Les galerades d’un llibre vénen a ser com l’ecografia del ventre d’una embarassada. Des d’una emoció mal continguda, ja hi pots observar la forma que tindrà en acabar la gestació, amb els contorns dels títols, la llargada dels capítols, la tipografia definitiva, la lletania dels crèdits, la paginació precisa, l’índex al seu lloc, l’espai per a la dedicatòria.
Les galerades són la deliciosa concreció d’una feina llarga, introspectiva, genial, fantàstica, solitària, plena.
Com amb els ventres de les embarassades, et vénen ganes d’amanyagar aquesta capsa de desitjos i d’il·lusions abans de començar a resseguir críticament el seu contingut i veure si tot és al seu lloc: aquell accent, aquell substantiu, aquella forma verbal, aquell personatge, aquell paisatge, aquell escenari, aquell diàleg, aquell final…
Corregir les galerades d’un nou llibre és encetar un període tranquil i feliç. És passejar la vista per una ecografia de voluntats i d’esforços, de pensaments i de creació, de retalls de temps i de pessics d’inspiració. És com preparar les tovalloles blanques i l’aigua bullent per a l’arribada del nadó, amb la absoluta certesa que tot anirà bé.
[@more@]
Escombrat per la tramuntana qe comença a bufar per quí dalt, tinc ganes de dir-te que el teu text m’ha encantat. Té un no sé què d’empordanés, de frescor, de lleugeresa. És plàcid. I per quan està previst, el «part del nadó»? ;D
Uoooo!!! Doncs ja tinc ganes de que nexi aquest «nadó» per fer-li una visita i unes quantes moixaines xDD.
A vora si tinc jo una mica més de responsabilitat, perquè no t’ imagines quantes llibretes tinc plenes de mil i una històries començades i mai acabades… snif, snif…
Bé, noia, demà marxo cap a Rupit i no sé si tornaré d’ aquí una setmana o dues. Que vagi molt bé durant aquests dies. Un petonàs ben fort!!!!!
Quina il·lusió!
Disfruta, isnel, disfruta!
És com preparar les tovalloles blanques i l’aigua bullent per a l’arribada del nadó, amb la absoluta certesa que tot anirà bé.
Quina frase més preciosa Isnel, la veritat no sé com t’ho arribes a fer per poder condensar tanta bellesa en un espai tan xic. M’impressiona Isnel, m’impressiona de valent i com ho admiro…aix…quina habilitat que tens!
Eis!!!!! I tan que anirà bé!!! Tot acaba bé si va bé!!! (O no anava així la cosa…? :S)
Molts petons, wapissima!
Mai una comparació tan encertada, i no ho dic per les galerades, sinó per comparar la gestació d’un llibre amb el neixement d’un nadó. Suposo que sí, un llibre és una mica com un fill: l’has gestat, l’has desenvolupat, l’has vist crèixer i… finalment el veus caminar sol per la vida, amb els seus riscos, un cop l’han publicat.
«Les galerades són la deliciosa concreció d’una feina llarga, introspectiva, genial, fantàstica, solitària, plena.» dius, i aquelles ganes de tornar a escriure que m’entren només de llegir-te, ara que fa tant de temps que no agafo un llapis i un paper i m’hi dedico.
isnel, has definit amb tant d’encant
la feina de maquetació d’un llibre
i m’encissen el que em fas veure
Uau !!
Molt maco.
Que vagin bé els parts. Els dos.
😉
isnel, envejo la il·lusió amb què et mires les galerades. a mi sempre em fan mandra, tant si són pròpies com alienes. i sempre pateixo (i molt) per si se m’escapa alguna cosa, per si no esmenen tot el que marco, etc. potser és que me les miro més de canto 🙂
Doncs a preparar-ho tot per quan néixi el nadó, i ja diràs com l´hi poses …
Una abraßada amb els peus gelats 🙂
I com tens previst que es digui el nadó, Isnel? Ho dic per anar-lo a visitar.