Dóna’m la mà

Publicat el 30 juny 2005 per isnel

Dóna’m la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna’m la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna’m la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna’m el cor
per compartir
projectes i esperances,
dóna’m els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna’m la mà,
dóna’m la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s’exalta el vell desig d’un món millor.

Miquel Martí i Pol – Lluís Llach


Per vosaltres, que m’ho heu donat tot.

I vestirem taules encara més plenes i més alegres. I beurem entre flors. I esperarem les llunes de setembre que s’alcen sense cap vergonya i ens fan apagar les espelmes dels jardins humits. I anirem a trobar el mar de juny, un any rere un altre any, i buscarem ombres transparents.

I, quan me’n vagi, que me n’aniré, sé que m’esperareu, amb una llauna de menjar de gats en una mà i la regadora a l’altra. Perquè, si no, no me n’aniria mai.

Us estimo, i no sé pas com més dir-ho…

30 de juny de 2005 (un dia de justícia)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

27 respostes a Dóna’m la mà

  1. Imagine diu:
    1 juliol 2005 a les 1:26

    En podria dir moltes coses sobre el dia d’avui (¿o d’ahir ja?), però el que caldria dir ho diu una llei que ha eixamplat les voreres de la llibertat d’aquest país. Felicitats a tots(es) els beneficiats(des). La meva (felicitat) és tan gran com el respecte que us tinc i que us mereix la vostra manera de ser, de pensar, i d’estimar-vos…
    I qué cullons!!!… Que n’aprenguin!!!… A tot. A estimar, a ser, a pensar…Amb llibertat i respecte per l’altri!!!… Encara que potser tú no hi estiguis d’acord. En aquest món, encara que no agradi, hi tenim lloc tots(es), i tant de bó sempre hi hagi personetes tant especials i tant diferents.
    El que vos deia al principi. Avui jo també em sento (per vosaltres) molt i molt més lliure. Un beset a tot el «colectiu» de part meva, Isnel.

  2. gulgulan diu:
    1 juliol 2005 a les 8:50

    Tot i que la llei no m’afecta personalment, estic content per la seva aprobació. Ja anava sent hora, a més per justificar un guerra sense sentit, el Govern espanyol porti la iniciativa (tercer païs del món en oficialitzar les unions homosexuals) en causes més socials.

    Com acostuma a dir Gomaespuma: «Felicidades a los premiados»

  3. àngel diu:
    1 juliol 2005 a les 13:30

    Les csoes grans, grans grans, les expliques amb una senzillesa que enamora. Les coses petites petites petites les magnifiques amb una senzillesa que enamora. Ho escrius tot amb una senzillesa que enamora. Ho comentes tot amb una senzillesa que enamora. Aquesta fotografia és d’una senzillesa que enamora. I m’imagino que tu ets la personeta del mig. En la distància, ho celebraré amb vosaltres perquè sí que va ser und ia de justícia. I no la perdis mai, Isnel, mai mai mai la senzillesa amb què ens enamores.

  4. acollida diu:
    1 juliol 2005 a les 13:41

    Moltes felicitats per tota la gent que t’envolta i que tant t’estima, isnel. Ets (t’ho dic de debò, amb la boca ben plena de mots) una dona afortunada. Vol dir que t’ho mereixes. Perquè de persones com tu, n’hi ha ben poques.
    Avui (ahir ja, però per sempre més), tots som molt més lliures. Tots. Perquè quan es fa justícia amb un col·lectiu, es fa justícia amb la Humanitat sencera.
    Som ara molt més justos, i més lliures, i més savis, i més respectuosos, i més grans com a persones. Sí senyora!

  5. acollida diu:
    1 juliol 2005 a les 13:46

    I demà serem molts i moltes que agafarem la bandera de l’arc de Sant Martí i ens n’anirem a la mani de l’Orgull Gai. Molts i moltes que no hi hem anat mai però que estem rendits al davant de tant de patiment i de tanta valentia. Molts i moltes que volem ser al seu costat i convertir la seva alegria, la seva festa, en la nostra. Perquè s’ho mereixen. Perquè ens ho mereixem tots. (I que el PP en prengui nota. I que la santa mare església faci un pelet de memòria i aprengui a ser més humil, que ja aniria sent hora!)

  6. el Lloro diu:
    1 juliol 2005 a les 13:47

    Jo també hi aniré, jo també hi aniré, jo també hi aniré, jo també hi aniréééééééééééééééé!!!

  7. pentesilea diu:
    1 juliol 2005 a les 16:43

    sí que va ser un dia de justícia, sí…
    I quin post més bonic, Isnel. No sé ni què dir… :’-)

  8. omar diu:
    1 juliol 2005 a les 19:46

    Jo també t’estimo, Isnel, molt, molt, molt…, moltíssim. I ara no sé què dir, que m’has emocionat! Això no es fa, dona!

  9. Tristany diu:
    1 juliol 2005 a les 20:21

    Vosaltres encara no ho sabeu (perquè sempre ho he amagat), però…m’agraden els calamars a la romana.
    Així doncs, sol.licito, humilment, que quan arribi això de: «vestirem taules encara més plenes i alegres», i entrarien unes racionetes de calamars a la romana? 😛

  10. JosepArnau diu:
    1 juliol 2005 a les 22:11

    Veig que afortunadament de mica en mica anem millorant el mon, tot i que encara queden moltes injusticies per arreglar.
    Que sapigueu que tant tu Isnel com en Frederic m’heu fet arrivar la emocio fins a terres irlandeses.

    Torno l’abraçada cap avall, encara amb mes energia.

  11. Silenci diu:
    2 juliol 2005 a les 1:59

    M’has deixat sense paraules… 😉
    Petonssssss!

  12. joan diu:
    2 juliol 2005 a les 19:42

    Dues ploreres més per part meua ala! Una perquè hui no puc estar a la celebració per un pas hitòric i digne. Vaig estar-hi dissabte passat a valència, però m’haguera agradat estar hui també.
    L’altra perquè cap dels rostres desdibuixats que hi ha a la taula és el meu però sé que un dia en farem una altra foto on sí estaré perquè entre els rostres intuïts estan algunes persones a qui estime molt, moltíssim 🙂
    I no ho has pogut dir millor estimada Isnel, ho has dit com parlen els cors 🙂 Besoooooooosssssssssss

  13. pentesilea diu:
    3 juliol 2005 a les 11:07

    em sap greu utilitzar un comentari per dir-te això, però és que aquesta setmana he perdut una mica la serenor (no gaire agradablement) i avui he vist que un dia te la vaig fer perdre a tu, però agradablement. Gràcies, Isnel, per les teves visites 🙂

Els comentaris estan tancats.