He entrat a casa la Júlia i he vist que parla de poesia. Després m’he perdut per les nits de la Nit i m’he emocionat. Als jardis de la Violant hi he deixat el meu granet de sorra en un poema compartit. I he trobat una prosa poètica encantadora a l’univers de la Bitxo. I ha tornat Pentesilea! Ha tornat amb la seva rima inquietant, els seus arguments de malson i la potència d’uns personatges enormes, grans, increïbles, genials.
I me’n deixo moltes, ja ho sabeu. Moltes pàgines que són un autèntica delícia feta de paraules que fan una companyia plena d’harmonia en nits una mica massa fosques i en dies lleugerament ensopits. Amb rima o sense, totes tenen aquell punt de complicitat que fa que et sàpiga greu no tenir prou temps per passejar-hi ni prou inspiració per comentar-les.
Haig de reprendre les meves Gotes de Dips, haig de reprendre les meves Gotes de Dips, haig de…
Haig de submergir-me de nou en el plàcid (o no) plaer de l’escriptura, on no hi ha ningú que et mani res, ni et prefixi escenaris, ni t’insinuï arguments, ni et perfili personatges.
Haig de retrobar aquell espai únic, genial, on només tu saps què passarà a la pàgina següent, lligant les paraules com si fessis màgia. I avui, no sé per què, intueixo que és una nit especial per tornar-ho a provar.
[@more@]
Segur que sí…
( i jo ja tinc la meva gota!!!)
Endavant, doncs. Ara que potser l’Oleguer dorm i tu, amb dèficit de son -no és sempre així en les mares?-, el guardes és el moment.
O ja dorms?
Feliços somnis 😉
Doncs comences molt bé, encara que no sigui de forma tan seguida o amb textos més curts, no ens abandonis. Per cert, què no és poesia, el teu blog? Pel meu gust, n’hi ha un cabàs.
quins bons propòsits i quines ganes m’entren a mi també! a poquet a poquet, xiqueta… 🙂
Escriu, escriu, que de segur que hi ha més gent a l’altre costat esperant poder llegir-te! A més, estic segura que t’anirà bé fer-ho. Un beset, bonica!
Anit hi havia lluna plena: ves amb compte!
La intuició mai falla… deixa’t emportar per ella. De ben segur que podrem assaborir unes gotes excel·lents. I gràcies per venir-me a veure. És reconfortant saber que t’agrada passejar pel meu univers. Petonets per a tu i l’Oleguer!
Treu-li llustre a la vareta, doncs, Isnel, que aquí tens el teu públic, fidel, embadalit, esperant que la màgia ompli l’escenari de gotes multicolors. De gotes d’Oleguer, de dips, de disbarats, de lletres, dedicades, en vers…
Com a anat la nit, ha estat profitosa? Hi ha nous escenaris per omplir d’aventures?
Jo estaria feliç si el camí de l’escriptura et porta per altres móns ja encetats com aquells nabius o aquelles nits on es retroben les coses perdudes.
No! Els nabius encara estan molt frescos! En tot cas els tens una mica «crionijats» o com es digui, a l’espera del seu retorn.
La Nit està feta un trasto.
gràcies per la gota d’abans, per la línia d’ara, per l’interès… Jo també pens que hauria de reprendre coses, ni que sigui tira-tira.
🙂 Bona nit