M’han fotut el carro al súper. I els 50 cèntims d’euro, és clar! L’havia aparcat al costat de la fruita i la verdura, mentre triava un meló. Encara no hi havia posat res. Plovia a bots i a barrals i algun desaprensiu o desaprensiva s’ha estimat més agafar un carro sec que no pas un que regalimés. Quan m’he girat, amb el meló a la mà, i no he vist el carro, m’he quedat gairebé com aquell dia que la grua se’m va endur el cotxe. Fins i tot he mirat a terra per si hi havia l’enganxina groga i el número de matrícula del meu carro apuntat amb la lletra cantelluda, desagradable i decididament lletja que tenen tots els que se t’enduen el cotxe amb la grua. He tornat a deixar el meló al seu lloc i m’he dedicat a buscar el "meu" carro per tot el súper. Mirava, sobretot, els que encara no estaven gaire plens. Llavors clavava els ulls als ulls del seu conductor o conductora. Algun, fins i tot, em desviava la mirada. Aquests eren els més sospitosos. De tots, m’he quedat amb una nena que, quan li he preguntat si aquell carro que duia l’havia trobat al costat de la cistella dels melons, m’ha contestat, vermella fins a les orelles: "nnnnno, nnnnno, nnnnno…". O sigui, que sí. I, quan li anava a prendre, ha aparegut la mare de la nena: "Mi carro no me lo toca nadie. Otro día, lo vigila mejor". I, com que no m’agrada muntar numerets, ho he deixat aquí.
No em sap greu pel carro, sinó per la moneda. Sóc una mica fetitxista i feia tres anys que anava amb aquella moneda de cinquanta cèntims carro amunt i carro avall. Per ella, m’havia sentit dir de tot quan algú se m’acostava a l’aparcament de carros amb la intenció de fer l’intercanvi moneda-carro abans que jo l’aparqués (No us ha passat mai?). Per tal de conservar la "meva" moneda, he passat per esquerpa, per rara i per vés a saber quantes coses més.
M’he desfogat relatant amb tots els detalls el robatori del carro al llibre de reclamacions del súper. Però no hi he posat res del meu fetitxisme. De vegades les coses que queden escrites fan una mica de por.
[@more@]
Ostres, tu, quina putada, no?? I pel que dius, a sigut un vist i no vist. Ja fa ràbia, ja. Sort encara que no duies el bolso ni res de valor dins el carro.
Jo també guardo alguna que altra moneda des de fa temps, però mai les duc a sobre, sempre les deixo a casa, en una prestatgeria.
Serà cabronasa la nena dels pebrots? Vols que li pegui? Amb dimonis com aquests no tinc miramens, jo… Si no els plantes cara, després creixen com creixen, estúpides com la mare. Li hauries d’haver dit a la tia: «Pues si le desaparece el carro cuando este lleno, quizás otro dia tendría que haber vigilado mejor…». Tinc molt poca paciència per això… per les nenes dels pebrots!
Doncs encara sort que no l’havies omplert! Que si no ja et veig tornant a passar per tots els passadissos recordant el que ja havies agafat…!
Ja és trist eh, que et robin el carro de la compra buit…!! On anirem a parar? 😉
i el pitjor serà que la mare li ha dit a la nena que ho faci…
Mi carroooo me lo robaron…..ja passa això, Isnel. És un clàssic. I tu no anaves pas de «romería»! No t’hi posis pedres al fetge. Busca’t una altra moneda de la sort i…palante! I sí, certes coses, és millor no posar-les per escrit, millor que se les endugui el vent, oi?
I no has agafat la nena d’una revolada? Sí, dona, tu esperes que la mare estiga despistada comprant gamusins, li fots sarpà i al carro. I, a la nit, nena al forn amb guarnició de pebrots; i altra volta, que la vigile millor sa mare!
(Ai! Se m’oblidava: a més de la guarnició de pebrots, la pometa en la boca perquè no torne a dir mentides 😮 )
Isnel, guapa, però has comprat el meló o no?
(I d’on has tret aquests pebrots si ho puc saber? És teva la foto? Vas a comprar amb la machine de fer fotos??? Ets massa…
uaaalaaa! però mira que són repelents les nenes i les mares de les nenes eh! jo no crec que tingui la culpa la nena, més aviat la té sa mare (desgraciada!) per l’educació que li està donant… així puja el jovent… mare de Déu! Per cert, enhorabona per haver pogut renunciar a l’oportunitat de muntar un numeret! I el meló què? et va sortir bo? 🙂
Fan rabia aquestes coses… Pero m’ha fet mes gracia el que dius del final, allo que no canviaves el carro per conservar la moneda. Jejeje, son curioses aquestes coses que fem… Apa doncs ara guarda un altre moneda !!!
Ja!!!! Fa molta ràbia això!!!!!! A mi tampoc m’agrada canviar la moneda… :S
Petons de tendes!
La propera moneda-fetitx que tinguis li fas una marca, vas al super aquest i mires de trobar la nena «amiga de lo ajeno» i mirás de deixar el carro aprop perquè el robi, llavors crides al servei de seguretat i l’ acuses de lladre i dius allò de la moneda marcada i quan vegin que tens raó, vas a la mare i li dius: «señora, no es mas tonta porqué no se entrena», això es menys que dir-li «puta» i més que dir-li «boba», un entremig.
A mi em van robar el carro justament per la moneda que hi havia dins!! Amb la meva companya de pis vam anar a fer una compra grossa i vam portar les coses fins el portal del pis. Per no pujar el carro a l’ascensor, el vam deixar al portal amb la intenció de tornar-lo al super un cop haguéssim descarregat. Doncs als 10 minuts ja no hi era!!
Isnel, jo també tenia una moneda de la sort que, a més a més de ser l’única que utilitzava en els carros de la compra (fent forces escenes de les de passar per «borde» i «estúpid» per no fer el canvi) també m’ajudava a pendre algunes decisions poc importants (estil xino-pizza).. un dia a les 6 o 7 del matí em va caure sota el seient del cotxe ficada sota un ferro just en aquell punt on no s’arriva, després d’estar-me més de mitja hora provant d’abastar-la vaig decidir deixar-li, anar a comprar al mercat i pendre les decisions per mi tot sol.. encara sé que és allà, inabastable, cada vegada que pujo al cotxe…
Ostres Isnel… quines coses més rares et passen.. (mai m’havien robat un carro buit).
Respecte el fetixisme… jo també utilitzo sempre una mateixa moneda pels carros i les taquilles del gimnàs… q en realitat no és una moneda. És una espècie de xapa amb un forat i tot que té la forma d’un euro… i sempre funciona! (em sabria molt greu perdre’ho!!!).
Bona tarda de dimarts!!!!!!!!!!
Llegia el post amb l’esperança de compartir el problema de no poder dominar el carro dels súpers. Sempre van en direcció contrària d’on jo vull anar. No entenc quin mecanisme pervers tenen. Quan has descobert el culpable he tingut un petit desengany.
Sempre he considerat compatible el futbol, la política, l’anticlericalisme i les cocotxes al