Escric des d’un ordinador on no hi ha ces trencades ni accents oberts ni, misteriosament, "cus". Bé, la "cu" hi és, peró si la faig servir, s’esborra tot. O sigui, ke faré servir la k en lloc de la "cu".
He tornat a Mart… Els k m’heu seguit en akests gairebé dos anys de bloc, sabreu ke, just en comencar-lo, me’n vaig anar a Mart i des d’allá escrivia les meves impressions. Mart no és Mart, lógicament. Peró jo parlava de Mart inspirant-me en les "Crónikes marcianes" d’en Ray Bradbury (un llibre ke us recomano). Des del seu Mart, una Isnel forca desconcertada, i també una mica espantada, va comencar a fer amics virtuals, unes amistats ke, en akest temps, han anat creixent i multiplicant-se.
Akesta vegada, el retorn a Mart és especial. No hi he anat sola: una coseta de cinc mesos ha vingut amb mi i hauríeu d’haver vist les hosteses de l’avió com se l’enduien a passejar amunt i avall dels passadissos perké agafés el son o, simplement, perké es distregués. I és ke travessar l’Atlántic és llarg. Perké el meu Mart, ja ho sabeu, de fet es diu Guatemala.
Akesta vegada m’hi estaré més dies. Tindré més temps per conéixer un país ke només surt als diaris de casa nostra kuan hi passa un huracá o hi ha algun intent de cop d’estat. Peró Guatemala existeix malgrat els huracans i la precária situació política. I té llocs preciosos per visitar, i blaus espléndids per admirar, com el del llac Atitlán, i una poderosa barreja de colors en estat pur en els mercats com el de Chichicastenango. i una gent dolca, i generosa, i amable. I una história antikíssima, eskitxada d’elements de tota mena, comencant pels maies, passant pel domini espanyol segles més tard i, més recentment, una guerra civil tan cruenta i dolorosa ke encara és ben viva en el record de molta gent.
I, entremig, la Isnel. Que encara busca i es pregunta mil coses, com si anar a l’altra part de món l’hagués d’ajudar gaire… Una Isnel potser renovada per una maternitat recent, buscada i volguda, peró amb akest buit tan gran encara, tan ferotge… Una Isnel ke, per poc ke pugui, escriurá des de Mart les impressions d’akest retorn.
Una abra(ce trencada)da!
[@more@]
recordo aquell teu viatge a mart, on jo em preguntava perquè li deuries dir mart a guatemala, quan vaig descobrir que et referies a guatemala…
i ara veig que hi retornes (amb en deric, que ja fa dies que anava atabalat amb tantes hores d’avió transoceànic) amb aquest petit que t’està portant tants somriures
espero que aquest viatge el gaudiu al màxim, ben endinsats en aquell blau del que ens parlaves, i que al tornar el buit ja no ho sigui tant…
abraçades per tots!
No pensis en el buit ferotge, Isnel.. Allibera’t d’ell. Deixa’l a la maleta i gaudeix, gaideix molt. I, si pot ser, quan travessis l’Atlàntic de tornada, llença el buit per la finestra. No sé si et deixaran obrir una finestra a l’avió, però tu ja m’entens. Ostres, només fa tres dies que sou fora i ja us enyorem molt! Un petó a tu i a tota la troupe.
ja heu arribat! què bé! gaudiu molt del viatge i expliqueu-nos cosetes! 🙂
Només volem dir ke gracies per deixar-nos compartir el teu Mart!
Estimada Isnel: Deixem-nos de buits, ara. Els avions creuen els buits i els deixen (si més no temporalment) enrere. Ara toca omplir-se de sensacions i de colors i d’un descans ben merescut. Ara toca disfrutar del fill i de la companyia i d’un país que desperta els sentits. Oblida el buit i omple’t de tot. Creu-me.
Isnel! Quina alegria! Ostres, l’Oleguer, que content que deuria transitar per l’avió, amunt i avall a coll de les hostesses! No se n’oblidarà mai, d’aquesta primera experiència volàtil. Tindrà trenta anys i encara demanarà a una hostessa que el pugi a coll, quan s’enfili a un avió! Quina sort, el paio! No saps pas l’enveja que em fa!
Saluda als Jo-Fre de part meva, eh!
Molts records per a tohom! I fes cas del Capità, Isnel. Fes-li cas, que és home savi, creu-me. Quan jo sento aquest buit de què parles, sort en tinc, de recórrer a ell i escoltar-lo atentament. Au, disfruta, maca!
Sé que aquest blau de mart és molt especial per a tu espere que us envolte i us acarone a tots dos … jo de passada us deixe un beset de bon retorn perquè el tingueu ací esperant-vos 🙂
M’alegro moltíssim que el viatge hagi anat bé i ja estigueu instal·lats. És fantàstic tenir notícies vostres des de tan lluny!
Cuideu-vos molt, eh? I disfruteu! I feu fotos, que les volem veure totes, totes, toteeeeees! 😉
Petonets!
Però quina sort que tenen els marcians! Quina sort de tindre-vos per allà! Jo vull ser maciààààààà!
Ai! Ai! Ai! Qué m’ha sortit un parell d’antenes al cap i la pell se m’está tornant verda!!!!
Guate, aki hay tomate!
Xe, això sí que són unes vacances!! Un lloc que et permetrà continuar aprenent, descobrint coses noves… que et recordarà que encara ets viva. Mai deixes d’aprofitar les petites coses, Isnel.
Un beset!
Ja ho veig a venir, escriurás tant bé sobre coses de Gautemala, ens farás veure coses tant interessants, que ens vindrán ganes d’anar-hi…i mira que no ho tenia pas pensat. 😉
Feai dies que no passava per aquí, la veritat…
Quina preciositat de fill que tens! Felicitats per aquesta maternitat. I felicitats també per la valentia que demostres anant amb el teu fill a Guatemala. Que et vagi tot molt bé i tornis encara més plena d’empenta!
Una abraçada.
Tornaràs,oi, Isnel????
Petoons!
Ei! Isnel, aquest cop arribo tard. Li vaig prometre a l’Oleguer que el felicitaria cada mes, fins que en fes 6; després, ja s’hauria d’acostumar a celebrar els anys, enlloc dels mesos. Ja ho veus, doncs, 3 dies tard. FELICITATS A TOTS DOS.
M’ha dit un ocellet que ja heu tornat de Mart, però sembla ser que l’avió s’ha equivocat i potser uns ha dut a la lluna, perquè no us veiem el pèl. Isnel, on t’amagues? Oleguer, fes el favor de cridar la mare i que ens digui alguna coseta. O digues tu mateix: Com ha anat per Mart?
Que valenta Isnel, viatjar pel teu mart amb el teu sol tan petit. Quines experiències més enriquidores que deus haver viscut. T’esperem de nou! Petons a tots dos!
Isneeeeeel!!!!
Feia segles que no passava perqui.. i et trobo a mart!!
Quin viatge mes interessant, esperem croniques.. ja sigui teves o de l’Oleguer!! Que li deu haver semblat a ell??
Cuida’t molt maca i disfruta de les vacances!!
😉