel mig , perquè per defendre’l no em moura ni un pas enrrera. I el cotó que se’l passe ell pel seu cor a veure si hi troba una miqueta d’humanitat i després pel cervell a vore si encara li queda alguna goteta de matèria gris després d’amollar semblants barrafades. Una abraçada ben forta.
Molt be isnel, tota la rao. Molt bon post.
Aquest és un tema que ens toca de prop a tots, d’alguna manera o altra. No puc concebir aquesta mena d’odi o repulsió envers persones humanes com totes les altres, aquesta mania de crear diferències entre tots nosaltres…
Molt ben dit, si senyora! No entenc aquesta irracionalitat vers els altres, aquesta intolerancia i odi..
Quines declaracions més estúpides, les d’ aquest Arasa… Encara falta perquè aquests problemes s’ acabin…
AIXO QUE HAS ESCRIT ES UNA PUTA MERDA , AIIXÍ DE CLAR FARSANT QUE NO SAPS ESCRIURE UN LLIBRE?
VES A LA L’ESCOLA QUE T’HE N’ENSENYARAN MÉS QUE DOLENT
T’HAS ENFADAT ERA BROMA BUENOOOO EN REALITAT TAMBÉ ÉS UNA MICA VERITAT EL QUE TE POSAT ;PERO, NO PLORIS I TIRA ENDAVANT COM DIU LA GENT QUE LA VIDA ÉS CURTA I ES TÉ QUE APROFITAR VINGA ANIMAT I CONTINUA MES QUE DOLENT ……….PERDO VOLIA DIR QUE CONTINUIS ESCRIPTOR DE PACOTILLA AIIIIII…. PERDO ES QUE ESCRIBIN I PARLANT JO SEMPRE DIC LA VERITAT…….
PD:ET TINDRIES QUE TREURE’T LA ESO
PRINGAT
PRINGAT
I MÉS QUE PRINGAT
AMB AIXO JA HE ACABAT
ESCOLTA SABIES QUE TOT AIXO QUE T’HE POSAT ÉS MENTIDA ?
ÉS QUE ESTIC APRENENT A FER BROMES PER AIXÍ DE GRAN GUANYAR-ME LA VIDA
ADEU I BONA SORT AMB LÉSCRIPTURA
SI CADA NOCHE VOY HABLARTE A TU VENTANA ESPERANDO A QUE ME DES UNA CONTESTACIÓN Y AHY ESTAMOS HASTA QUE EL TIEMPO NOS PARE LA RUTINA EN TU VENTANA , SIEMPRE LOS DOOOOOOS
ESTA CANCION ES DE ANDY&LUCAS
A QUE MOLA?