dilluns, 4 de juliol de 2005. 17.57 h
Haurien de ser uns altres blaus: els del meu braç. Però a última hora m’ha fet vergonya (bàsicament, m’ha fet por perdre el poc glamour que ja dec tenir, ara mateix…). I poso aquests altres, que són més nets, menys artificials… Els meus són resultat d’una analítica feta aquest matí a primera hora per dues infermeres que parlaven dels croissants de xocolata que venen al davant de l’ambulatori, mentre una servidora, en dejú, es mossegava els llavis i la llengua (i es reprimia les ganes de mossegar-les a elles…), oferint el braç i veient com li xuclaven la sang a cops de llaminadures impossibles…
Aquesta nit, sopar. De feina. Passaria, passaria, passaria… Una quinzena de dones i un parell d’homes. Un dels homes té cap a seixanta anys. Res a dir. L’altre en té vint-i-molts. I molt a dir. És un encant, un tros d’ensaïmada mallorquina amb un cor de cabell d’àngel que et desfà de gust per dins i per fora… Suposo que parlarem (amb tantes dones) de fills i d’embarassos. Jo miraré de posar-me al costat del de vint-i-molts. Potser així parlarem d’altres coses, nosaltres… Dels blaus de la mar de Mallorca, qui ho sap… (ja cal que m’amagui els blaus del braç, però, més que res per no derivar la conversa cap a terrenys difícils…).
[Continua l’estiu. Amb un avió perdut a no sé pas on…]
(Afegit de les 19 h i pocs minuts: l’avió ha aparegut)
(I un altre afegit, encara: hi ha dones amb qui es pot parlar perfectament dels blaus del mar de Ses Illes, que no se m’entengui malament, ara… Però aquestes, no. Ui, no.)
[@more@]
Blaus bonics; analítica sense esmorzar… a veure si demà esmorzes al llit, servida pel de vint-i-molts.
Els blaus no són lletjos sempre i quan la causa sigui bona (com és el cas d’una anàlitica… és per bé, no?).
Ara… el sopar, trobo, que s’ha d’aprofitar els moments i poder treure’n el més positiu d’allò que pot resultar un pal, com ara estar ben acompanyada, com ara expliques…
Que et vagi molt bé aquesta nit Isnel!!!!!
Bon embaràs! Ai, no,… Bona analítica! No, tampoc…
Bon profit!! Araaaaa.
(ja semblo el Lloro, tu…)
Apa, doncs, que et vagi molt bé el sopar i sí, mira’t de posar amb el noiet de vint i pico (que tampoc és tant gran!, suposo) i parleu de les vostres cosetes. A mi em faria molta por un sopar d’aquestes característiques…sincerament!
Apa, sort i que et vagi tot molt bé!
Ufff, sí que fa ràbia, sí, que parlin de menjar just quan tu t’ estàs morint de fam. A veure si hi ha sort amb aquest noiet. Encara tindràs mala sort i et tocarà seure amb el de seixanta (però qui sap, potser ell sap moltes coses dels blaus de la mar de Mallorca). M’ alegro de que hagi aparegut l’ avió. Petons!!!!
jejeje…. doncs a veure si agafes un bon lloc en el sopar… prop del postre… 😉 bon profit i que aprofites! (pel dejú del matí, ara toca compensar…)
He fet molts de dois a sopars de compromís per seure al lloc adequat. Si em toca un lloc nefast, no em passa el menjar. T’entenc.
I allò del vint-i-molts ho he vist descriptiu; em sembla que el que t’importa és que tengui coses a dir, i els blaus de la mar de Mallorca, i la dolçor… Com podia no entendre’t avui! 😉
Ostres Isnel… sap greu que no t’hagi anat bé el sopar… Si el menjar era bo almenys encara l’hauràs mig aprofitat… Cuida’t! 😉
Els sopars de feina, estimada Isnel, són sovint una trampa. Les mateixes persones en un medi diferent donen sovint com a resultat unes persones diferents en el mateix medi. Deixa’t estar de blaus artificials i de sobertaules estèrils i acosta’t pels blaus que ja saps, que aquests dies estan pujats, pujats, pujats… i per sobretaules mil vegades me´s interessants. No t’ho pensis ni una gota més.
🙂
Ah, i els avions també deixa’ls volar tranquils. tranquils ells i tranquil·la tu, dona, que ja n’hi ha prou de patir, no trobes? El cel és alguna cosa més que una autopista d’avions desapareguts (o no). El cel pot ser un cobrellit perfecte per a un diari d’estiu únic. 😉
Ai noia, que et tinc abandonada!!
Avui m’he recordat de tu, a les 6 era a l’aeroport… veient com tres de les meves millors amigues se’n van a la Índia…Ara, et puc ben assegurar que aquest estiu, si tot va bé, la ensaimada me la faig en directe a un forn mallorquí 😀 ole ole!!
Uooooooo!!!!!!!! Caram, caram, isnel!!!!! Jo sí que aniria al sopar per trobar-me només amb el de vint-i.molts, eh!!!!!! 😀 Ves-hi! Ves-hi! Ves-hiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!! 😉
I a aquestes dones, com si no hi fossin!! Ja me les conec també… 😉
Avions… ais… avions…
Ostres, Isnel, ja és mala sort, eh????
Jo… sincerament puc passar de l’ensaïmada… però del noi de vint i llargs… noooo!! aquest me l’envies cap aquí i plegats mirarem el blau del mar, del cel… i així podré fer després un post que valgui la pena!! ;P